Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  serveis de terra, n m pl
  • es  handling
  • fr  assistance au sol
  • en  aircraft handling
  • en  handling

Transports > Transport aeri

Definició
Conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d'una empresa subcontractada.

Nota

  • Són serveis de terra la facturació i el transport d'equipatges, el servei d'àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.
  • ca  serveis per capital, n m pl
  • es  aportación en mano de obra propia, n f
  • es  sweat equity, n m
  • fr  apport de compétences, n m
  • fr  apport personnel sous forme de travail manuel, n m
  • fr  sweat equity, n m
  • en  equity compensation, n
  • en  stock for services, n
  • en  sweat equity, n

Economia > Finances > Finançament alternatiu

Definició
Instrument de finançament alternatiu en què una empresa aconsegueix hores de dedicació i expertesa professionals o serveis, com ara l'assessorament o una campanya publicitària, a canvi de cedir una part del capital a les persones que fan aquestes feines o presten aquests serveis.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme serveis per capital:

    S'aprova la denominació serveis per capital pels motius següents:

    ·és una denominació adequada perquè descriu sintèticament el concepte;


    ·té l'aval dels especialistes.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]
  • ca  servidor de llistes, n m
  • es  servidor de listas
  • fr  gestionnaire de messagerie électronique
  • en  listserver
  • en  mailing list manager
  • en  mailing list server

Informàtica

Definició
Servidor que gestiona les subscripcions dels internautes a les llistes de distribució i els tramet els missatges de correu electrònic que rep.
  • ca  servidor de noms de domini, n m
  • ca  DNS, n m sigla
  • es  servidor de nombres de dominio
  • es  DNS sigla
  • fr  serveur de noms de domaine
  • fr  DNS sigla
  • en  domain name server
  • en  DNS sigla

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definició
Servidor que, per mitjà d'una base de dades on hi ha registrats els noms de domini i les adreces IP que els corresponen, duu a terme la resolució de noms de domini.

Nota

  • La sigla DNS prové de la denominació anglesa domain name server.
  • ca  servidor intermediari, n m
  • es  apoderado
  • es  proxy
  • fr  serveur mandataire
  • fr  serveur mandaté
  • en  proxy
  • en  proxy server

Informàtica, Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definició
Servidor que regula l'accés a Internet des d'una xarxa privada protegida per un tallafoc.
  • ca  servidor lleuger, n m
  • es  servidor delgado
  • es  servidor ligero
  • fr  serveur léger
  • en  thin server

Informàtica > Maquinari

Definició
Servidor que, en una arquitectura client-servidor, processa un volum d'informació petit en comparació amb el volum que processen autònomament els clients que s'hi connecten.
  • ca  servidor pesant, n m
  • es  servidor grueso
  • es  servidor pesado
  • fr  serveur lourd
  • en  fat server
  • en  thick server

Informàtica > Maquinari

Definició
Servidor que, en una arquitectura client-servidor, processa un gran volum d'informació en comparació amb el volum que processen autònomament els clients que s'hi connecten.
  • ca  servidor web, n m
  • es  servidor web
  • fr  serveur web
  • en  web server

Informàtica > Programari

Definició
Programa que, mitjançant el model client-servidor i el protocol de transferència d'hipertext, posa pàgines web a disposició dels internautes.
  • ca  servucció, n f
  • es  servucción
  • fr  servuction
  • en  servuction

Empresa

Definició
Modelització del procés de prestació d'un servei.

Nota

  • Servucció és un acrònim de servei i producció creat per P. Eiglier i E. Langeard, que ha tingut força difusió en l'àmbit acadèmic.
  • ca  sèseli de Farreny, n m
  • ca  sèseli del cap de Creus, n m
  • nc  Seseli farrenyi
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

Definició
Herba perenne sense pèls i de color glauc de la família de les apiàcies, endèmica dels penya-segats i roquissars de la costa del cap de Creus, de 6 a 30 cm, fulles pinnatisectes, flors petites i blanques en umbel·les terminals i fruit també sense pèls.

Nota

  • Les fulles basals del sèseli de Farreny estan disposades en entrenusos curts que li donen l'aparença d'una roseta; les fulles caulinars són més curtes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sèseli de Farreny (sin. sèseli del cap de Creus)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes sèseli de Farreny i sèseli del cap de Creus, com a sinònimes.

    Criteris aplicats

    Pel que fa la nucli, sèseli (masculí):

    ·És una forma lingüísticament adequada procedent de l'adaptació al català del llatí seselis o seseli (del grec σέσελι): atès que la penúltima síl·laba de la forma llatina és breu, l'accent recau en l'antepenúltima síl·laba en l'adaptació.

    ·Pel que fa al gènere, el masculí és el gènere en què es document arreu i el que es correspon amb la forma neutra llatina, que és la més usada en la nomenclatura científica (per bé que la forma grega d'origen és femenina).

    ·És una denominació ja documentada en diverses obres catalanes (terminològiques i lexicogràfiques generals) per a fer referència al gènere de plantes Seseli.

    Pel que fa a la forma sèseli de Farreny:

    ·És una denominació lingüísticament adequada corresponent a la traducció del nom científic (Seseli farrenyi): comprèn un nom genèric ja documentat en català (sèseli) i un nom específic (de Farreny) referit al cognom d'un botànic català a qui els descobridors de l'espècie van voler dedicar la descoberta.

    ·És una denominació anàloga a la que reben altres espècies vegetals com ara càrex d'Haller, genciana de Burser o pi de Douglas, basades també en noms de persones.

    ·És una forma que ja té ús i l'aval de la majoria d'especialistes consultats.

    ·Tot i que ara com ara no hi ha cap denominació per a aquesta espècie en altres llengües, l'ús d'epònims en la formació dels noms de plantes és habitual en els diferents idiomes.

    Quant a la forma sèseli del cap de Creus:

    ·És una denominació lingüísticament adequada: comprèn un nom genèric ja documentat en català (sèseli) i un nom específic (del cap de Creus) referit a l'indret on viu l'espècie i d'on és endèmica (el cap de Creus).

    ·És una forma descriptiva que s'identifica bé amb el concepte.

    ·És una denominació anàloga a la que reben altres espècies vegetals com ara adonis dels Pirineus, alerç de Xile, digital de les Balears, lletera de la serra de Mariola o pi de Calàbria, basades també en l'hàbitat l'espècie.

    ·No es documenta, però els especialistes del parc natural del cap de Creus proposen aquesta forma, que consideren que serà útil per a fer difusió d'aquest endemisme entre la població general.

    ·Tot i que ara com ara no hi ha cap denominació per a aquesta espècie en altres llengües, l'ús de topònims en la formació dels noms de plantes és habitual en tots els idiomes.

    Formes desestimades

    Es descarta el nucli seselí, malgrat que és la forma que recollia el Fabra(1) i altres diccionaris històrics(2), perquè lingüísticament és preferible sèseli i, sobretot, perquè no té ús, ja que els especialistes consultats asseguren que utilitzen la forma esdrúixola.

    (1) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalonia, 1932.

    (2) Per exemple, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Ferrer Pastor o el Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia.

    [Acta 689, 7 de març de 2022]