Neoloteca

ca dispersió, n f
ca difusió, n f sin. compl.
es difusión, n f
es dispersión, n f
es esparcimiento, n m
fr diffusion, n f
fr dispersion, n f
en diffusion, n
en scatter, n
en scattering, n
de Streuung, n f

Física

Definició

Desviació de la direcció original que experimenten les partícules en moviment o les ones, en funció de la seva energia, com a conseqüència de la interacció amb una partícula.

Nota

La dispersió es classifica, segons el valor de l'angle de la desviació, en retrodispersió i dispersió endavant.
La denominació difusió s'utilitza especialment per a designar les desviacions múltiples produïdes per la interacció successiva amb diverses partícules.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dispersió (sin.compl. difusió):

S'aprova la forma dispersió, amb el sinònim complementari difusió, pels motius següents:

Pel que fa a dispersió,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès scattering;

·té molt d'ús i es documenta ja en nombrosos contextos especialitzats i en obres terminològiques referida a aquest concepte;

·és una forma motivada semànticament, tenint en compte que el substantiu dispersió s'associa sovint amb la idea de 'desviació', que és la idea de base del concepte; cal tenir en compte que els experiments es fan sovint amb feixos de partícules inicialment properes entre si que després de la interacció queden dispersades com a conseqüència de les diferents desviacions que experimenten;

·en altres llengües s'utilitza la forma paral·lela;

·té el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

Quant a difusió,

·és també una forma utilitzada per alguns especialistes per a designar el concepte, si bé té menys ús que dispersió i sovint s'associa a desviacions múltiples produïdes per la interacció successiva amb diverses partícules;

·el diccionari normatiu ja recull difusió en l'àmbit de la física amb un significat que, si bé no és idèntic a l'estudiat aquí, hi remet clarament: "Propagació d'una radiació en múltiples direccions després d'ésser reflectida per una superfície o de travessar un medi determinat";

·també en altres llengües romàniques s'utilitza la denominació paral·lela (en francès, per exemple, diffusion és la forma habitual de designar el concepte);

·té també el vistiplau d'especialistes del sector.

[Acta 561, 20 de juny de 2013]

ca difusió, n f
es difusión
fr diffusion
en broadcast

Telecomunicacions

Definició

Transmissió destinada a qualsevol node receptor.

ca difusió discrecional, n f
es anycast, n m
es anycasting, n m
es difusión por proximidad, n f
fr anycast, n m
fr anycasting, n m
fr envoi à la cantonade, n m
fr unidiffusion aléatorie, n f
it anycast, n m
it anycasting, n m
pt anycast, n m
pt anycasting, n m
en anycast, n
en anycasting, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Enviament d'informació a un sol destinatari d'una llista de destinataris amb una adreça compartida, el qual és seleccionat automàticament pel rúter segons la proximitat o altres paràmetres.

Nota

1. Per exemple, a banda de la proximitat, també poden intervenir en la selecció del destinatari el cost i la qualitat de la recepció, o la intensitat del trànsit de dades, entre altres factors.
2. L'adreça que comparteixen els diferents destinataris potencials en la difusió discrecional és una adreça de difusió discrecional.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme difusió discrecional

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma difusió discrecional.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana al manlleu anycast(ing), que és la forma utilitzada habitualment.

·És descriptiva del concepte i lingüísticament adequada: el nucli, difusió, segueix el paral·lelisme d'altres formes semànticament relacionades, com ara difusió simultània, multidifusió o monodifusió, ja avalades pel Consell Supervisor. Al seu torn, l'adjectiu discrecional ("Deixat a la discreció", segons el diccionari normatiu, i discreció és "Llibertat de decidir o obrar segons el seu propi judici") s'adiu bé amb el concepte, tenint en compte que en aquest cas la difusió es fa a discreció de l'encaminador, que és qui decideix el destinatari final segons diversos paràmetres.

·És l'alternativa, de totes les que s'han valorat, amb més consens entre els especialistes.

Formes desestimades

S'han valorat altres denominacions catalanes alternatives al manlleu, però s'han descartat per motius diversos:

-Difusió aleatòria: No és adequada perquè pot fer creure que la difusió cap a un receptor concret depèn de l'atzar o que s'envia d'una manera indiscriminada, i no és així.

-Difusió a qualsevol: És una forma equívoca, ja que la difusió no es fa a qualsevol destinatari, sinó que pot arribar a qualsevol dels destinataris previstos.

-Difusió optativa: Optar és 'decidir-se per una de les alternatives possibles' i en aquest tipus de difusió pot passar que, en un moment determinat, l'encaminador només trobi un receptor disponible; la difusió, per tant, no és sempre optativa, i en cas que ho sigui hi ha factors que condicionen la tria. Altres especialistes fan notar que difusió optativa pot fer pensar, erròniament, que el que és optatiu és l'enviament de la informació.

Difusió distribuïda: Alguns especialistes avalen aquesta solució (perquè, segons ells, els servidors receptors comparteixen una mateixa adreça i estan distribuïts per diversos llocs); d'altres, en canvi, la consideren equívoca i la rebutgen amb l'argument que distribuït -ïda en aquest àmbit fa referència sobretot al fet que cada component realitza una petita part del tot.

-Difusió al més pròxim / difusió per proximitat: La proximitat no és sempre, en aquest tipus de difusió, el factor que determina el destinatari, encara que és important.

-Difusió al més avinent / al més idoni / al més accessible / al més disponible: Són formes semànticament adequades, especialment les dues primeres, però els especialistes s'han mostrat més favorables a la forma aprovada.

-Difusió primus inter pares / difusió PIP: L'expressió llatina primus inter pares significa 'el primer entre iguals'. S'utilitza per a indicar que algú té la primacia però no té més autoritat que una altra persona o que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec. Aplicat a aquesta mena de difusió voldria dir que un dels diversos receptors que comparteixen adreça és el més destacat, perquè és el que es tria. Segons els experts, és una solució enginyosa i semànticament motivada, però la troben complicada i amb molt poques possibilitats d'implantació.

-Multidifusió selectiva / monodifusió selectiva: Alguns especialistes consideren que aquest tipus de difusió és, de fet, un tipus de multidifusió (perquè hi ha un grup de destinataris que comparteixen una mateixa adreça), i per això avalarien una alternativa com ara multidifusió selectiva. D'altres, en canvi, consideren que es tracta més aviat d'una monodifusió (monodifusió selectiva), perquè la finalitat és que només un destinatari dels possibles rebi la informació. Per aquesta discrepància, i tenint en compte també que la forma anglesa de partida no està creada sobre multicasting ni sobre unicasting, s'ha descartat tant multidifusió com monodifusió com a nuclis de la denominació catalana.

[Acta 667, 13 de juliol de 2020]

ca difusió per amistat, n f
ca MGM, n m sigla
es difusión por amistad
es MGM sigla
fr parrainage
en member-get-a-member
en MGM sigla

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definició

Sistema que una organització utilitza per a aconseguir nous clients emprant com a intermediaris els clients actuals, els quals reben una compensació a canvi.

Nota

La sigla MGM correspon a la denominació anglesa member-get-member.

ca difusió segmentada, n f
es difusión restringida, n f
es difusión segmentada, n f
es difusión selectiva, n f
fr diffusion ciblée, n f
fr diffusión limitée, n f
fr diffusion locale, n f
fr diffusion restreinte, n f sin. compl.
fr envoi ciblé, n m sin. compl.
en narrowcast, n
en narrowcast broadcasting, n
en narrowcasting, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Enviament d'una mateixa informació, a través d'internet, la ràdio, la premsa o la televisió, a una categoria concreta de destinataris, seleccionats segons el perfil, les preferències o les característiques demogràfiques.

Nota

La difusió segmentada no implica necessàriament la identificació dels receptors, sinó que sovint la informació s'adreça a mitjans o a llocs web amb usuaris d'un determinat perfil.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme difusió segmentada

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació difusió segmentada.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana al manlleu anglès narrowcasting, força estès.

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu difusió i l'adjectiu participial segmentat -ada, que en l'àmbit del màrqueting, d'on és propi aquest terme, significa 'dividit en grups que comparteixen certs paràmetres i necessitats'. Segons això, és una forma, doncs, semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·Pel que fa al nucli, segueix la tendència segons la qual els termes que en anglès acaben en -cast(ing), truncament de broadcasting, es denominen sovint en català a partir del nucli difusió: difusió web (webcasting), difusió simultània (simulcasting), etc.

·Aquesta forma ja es documenta en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que creuen que és una forma amb possibilitats reals d'implantació.

Formes desestimades

La forma difusió selectiva seria també adequada i s'identifica sense ambigüitats amb el concepte. Té el suport d'alguns especialistes, els quals, malgrat tot, s'han mostrat més favorables a difusió segmentada, atesa l'extensió d'ús de segmentar dins el sector amb un sentit relacionat.

S'han valorat també, finalment, les formes difusió restringida i difusió limitada, però s'han descartat perquè semànticament no són del tot precises i no tenen el suport dels experts.

[Acta 667, 13 de juliol de 2020]

ca difusió simultània, n f
es difusión simultánea
fr diffusion simultanée
it diffusione simultanea
en simulcast

Telecomunicacions

Definició

Difusió en què s'utilitzen simultàniament dos o més sistemes de transmissió de dades.

Nota

Es fa servir, generalment, durant el període de transició entre dos estàndards.

ca difusió web, n f
es difusión por la red, n f
es difusión por la Web, n f
es difusión por web, n f
es difusión web, n f
es webcast, n m
es webcasting, n
fr diffusion réticulaire systématique, n f
fr diffusion sur la toile, n f
fr diffusion sur le Web, n f
fr diffusion systématique sur la toile, n f
fr diffusion Web, n f
fr webdiffusion, n f
pt difusão web, n f
ptBR difusão pela internet, n f
en webcast, n
en webcasting, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**

Definició

Difusió d'informació per internet, generalment presentacions, cursos, seminaris, vídeos o programes de ràdio i televisió, que es duu a terme en temps real, mitjançant la tecnologia de tramesa automàtica, als internautes abonats a un canal web determinat.

Nota

La difusió web permet la interacció en temps real entre l'emissor i el receptor de la informació. La informació difosa en temps real es pot obtenir posteriorment en diferit.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme difusió web

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma difusió web.

Criteris aplicats:

·És una alternativa catalana al manlleu anglès webcasting.

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu difusió, que tradueix l'anglès casting, i el substantiu en aposició web, que aporta el significat de 'relatiu a la xarxa internet'.

·S'integra fàcilment, des del punt de vista morfològic, gràfic i fonètic, en el sistema de la llengua.

·És una forma descriptiva, que s'identifica força bé amb el concepte.

·És semànticament motivada.

· És anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara accés web, aplicació web, càmera web, carpeta web, disseny web, pàgina web o servidor web, del mateix àmbit.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que creuen, majoritàriament, que és una forma amb possibilitats d'implantació.

·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.

Formes desestimades

Es descarta el manlleu webcasting, malgrat que té molt d'ús, perquè es considera innecessari.

Es desestima igualment la forma difusió per web perquè sovint es troba aplicada en un sentit general a qualsevol contingut que apareix en una pàgina web.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

ca digestat, n m
es digerido, n m
es digestato, n m
es digesto, n m
fr digestat, n m
en digestate, n

Medi ambient

Definició

Material no gasós resultant de la digestió anaeròbica.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme digestat:

S'aprova la denominació digestat, calc de l'anglès, pels motius següents:

·malgrat que és clarament fruit de la influència de l'anglès, podria explicar-se en català com a forma derivada del verb del llatí tardà digestare, variant del llatí clàssic digerere;(1)

·és la forma més utilitzada entre els especialistes per a denominar el concepte i es documenta en nombrosos textos especialitzats;

·en altres llengües romàniques es recorre també a la denominació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Les formes digerit (participi substantivat del verb digerir) i digest (del llatí digestum, participi de digerere, que ha donat digerir) s'han descartat, tot i que són lingüísticament adequades, perquè tenen molt menys ús que digestat.

(1)El verb digestar es documenta en català al DCVB, en un context d'Arnau de Vilanova, com a variant arcaica de la forma actual digerir. (ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/

ca digestió anaeròbica, n f
ca metanització, n f sin. compl.
es biometanización, n f
es digestión anaerobia, n f
es digestión anaeróbica, n f
es metanización, n f
fr biométhanisation, n f
fr digestion anaérobie, n f
fr méthanisation, n f
en anaerobic digestion, n
en biomethanisation, n
en biomethanization, n
en methanisation, n
en methanization, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la vida > Bioquímica, Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definició

Procés biològic en què la matèria orgànica, en absència d'oxigen i mitjançant metanògens, es transforma en una mescla de gasos, constituïda principalment per metà i diòxid de carboni.

Nota

1. La digestió anaeròbica es pot produir naturalment o es pot dur a terme en un digestor.
2. La digestió anaeròbica permet convertir residus orgànics, com ara fems, residus agrícoles, residus alimentaris i llots de depuradora, en biogàs.
3. La digestió anaeròbica produeix també un residu no gasós, anomenat digestat, que es pot utilitzar com a fertilitzant.
4. La digestió anaeròbica es divideix en quatre fases: hidròlisi, acidogènesi, acetogènesi i metanogènesi.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme digestió anaeròbica (sin. compl. metanització)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes digestió anaeròbica i, com a sinònim complementari, metanització.

Criteris aplicats

Pel que fa a digestió anaeròbica:

·És una denominació lingüísticament adequada, consistent en una locució nominal formada pel nom digestió (en química, fa referència al contacte prolongat de dues fases per a produir una transformació física o química en una d'elles, com ara la millora de la qualitat, la mida o la puresa d'uns cristalls, o per a obtenir-ne un compost determinat) i l'adjectiu anaeròbic -a ('provocat pels anaerobis').

·És una denominació força estesa i recollida en diccionaris terminològics de referència des de fa anys.

·Els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta denominació.

·En les altres llengües es documenten les denominacions anàlogues.

Pel que fa a metanització:

·És una denominació lingüísticament adequada, derivada d'un possible verb metanitzar, creat al seu torn a partir del nom metà.

·Tot i que és una denominació formalment molt propera al terme relacionat metanació, es considera que la distinció entre els termes metanització i metanació es pot justificar des del punt de vista de la nomenclatura de la química orgànica: en aquest àmbit la denominació que designa la creació intencionada d'un compost o l'addició d'un fragment en un compost més gros es construeix a partir del nom o infix del compost o fragment + -(a)ció, no -ització (acetilació, epoxidació, etc.); per tant, és coherent que la reacció específica, intencionada, de crear només metà s'anomeni metanació, mentre que la generació d'un biogàs amb un cert contingut de metà en una descomposició que produeix altres elements, i que no és un procés dissenyat o naturalment centrat o restringit a generar metà, tingui un nom menys sistemàtic (metanització).

·És una denominació recollida en alguns diccionaris terminològics publicats recentment.

·Té l'aval de la majoria d'experts consultats.

S'aprova metanització com a sinònim complementari perquè és una denominació que pot portar a una certa confusió, tenint en compte la proximitat formal amb el terme relacionat metanació, i també perquè el terme metanització, amb la terminació -ització, sembla que no s'utilitza en tots els contextos sinó especialment en els casos en què la digestió anaeròbica té lloc de manera controlada en un digestor amb la finalitat de produir biogàs.

Formes desestimades

-metanació: Designa un altre concepte.

-biometanització: És una denominació redundant, ja que la metanització sempre és, per definició, biològica (provocada per l'acció de microorganismes).

-digestió anaeròbia: No és lingüísticament adequada, ja que l'adjectiu anaerobi -òbia significa 'que viu en absència d'oxigen de l'aire' (l'adjectiu anaeròbic -a, en canvi, significa 'provocat per organismes anaerobis').

[Acta 751, 20 d'abril de 2026]

ca digital, adj
es digital, adj
en digital, adj

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definició

Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació.

Nota

1. Actualment, l'adjectiu digital és un dels més utilitzats per a indicar la relació amb els mitjans informàtics i internet; s'ha anat imposant a electrònic -a, que havia estat l'adjectiu més habitual inicialment. Apareix en denominacions com ara màrqueting digital, alfabetisme digital, bretxa digital, immigrant digital o transformació digital.
2. En anglès, la forma prefixada e- (procedent de electronic) té sovint aquest mateix valor.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la forma prefixada ciber- i dels adjectius digital, electrònic -a, virtual i en línia:

S'aproven la forma prefixada ciber- i els adjectius digital, electrònic -a, virtual i en línia amb els significats de l'àmbit tecnològic recollits a les fitxes corresponents, propers però amb matisos distintius, d'acord amb les observacions següents:

La forma prefixada ciber- i els adjectius digital, electrònic -a, virtual i en línia s'utilitzen en català (igual que les denominacions anàlogues en altres llengües) referits als mitjans informàtics o a internet. És un significat procedent dels usos de l'anglès, però que pot considerar-se adequat també en català a partir del sentit recte que tenen aquestes formes (o els mots que les han originades, en el cas de ciber- i en línia) en la llengua general.

L'anglès, a banda de les denominacions paral·leles cyber-, digital, electronic, virtual i online, també utilitza amb aquest mateix significat la forma prefixada e- (procedent de l'adjectiu electronic). Mentre que la forma prefixada anglesa e-, però, té realment un sentit genèric actualment i sol ser adequada en la formació de la majoria de substantius relacionats amb els mitjans informàtics o amb internet, la resta de formes s'han anat especialitzant, probablement d'acord amb el significat originari amb què es van crear. Així, per exemple, la forma ciber- ha quedat vinculada sobretot amb la seguretat informàtica, i l'adjectiu electrònic -a, que inicialment havia estat l'adjectiu més utilitzat, actualment s'associa sobretot amb l'emmagatzematge i la transmissió de dades, la gestió i la comercialització.

La proposta de significats aprovada aquí pel Consell Supervisor és una sistematització dels usos habituals actualment en català i en la resta de llengües, i es considera que pot resultar útil a l'hora de triar una solució o una altra en la formació de nous termes.

[Acta 609, 20 de juliol de 2016]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota