La protecció contra els ciberatacs és una de les grans preocupacions dels usuaris d’internet, tant particulars com institucionals o d’empreses. De ciberatacs (o, simplement, atacs) n’hi ha de molts tipus, i es poden classificar segons el perjudici que infringeixen.
Si es tracta de deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir, un dels més coneguts és l’anomenat atac de denegació de servei, també conegut amb la forma atac DoS (a partir la sigla anglesa corresponent a denial-of-service attack). Se sol fer saturant els canals de comunicació mitjançant l’enviament d’una gran quantitat de peticions falses alhora o també, de vegades, inhabilitant les aplicacions web, aprofitant-ne els punts vulnerables.
D’atacs DoS n’hi ha de diversa mena: en l’atac d’interferència (jamming attack, en anglès), per exemple, el que es fa és provocar pertorbacions en el servidor o la xarxa; en l’atac d’inundació (en anglès, flooding attack o flood attack), en canvi, s’envia una gran quantitat de dades que col·lapsen el sistema (per exemple, paquets de dades ICMP o UDP); en l’atac reflex (reflection attack, en anglès) es confon el servidor amb una adreça IP falsificada perquè proporcioni un codi de seguretat que permeti accedir al sistema, i en l’atac d’amplificació de DNS es falsifica l’adreça IP del sistema de noms de domini i se substitueix per l’adreça IP de la víctima, de manera que, d’una banda, totes les respostes DNS dels servidors s’envien als servidors de la víctima i, de l’altra, l’atacant envia múltiples consultes DNS curtes que requereixen una resposta molt més gran que acaba sobrecarregant el servidor.
Quan l’objectiu de l’atac és interceptar, eliminar o modificar dades transmeses entre dispositius, s’utilitza per exemple programari espia (spyware), que s’introdueix en un ordinador aliè per extreure’n dades que tingui emmagatzemades i transmetre-les. O bé l’escolta clandestina (en anglès, eavesdropping), que funciona com una vigilància intencional de dades, sovint amb fins perversos, que permet a qui escolta d’amagat interceptar i registrar l’intercanvi de missatges entre un client i un servidor. La vigilància es fa mitjançant la veu, el correu electrònic, els telèfons mòbils, els missatges electrònics, etc.
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm i al portal de la terminologia de les TIC.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 28/02/2021]
