Neoloteca

ca te de Pu'er, n m
es té de Pu'er, n m
es té Pu'er, n m
es té Pu-erh, n m
es té rojo, n m
fr thé de Pu'er, n m
fr thé de Pu-erh, n m
fr thé pu'er, n m
fr thé pu-erh, n m
it tè Pu'er, n m
it tè Pu-erh, n m
pt chá Pu'er, n m
pt chá Pu-erh, n m
en Pu'er tea, n
en Pu-erh tea, n
de Pu'er-Tee, n m
de Pu-Erh-Tee, n m
zh 普洱茶, n
zh Pǔ'ěrchá, n

Alimentació

Definició

Te xinès produït a la regió de Yunnan i en zones limítrofes que s'obté sotmetent les fulles grosses d'arbres adults a un llarg procés de fermentació.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme te de Pu'er:

S'aprova la denominació te de Pu'er, calc del xinès Pǔ'ěrchá, pels motius següents:

·és una forma descriptiva del concepte, basada en el nom de la ciutat xinesa que centralitza la distribució d'aquest tipus de te (Pu'er);

·correspon a la traducció de la denominació xinesa d'origen del concepte (Pǔ'ěrchá o, en transcripció simplificada, Pu'ercha, de Pǔ'ěr, nom d'una ciutat, i chá 'te'), que és la solució que es fa servir també en les altres llengües;

·es documenta ja en fonts catalanes, al costat de la variant te de Pu-erh;

·té el vistiplau dels especialistes.

Malgrat que té tradició, es descarta la variant te de Pu-ehr, amb el nom de la ciutat de Pu'er transcrit segons el sistema Wade-Giles (en transcripció estricta, P'u-erh), perquè es considera preferible recórrer al sistema de transcripció pinyin, que és el sistema estàndard de transcripció actual. Cal tenir en compte, a més, que Pu'er és una designació més simplificada, que no divergeix excessivament de Pu-ehr (aquesta forma ha tingut una difusió considerable) i que remet a la mateixa pronúncia.

En favor de la simplificació, es descarta fer ús de la transcripció estricta Pǔ'ěr (te de Pǔ'ěr).

D'acord amb la recomanació de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, es manté, en canvi, l'apòstrof de Pu'er, per fidelitat a la forma d'origen i per internacionalitat, i es descarta de simplificar el nom de la ciutat en Puer. Cal tenir present que, sovint, quan els topònims no tenen una forma històrica en català, amb un ús plenament consolidat, es recorre a la forma d'ús internacional, d'acord amb els criteris especialitzats i malgrat que aquesta forma contingui certs símbols gràfics estranys en català (apòstrofs, accents o dièresis que anirien en vocals o consonants no habituals en català, etc.); és el cas, per exemple, de Øresund (del danès), Malmö (del suec), Győr (de l'hongarès) o Łódź (del polonès).

Es desestima la forma te vermell, referent al color vermell fosc habitual de la infusió, perquè no té gaire ús i és imprecisa (sovint s'identifica, de fet, amb el roibos).

[Acta 604, 1 d'abril de 2016]

ca bantxa, n m
ca te de tres anys, n m sin. compl.
es bancha, n m
fr bancha, n m
fr thé de trois ans, n m
it bancha, n m
en bancha, n
en bancha tea, n
de Bancha, n m
ja 番茶, n
ja bancha, n

Begudes

Definició

Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d'una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.

Nota

1. El bantxa prové de les collites tardanes (entre finals d'estiu i hivern) i es considera el te japonès de menys qualitat.
2. La denominació bantxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és bancha. Significa, literalment, 'te ordinari'.
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bancha:

Per coherència amb la resta de formes japoneses que acaben amb la mateixa síl·laba (cha, corresponent al caràcter japonès 茶, que significa 'te'), es descarta l'adaptació banxa, encara que seria més conforme amb la fonètica catalana (com planxa, clenxa, trinxa, conxa o punxa), i es manté el caràcter africat de la consonant de la segona síl·laba.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció.(1)

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

(1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca matxa, n m
ca te japonès en pols, n m sin. compl.
es matcha, n m
fr matcha, n m
fr maccha, n m var. ling.
it matcha, n m
it maccha, n m var. ling.
pt matcha, n m
en matcha, n
en matcha tea, n
de Matcha, n m
ja 抹茶, n
ja matcha, n

Begudes

Definició

Te verd japonès en pols que s'obté de les fulles, netes del pecíol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l'ombra, que produeix una infusió molt refrescant, amb un contingut de teïna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant però amb un punt de dolçor, que se sol prendre en la cerimònia del te.

Nota

1. El matxa també s'utlitza com a aromatitzant i colorant alimentari.
2. La denominació matxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és matcha. Significa, literalment, 'te molt'.
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme matxa:

Es descarta la forma te en pols perquè no és prou distintiva. D'altra banda, la forma te japonès molt, que també s'ha valorat, es considera menys definitòria que te japonès en pols, perquè molt pot voler dir, simplement, 'reduït a petits fragments'.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

(1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca hojitxa, n m
ca te verd torrat, n m sin. compl.
es hojicha, n m
es houjicha, n m
fr bancha hojicha, n m
fr hojicha, n m
en hojicha, n
de Hojicha, n m
de Houjicha, n m
ja ほうじ茶, n
ja hōjicha, n

Begudes

Definició

Te verd japonès, generalment bantxa, sotmès a un procés de torrefacció amb carbó, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb un gust lleuger de caramel, que se sol prendre com a acompanyament del sushi.

Nota

1. El te de base del hojitxa també és, de vegades, sentxa o kukitxa.
2. La denominació hojitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és hōjicha. Significa, literalment, 'te completament torrat'.
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hojitxa:

Per raons de simplificació, es descarta l'adaptació hotjitxa, malgrat que, estrictament, seria més fidel a la pronúncia japonesa original (la consonant de la segona síl·laba és africada en japonès, no simplement fricativa), tenint en compte la dificultat d'emular aquesta pronúncia en català en aquest context (africada sonora + africada sorda).

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

(1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca te wulong, n m
es té oolong, n m
es té wulong, n m
fr Oolong, n m
fr oolong ·, n m
fr thé Oolong, n m
fr thé oolong ·, n m
fr thé Wulong, n m
it tè oolong, n m
it tè qing, n m
pt chá oolong, n m
en oolong, n
en oolong tea, n
de Oolong-Tee, n m
zh 乌龙茶, n
zh wūlóngchá, n

Alimentació

Definició

Te xinès que s'obté sotmetent les fulles a un procés de semioxidació.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme te wulong:

S'aprova la denominació te wulong, formació híbrida procedent del xinès wulongcha (forma destonalitzada de wūlóngchá, transcripció estricta segons el sistema pinyin, que significa literalment 'te del drac negre', de wū 'negre', lóng 'drac' i chá 'te'), pels motius següents:

·és la denominació originària d'aquest tipus de te i es coneix internacionalment;

·es documenta ja en algunes fonts catalanes, al costat de la variant ortogràfica oolong;

·s'identifica inequívocament amb el concepte;

·es documenta també en la resta de llengües.

Malgrat que té tradició tant en català com en altres llengües, es descarta la variant te oolong, adaptació anglesa del xinès wūlóng feta probablement a partir del sistema de transcripció Wade-Giles, perquè es considera preferible recórrer al sistema de transcripció pinyin, que és el sistema estàndard de transcripció actual. Cal tenir en compte, a més, que en català wulong remet més fidelment que oolong a la pronúncia xinesa del mot ([ˈuːˌlɒŋ]).

Es desestimen les adaptacions te ulong i te úlong perquè se separen innecessàriament de l'ús internacional.

Es descarta la forma te blau, basada en la tonalitat blavosa que prenen les fulles com a conseqüència del procés d'oxidació parcial a què se sotmeten, perquè té poc ús i és menys precisa que la forma aprovada.

Es desestima també la forma te qing (del xinès qīng, que vol dir 'blau', 'fosc' o 'blauverd') perquè, si bé s'ha documentat en algunes fonts en altres llengües, pràcticament no té ús.

En favor de la simplificació, es descarta la forma te wūlóng, transcripció estricta del xinès.

[Acta 604, 1 d'abril de 2016]

ca temps efectiu 50, n m
ca TE₅₀, n m sigla
es tiempo efectivo 50, n m
es tiempo efectivo medio, n m
es TE₅₀, n m sigla
fr temps efficace 50, n m
fr temps efficace médian, n m
fr TE₅₀, n m sigla
en effective time 50, n
en median effective time, n
en ET₅₀, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició

Estimació estadística de la mitjana de l'interval de temps necessari perquè es produeixi un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població després de l'administració d'un agent químic o físic en una dosi o concentració concreta i en condicions definides.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL₅₀), concentració efectiva 50 (sigla CE₅₀), dosi letal 50 (sigla DL₅₀), dosi efectiva 50 (sigla DE₅₀), temps letal 50 (sigla TL₅₀) i temps efectiu 50 (sigla TE₅₀):

S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL₅₀, DL₅₀, CE₅₀, DE₅₀, TL₅₀ i TE₅₀, respectivament, pels motius següents:

·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL₅₀, DL₅₀, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

ca tecla, n f
es topacio, n f
fr thécla du bouleau, n f
it tecla delle betulle, n f
en brown hairstreak, n
nc Thecla betulae

Zoologia > Insectes

Definició

Taxonomia: Licènids > Thecla

Nota

Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

ca tecla de drecera, n f
es tecla aceleradora
es tecla de acceso directo
fr équivalent-clavier
fr raccourci-clavier
fr touche directe
it tasto di cambio veloce
en accelerator
en hot key
en keyboard shortcut
en shortcut key
de Hotkey

Informàtica

Definició

Tecla o combinació de tecles que permet executar de manera directa, sense recórrer al ratolí, una ordre determinada.

ca tecla de funció, n f
es tecla de función
fr touche de fonction
en Fn
en function key
de F-Taste
de Funktionstaste

Informàtica

Definició

Cadascuna de les dotze tecles situades generalment a la part superior del teclat i identificades amb una F i un número, que permeten accedir directament a una funció continguda dins el programa que s'està utilitzant.

ca tècnic d'inserció laboral | tècnica d'inserció laboral, n m, f
es insertor laboral
es técnico de inserción laboral
fr agent de placement
en employment agent
en placement officer

Treball > Recursos humans

Definició

Persona que, en una oficina de col·locació o una borsa de treball, s'ocupa principalment d'atendre els demandants d'ocupació i de fer-los un seguiment personalitzat en el procés de recerca de feina.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició