Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  entrar a la pilota, v intr
  • es  entrar a la pelota
  • fr  rentrer dans la pelote
  • eu  pilotara sartu
  • eu  pilotaren bila joan

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definició
Anar, un jugador, a buscar la pilota sense esperar que s'acosti per tal de jugar-la correctament.
  • ca  entrechat [fr], n m
  • es  entrechat, n m
  • fr  entrechat, n m
  • en  entrechat, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició
Salt en què s'encreuen repetidament els peus en el moment de suspensió en l'aire.

Nota

  • 1. En funció del nombre d'encreuaments de les cames i de si la recepció del salt es fa sobre les dues cames o sobre una, es distingeix entre entrechat trois ('tres'), entrechat quatre ('quatre'), entrechat cinq ('cinc'), entrechat six ('sis'), entrechat sept ('set'), entrechat huit ('vuit'), entrechat neuf ('nou') i entrechat dix ('deu'). Cal tenir en compte que cada encreuament compta per dos (un per a l'acció de cada peu); així, per exemple, en un entrechat quatre en què es parteix de 5a posició amb el peu dret davant, després de l'impuls enlaire es porta la cama dreta darrere i després altre cop davant per aterrar en 5a posició sense canvi de peu respecte a la posició de partida. Els entrechats que s'indiquen amb un nombre parell (entrechat quatre, six, etc.) corresponen a salts de dues cames a dues cames, mentre que els entrechats que s'indiquen amb un nombre senar (entrechat trois, entrechat cinq, etc.) corresponen a salts de dues cames a una, mostrant a la recepció una de les cames en posició de cou-de-pied davant o darrere.
  • 2. La denominació entrechat prové del francès, i la forma francesa entrechat prové al seu torn de l'italià intrecciatta (capriola intrecciata, que significa 'salt entrellaçat').
  • ca  entrecreuament, n m
  • es  entrecruzamiento
  • en  cross-linking
  • en  crossing

Ciències de la vida > Immunologia

Definició
Formació d'un complex antigen-anticòs en què múltiples elements d'un mateix antigen amb més d'un determinant antigènic s'uneixen als anticossos corresponents, de manera que alguns antígens queden units a més d'una molècula d'anticòs.
  • ca  entrellaçament, n m
  • es  trabazón
  • fr  feutrage
  • en  feutrage

Física > Meteorologia

Definició
Procés d'agrupament de les estrelles de neu per imbricació de les dendrites.
  • ca  entrellaçament quàntic, n m
  • es  entrelazamiento cuántico
  • es  intricación cuántica
  • fr  enchevêtrement quantique
  • fr  intrication d'états
  • fr  intrication quantique
  • fr  non-séparabilité quantique
  • en  quantum entanglement
  • en  state entanglement

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició
Fenomen de vinculació de dos sistemes quàntics segons el qual qualsevol canvi en l'un provoca un canvi en l'altre, independentment de la distància que els separi.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • ca  entrenador | entrenadora, n m, f
  • es  coach
  • es  entrenador
  • fr  accompagnateur
  • fr  conseiller professionnel
  • en  coach
  • en  job coach
  • de  Coach

Empresa

Definició
Professional que, a partir de la pròpia experiència i d'una preparació específica, orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi posterior dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.

Nota

  • L'entrenador pot ser un consultor extern a l'organització, o bé un directiu de la mateixa organització format específicament per a dur a terme aquesta tasca.
  • ca  entrenament, n m
  • es  coaching
  • es  entrenamiento
  • fr  accompagnement
  • fr  assistance professionnelle
  • fr  compagnonnage
  • en  coaching
  • de  Coachen
  • de  Coaching

Treball > Recursos humans

Definició
Mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.
  • ca  entrenús curt, n m
  • ca  GFLV, n m sigla
  • es  nudo corto
  • fr  court noué
  • en  grape fanleaf virus
  • en  graperine fanleaf virus

Agricultura > Fitopatologia

Definició
Virosi que afecta la vinya, transmesa principalment pel nematode Xiphinema index i caracteritzada per símptomes típics com ara la presència d'entrenusos curts i de fulles asimètriques.
  • ca  entresolat, n m
  • es  altillo
  • es  entrepiso
  • es  entreplanta
  • fr  mezzanine
  • fr  soupente
  • it  soppalco
  • en  loft

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics

Definició
Pis elevat a l'interior d'un altre que s'acostuma a utilitzar com a dormitori, despatx o magatzem.
  • ca  entreteniment de marca, n m
  • ca  entreteniment publicitari, n m
  • es  advertainment, n m
  • fr  divertissement publicitaire, n m
  • fr  publicité divertissante, n f
  • fr  publidivertissement, n m
  • en  adtainment, n
  • en  advertainment, n
  • en  entertising, n

Comunicació > Publicitat

Definició
Contingut de marca que té com a objectiu l'entreteniment.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes contingut de marca i entreteniment de marca (sin. entreteniment publicitari):

    S'aproven els termes contingut de marca i entreteniment de marca, aquest segon amb el sinònim entreteniment publicitari, pels motius següents:

    ·són alternatives als manlleus anglesos branded content i advertainment, respectivament;

    ·contingut de marca és el calc de l'anglès branded content i ja té força ús en català, al costat del manlleu; també es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques;

    ·entreteniment de marca i entreteniment publicitari, que designen un tipus de contingut de marca, són formes descriptives i alternatives al manlleu anglès advertainment (acrònim de advertising 'publicitat' i entertainment 'entreteniment'); entreteniment de marca és una denominació coherent amb contingut de marca, mentre que entreteniment publicitari s'acosta més a la designació anglesa i, en general, a les solucions normalment utilitzades en les altres llengües; la sinonímia aprovada respon al fet que en aquest cas s'han constatat dues tendències d'ús entre els especialistes: n'hi ha que, per motius semàntics, prefereixen l'ús de marca (perquè consideren publicitari un adjectiu massa reduccionista i vinculat a formats comunicatius tradicionals), i n'hi ha d'altres, en canvi, que són més partidaris de publicitari per tradició i per paral·lelisme amb les altres llengües;

    ·totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades i motivades semànticament, tenint en compte el sentit general amb què el diccionari normatiu recull els diferents elements que les constitueixen: contingut ("Matèria, significació, d'un discurs, una obra, un missatge, en oposició a la seva forma", segons el diccionari normatiu), entreteniment ("Allò amb què hom s'entreté"), marca ("Signe distintiu d'una empresa, d'una institució i especialment d'un producte o d'un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d'ambdós", i per extensió, segons el GDLC-E (1), "Empresa que fabrica productes de marca" i també "Producte de marca") i publicitari ("Relatiu o pertanyent a la publicitat", és a dir, a la "Tècnica aplicada als mitjans de comunicació de massa amb l'objecte d'induir el públic a determinats comportaments, principalment comercials");

    ·són formes coherents amb altres termes relacionats del mateix sector igualment normalitzats pel Consell Supervisor, com ara relat de marca o els sinònims joc de marca i joc publicitari;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta l'acceptació dels manlleus perquè es creu que les formes aprovades tenen possibilitats d'implantació.

    Com a alternativa a branded content es descarta la forma contingut corporatiu perquè els continguts de marca poden referir-se no tan sols a corporacions (això és, "Grups organitzats de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d'obligacions, de privilegis", segons el diccionari normatiu), sinó a empreses, institucions, territoris, productes, etc., és a dir, a qualsevol ens susceptible de constituir una marca o d'estar representat per una marca.

    Pel que fa a advertainment, s'han valorat també formes com ara publientreteniment o publicitat d'entreteniment; d'acord amb els comentaris rebuts dels especialistes, però, es creu que les formes aprovades tenen més possibilitats d'èxit.

    (1) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013. <www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 563, 12 de setembre de 2013]