Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sonia, n f
  • ca  sonoritat, n f
  • es  sonía
  • es  sonoridad
  • fr  sonie
  • en  loudness

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia

Definició
Percepció subjectiva de la intensitat d'un so.
  • ca  sooglòssids, n m pl
  • nc  Sooglossidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Família d'amfibis de l'ordre dels anurs.
  • ca  sordcec | sordcega, n m, f
  • es  ciego-sordo
  • es  sordociego
  • fr  aveugle-sourd
  • fr  sourd-aveugle
  • en  deaf-blind

Ciències de la salut > Oftalmologia, Ciències de la salut > Otorrinolaringologia

Definició
Persona que pateix de sordceguesa.
  • ca  sordceguesa, n f
  • es  sordoceguera
  • fr  surdi-cecité
  • en  deaf-blindness

Ciències de la salut > Oftalmologia, Ciències de la salut > Otorrinolaringologia

Definició
Privació dels sentits de l'oïda i de la vista.
  • ca  sordesa perilocutiva, n f
  • es  sordera perilingual, n f
  • es  sordera perilocutiva, n f
  • fr  surdité périlinguale, n f
  • fr  surdité périlinguistique, n f
  • fr  surdité périlocutive, n f
  • it  sordità perilinguale, n f
  • it  sordità periverbale, n f
  • en  perilingual deafness, n
  • en  perilinguistic deafness, n
  • en  perilocution deafness, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Sordesa que es manifesta durant l'edat en què s'adquireix el llenguatge oral, habitualment entre els tres i els quatre o cinc anys.

Nota

  • 1. La sordesa perilocutiva és menys greu que la sordesa prelocutiva, però té una freqüència notable a causa de l'otitis serosa, una patologia molt habitual en aquesta edat.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

    S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

    ·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

    ·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

    Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

    Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

    També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  sordesa postlocutiva, n f
  • es  sordera poslingual, n f
  • es  sordera poslingüística, n f
  • es  sordera poslocutiva, n f
  • es  sordera postlingual, n f var. ling.
  • es  sordera postlingüística, n f var. ling.
  • es  sordera postlocutiva, n f var. ling.
  • fr  surdité postlinguale, n f
  • fr  surdité postlinguistique, n f
  • fr  surdité postlocutive, n f
  • it  sordità postlinguale, n f
  • it  sordità postverbale, n f
  • en  postlingual deafness, n
  • en  postlocution deafness, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Sordesa que es manifesta en una edat en què ja s'ha adquirit el llenguatge oral, habitualment després dels cinc o sis anys.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

    S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

    ·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

    ·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

    Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

    Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

    També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  sordesa prelocutiva, n f
  • es  sordera prelingual, n f
  • es  sordera prelingüística, n f
  • es  sordera prelocutiva, n f
  • fr  surdité prélinguale, n f
  • fr  surdité prélinguistique, n f
  • fr  surdité prélocutive, n f
  • it  sordità prelinguale, n f
  • it  sordità preverbale, n f
  • en  prelingual deafness, n
  • en  prelocution deafness, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Sordesa que es manifesta abans de l'edat en què s'adquireix el llenguatge oral, habitualment abans dels dos o tres anys.

Nota

  • 1. La sordesa prelocutiva pot ser congènita o adquirida. És més greu que la sordesa postlocutiva, però menys freqüent.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

    S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

    ·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

    ·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

    Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

    Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

    També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  sorella del sud, n f
  • es  cojinúa negra
  • es  jurel
  • fr  carangue coubali
  • en  blue runner
  • en  runner
  • en  yellow mackerel
  • de  Makrelenbarsch
  • nc  Caranx crysos

Zoologia > Peixos

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que fa fins a 70 cm de llargària, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloidals, amb la línia lateral rivetejada d'escudets ossis i la parpella adiposa poc desenvolupada, que viu principalment en les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
  • ca  sorella roncaire, n f
  • es  jurel real
  • es  macarela real
  • fr  comète coussut
  • fr  saurel
  • it  carango ronco
  • en  false scad
  • en  ten-finned horse mackerel
  • de  gestreifte Schildmakrele
  • nc  Caranx rhonchus

Zoologia > Peixos

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que fa fins a 60 cm de llargària, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloidals, amb la línia lateral rivetejada d'escudets ossis, i una taca negra en el lòbul anterior de la segona aleta dorsal i una altra en el marge posterior de l'opercle, que viu principalment en les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
  • ca  soroll propi, n m
  • es  ruido propio
  • fr  bruit propre
  • en  self noise

Telecomunicacions

Definició
Soroll causat per un error de sincronisme aleatori que es produeix en alguns esquemes de sincronització no assistida per dades.

Nota

  • És habitual en els esquemes dissenyats per a funcionar a una relació senyal-soroll baixa.