Neoloteca

ca ghata, n m
es ghatam
fr ghatam
en ghata
en ghatam

Música > Instruments musicals

Definició

Instrument idiòfon de percussió o de fricció en forma de gerra, de dimensions variables i fet d'argila, que es toca amb els dits, els palmells, els punys i les ungles de totes dues mans, amb la boca de l'instrument recolzada contra l'estómac per a produir variacions en el to i la ressonància.

Nota

És un instrument d'origen indi.
El grup gh correspon a un so velar aproximant aspirat. La transliteració segons el sistema internacional és ghaṭa.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

(1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ghata:

El dígraf gh de la forma transliterada correspon a un so velar aproximant, i el punt diacrític de sota la t indica que és una consonant retroflexa. Pel que fa a la tonicitat, en la llengua d'origen es tracta d'una paraula plana.

Es descarta la denominació ghatam, que és la més difosa en les altres llengües, perquè correspon a la forma declinada i es prefereix donar prioritat a la forma de tema invariable.

ca giam, n m
es giam
fr giam
en giam
de Giam

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Hopea (família de les dipterocarpàcies), pesant, dura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color groc o marró clar i l'albeca ben diferenciada, emprada en construcció naval i obres públiques.

Nota

El giam s'obté de les espècies Hopea ferrea, Hopea forbesii, Hopea helferi, Hopea nutans i Hopea semicuneata, entre d'altres. No s'ha de confondre amb el merawan, que s'obté d'altres espècies del mateix gènere.

ca gicler de ralentí, n m
es surtidor de marcha lenta
es surtidor de ralentí

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

Definició

Gicler que alimenta de benzina el circuit de ralentí.

ca gigaflops, n m
es gigaflop, n m
es gigaflops, n m
fr gigaflop, n m
fr gigaflops, n m
en gigaflop, n
en gigaflops, n
sbl Gflops
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Informàtica, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**

Definició

Unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a mil milions de flops.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gigaflops

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació gigaflops i el símbol Gflops.

Criteris aplicats

Pel que fa al substantiu gigaflops:

·És una denominació lingüísticament adequada que s'ha format seguint les normes del sistema internacional d'unitats (SI), a partir del nucli flops ('unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon') i la forma prefixada giga- (del mot grec gígas 'gegant'), ja recollida al diccionari normatiu, que en el SI indica el múltiple d'una unitat igual a mil milions de vegades (10⁹) aquesta unitat.

·S'integra fàcilment, des del punt de vista morfològic, gràfic i fonètic, en el sistema de la llengua.

·És un neologisme que ha esdevingut pràcticament internacional.

Quant al símbol Gflops:

·És una forma adequada, creada sobre els símbols flops (equivalent al flops) i G equivalent en el sistema internacional a giga-, que indica 'mil milions de vegades la unitat'.

Formes desestimades

Es descarta la forma gigaflop, malgrat que es documenta tant en català com en altres llengües, perquè el nom de la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador, sobre el qual es crea aquesta denominació, no és flop, sinó flops (veg. també aquest terme). La forma flop s'ha creat per una interpretació errònia de flops com a forma plural i es considera, per tant, estrictament inadequada.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

ca gigunu, n m
es gigunu
it gigunu
en gigunu
de Gigunu

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definició

Sala situada enmig de la terrassa superior d'un zigurat, destinada al descans de la divinitat en la seva visita a la terra.

ca gil, n m
es gill
es gill-box
fr gill
fr gill-box
en gill
en gill box
de Gillbox

Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària

Definició

Estiradora que s'utilitza en la filatura d'estam i que està constituïda per dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d'agulles que serveix de guia a les fibres durant l'estiratge.

ca gil d'eriçó, n m
es gill de erizos
fr gill à hérissons
en porcupine gill-box
de Nadelwalzengill

Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària

Definició

Gil proveït de petits mànecs de metall recoberts d'agulles o de cilindres recoberts de pues.

ca gil d'intersecció, n m
es gill intersecting
fr gill intersecting
en intersecting gill box
de Doppelhechelfeldstrecke
de Doppelnadelstabstrecke

Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària

Definició

Gil proveït de barretes d'agulles dobles.

ca gimbap, n m
ca rotlle d'arròs coreà, n m sin. compl.
ca rotllo d'arròs coreà, n m sin. compl.
es gimbap, n m
es kimbap, n m
fr gimbap, n m
fr kimbap, n m
it gimbap, n m
it kimbap, n m
pt gimbap, n m
pt kimbap, n m
en gimbap, n
en kimbap, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del coreà**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu del coreà adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició

Plat típic de la cuina coreana que consisteix en un rotlle fet d'algues i arròs, sovint farcit amb carn, verdures o tonyina en conserva, que se serveix tallat a rodanxes.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gimbap (sin. compl. rotlle d'arròs coreà; rotllo d'arròs coreà)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes guimbap i, com a sinònims complementaris, rotlle d'arròs coreà i rotllo d'arròs coreà.

Criteris aplicats

Pel que fa a guimbap:

·El manlleu del coreà, format pels mots gim i bap ('alga' i 'arròs', respectivament) és l'única denominació utilitzada per a designar aquest concepte.

·En l'àmbit de la gastronomia i l'alimentació és habitual la incorporació de manlleus procedents de llengües diverses que fan referència a plats o productes originaris d'altres cultures.

·La grafia guimbap, adaptació a l'ortografia catalana de la transcripció gimbap, s'adequa al sistema fonicogràfic del català i afavoreix la pronúncia adequada del manlleu.

·En les altres llengües també es documenta exclusivament el manlleu del coreà, ja sigui amb la grafia gimbap, que segueix la romanització revisada, o amb la grafia kimbap, que correspon a la romanització McCune Reisch.

Quant al gènere gramatical, inexistent en coreà, aquest mot s'aprova com a nom masculí perquè correspon a l'ús que en fan en totes les llengües analitzades.

Pel que fa a rotlle d'arròs coreà i rotllo d'arròs coreà:

·Són denominacions lingüísticament adequades i descriptives del concepte.

·Es considera que poden ser útil en determinats contextos com a denominacions semànticament més transparents que el manlleu o com a formes explicatives del manlleu.

·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Formes desestimades

-kimbap: Es descarta aquesta forma, que segueix el sistema de romanització McCune Reisch, perquè la denominació aprovada, que segueix el sistema de romanització revisat del coreà, és més fidel a la pronúncia de la llengua d'origen i ja té força ús.

-rotlle d'algues i arròs o rotllo d'algues i arròs: No són denominacions prou precises, perquè es podrien identificar amb el maki japonès, que també és un rotlle d'algues i arròs.

-rotlle d'algues i arròs coreà o rotllo d'algues i arròs coreà: Són denominacions excessivament llargues.

[Acta 743, 13 d'octubre de 2025]

ca gimnàstica aeròbica, n f
es gimnasia aeróbica
fr gymnastique aérobique
it ginnastica aerobica
pt ginástica aeróbica
en aerobic gymnastics

Esport > Gimnàstica

Definició

Modalitat de gimnàstica de competició practicada amb acompanyament musical que consisteix a executar, en un minut i quaranta-cinc segons, seqüències de moviments d'alta intensitat, complexos i continus, originaris de l'aeròbic tradicional, i en què l'esportista ha de demostrar habilitats com la resistència, la flexibilitat, la força, l'agilitat, la coordinació, el ritme i l'expressió.

Nota

La gimnàstica aeròbica es divideix en cinc modalitats: individual masculina, individual femenina, parelles mixtes, trios (femenins, masculins i mixtos) i grups de sis integrants (mixtos o no).
La forma aeròbic esportiu, que s'havia utilitzat per a denominar aquest concepte, és actualment obsoleta.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota