Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ciclocròs, n m
  • es  ciclocross
  • fr  cyclo-cross
  • en  cyclo-cross

Esport > Ciclisme

Definició
Modalitat de ciclisme practicada en un terreny accidentat a camp obert, en la qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per a superar un obstacle.

Nota

  • En català, el plural és ciclocròs.
  • ca  ciclogènesi explosiva, n f
  • es  bomba meteorológica, n f
  • es  bombogénesis, n f
  • es  ciclogénesis explosiva, n f
  • fr  bombe météorologique, n f
  • fr  cyclogenèse explosive, n f
  • en  bombogenesis, n
  • en  explosive cyclogenesis, n
  • en  weather bomb, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Ciclogènesi en què es dona una disminució ràpida i acusada de la pressió atmosfèrica en el centre de la depressió.

Nota

  • 1. Concretament, es considera que té lloc una ciclogènesi explosiva si la pressió atmosfèrica disminueix en latituds altes com a mínim 24 hPa en 24 h o en latituds mitjanes com a mínim entre 18 i 20 hPa en 24 h o entre 9 i 10 hPa en 12 h.
  • 2. La borrasca originada per un procés de ciclogènesi explosiva s'anomena borrasca explosiva.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciclogènesi explosiva

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació ciclogènesi explosiva.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel substantiu ciclogènesi, que en l'àmbit de la meteorologia designa el procés d'iniciació o d'intensificació d'una circulació ciclònica, i l'adjectiu explosiu -iva, utilitzat amb un sentit metafòric pel fet que es tracta d'una ciclogènesi que es desenvolupa d'una manera sobtada i extremament ràpida.

    ·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte i ja es documenta en obres de referència en català.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta denominació i hi donen el vistiplau.

    ·En les llengües de l'entorn s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarta la denominació bomba meteorològica, que té un cert ús per a fer referència a aquest concepte, tant en català com anàlogament en altres llengües, perquè no té el suport dels especialistes, que consideren que es tracta d'una denominació que pot prestar-se a confusió, especialment en contextos divulgatius dirigits al públic general. A més, no és una denominació prou precisa, ja que, tot i que de vegades es fa servir amb aquest sentit, habitualment no s'aplica a la ciclogènesi explosiva sinó a la borrasca resultant d'una ciclogènesi explosiva.

    [Acta 677, 17 de maig de 2021]
  • ca  ciclologística, n f
  • es  bicilogística, n f
  • es  ciclologística, n f
  • fr  cyclologistique, n f
  • en  bike logistics, n
  • en  cargo bike logistics, n
  • en  cycle logistics, n
  • en  cyclologistics, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició
Activitat de logística urbana que es basa en l'ús de bicicletes, especialment bicicletes de càrrega, o tricicles de càrrega per al transport i distribució de mercaderies, sobretot en l'entrega d'últim quilòmetre.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciclologística

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ciclologística.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, motivada semànticament i ben formada, a partir del prefixoide ciclo- (del mot ciclisme) i el nom logística, referit al conjunt d'activitats que permeten assegurar el flux eficient de les primeres matèries i les mercaderies.

    ·És la forma més estesa per a designar el concepte.

    ·Té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    ·En castellà i en francès es documenten les denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -bicilogística: Té menys ús i és una forma semànticament més restrictiva perquè, estrictament, la forma bici (truncament de bicicleta) no engloba tots els tipus de vehicles utilitzats en aquest tipus de distribució de mercaderies. D'altra banda, és una solució de registre més informal.

    -bicimissatgeria: Designa un concepte més restringit, un servei concret dins de la ciclologística que consisteix en el repartiment en bicicleta de documentació o paquets petits de manera ràpida o urgent.

    [Acta 753, 1 de juny de 2026]
  • ca  ciclopèdids, n m pl
  • nc  Cyclopedidae

Zoologia > Mamífers

Definició
Família de mamífers de l'ordre dels pilosos.
  • ca  arbust de la mel, n m
  • ca  ciclòpia, n f sin. compl.
  • es  arbusto de miel, n m
  • fr  buisson à miel, n m
  • fr  buisson de miel, n m
  • en  honey bush, n
  • en  honeybush, n var. ling.
  • nc  Cyclopia intermedia
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de nom científic adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Arbust de la família de les fabàcies del gènere Cyclopia, principalment Cyclopia intermedia, que creix només en àrees reduïdes del sud-oest i el sud-est de Sud-àfrica, amb flors que fan olor de mel i fulles que s'utilitzen per a preparar una infusió de gust dolç.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme arbust de la mel (sin. compl. ciclòpia):

    S'aproven les denominacions arbust de la mel i ciclòpia, com a sinònimes (ciclòpia com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a arbust de la mel,

    ·és un calc de la denominació anglesa honey bush, la qual, al seu torn és probablement un calc de l'afrikaans heuningbos;

    ·és una denominació motivada, que fa referència a l'olor de mel que fan les flors d'aquestes plantes;

    ·ja es documenta en català;

    ·en altres llengües també s'utilitza la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a ciclòpia,

    ·és l'adaptació del nom genèric científic Cyclopia;

    ·pot considerar-se una forma adequada, si bé és genèrica i podria aplicar-se a qualsevol espècie del gènere (totes les espècies de Cyclopia, de fet, s'empren per a fer infusions, encara que comercialment se n'exploten bàsicament cinc, i sobretot Cyclopia intermèdia);

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Es desestima la forma arbust de mel perquè es considera una solució poc natural en català. El fet que aquest arbust no produeixi mel (arbust de la mel podria suggerir això) no es considera un argument de pes per a donar preferència a arbust de mel, forma que també podria remetre erròniament, per exemple, a la idea d'un arbust impregnat de mel. Cal tenir present que l'especificador de la mel no necessàriament té el sentit 'que produeix mel', sinó que pot significar, simplement, 'que té relació amb la mel'.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  cicloràmfids, n m pl
  • nc  Cycloramphidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Família d'amfibis de l'ordre dels anurs.
  • ca  ciclotona de Brauer, n f
  • es  pez luminoso
  • fr  cyclothone de Brauer
  • fr  palomine
  • it  boccatonda
  • en  bent-tooth lightfish
  • en  garrick
  • nc  Cyclothone braueri

Zoologia > Peixos

Definició
Peix de l'ordre dels estomiformes, de la família dels gonostomàtids, de costums mesopelàgics, amb el cos allargat, de color blanquinós, sense escates i amb la boca grossa, que viu al Mediterrani i en aigües temperades de l'Atlàntic, l'Índic i el sud del Pacífic.
  • ca  ciència ciutadana, n f
  • es  ciencia ciudadana, n f
  • fr  science citoyenne, n f
  • it  scienza dei cittadini, n f
  • pt  ciência cidadã, n f
  • en  citizen science, n
  • en  civic science, n
  • en  community science, n
  • de  Bürgerwissenschaft, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació, Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Recerca científica en què participen activament persones que no tenen una relació professional amb la ciència, generalment sota la supervisió de científics professionals o d'institucions.

Nota

  • La participació de les persones no professionals pot tenir lloc en qualsevol de les fases de la recerca: en la fase de definició dels problemes, els reptes i els objectius; en la fase de disseny de la recerca; en la fase de recollida o de processament de les dades; en la fase d'interpretació de les dades.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciència ciutadana

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ciència ciutadana.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que es tracta d'un calc de l'anglès (de citizen science), pot considerar-se també una forma possible en català, a partir de l'adjectiu ciutadà -ana ("Dels ciutadans", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1)) i del substantiu corresponent (ciutadà | ciutadana), que pren aquí el significat de 'membre corrent o general de la comunitat', per oposició als membres experts, és a dir, als científics. (2)

    ·L'ús de l'adjectiu ciutadà -ana remet volgudament, des de la creació d'aquesta denominació en anglès, a la comunitat en general (ciutadà com a membre corrent de la comunitat) i també a la idea de la ciència com a responsabilitat col·lectiva i com a dret dels membres de la comunitat, és a dir, dels ciutadans.

    ·És una forma àmpliament utilitzada.

    ·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes ciència col·laborativa, ciència participativa, ciència oberta i ciència comunitària perquè presenten matisos de significat diferent respecte a la forma ciència ciutadana:

    -ciència col·laborativa remet generalment a la recerca científica que és fruit del treball de diferents persones o grups de persones, sovint en peu d'igualtat i sense que necessàriament hi hagi intervenció de persones no expertes.

    Dins l'àmbit de la ciència ciutadana, a més, l'etiqueta ciència col·laborativa se sol utilitzar quan la participació dels científics amateurs té lloc en la fase del disseny de la recerca.

    -ciència participativa s'aplica sovint, dins l'àmbit de la ciència ciutadana, quan la participació de científics amateurs té lloc en les fases de recollida de les dades i de definició dels problemes, els reptes i els objectius de la recerca.

    -ciència comunitària prové de l'anglès community science, que s'ha proposat en algun moment com a alternativa per a substituir citizen science, forma de vegades qüestionada en anglès per motius semàntics (per les connotacions "polítiques" del mot). Malgrat que té ús, no ha aconseguit desplaçar la forma originària.

    -ciència oberta designa un moviment destinat a fer accessible la ciència i els seus resultats a tota la societat. Tot i que té relació amb la ciència ciutadana no designa exactament el mateix concepte.

    (1) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;]

    (2) El substantiu citizen s'utilitza en anglès bàsicament amb el mateix significat que té ciutadà | ciutadana als diccionaris catalans, és a dir, referit a un subjecte legalment reconegut o nacional d'un estat o a l'habitant d'un poble o ciutat concrets. En alguns diccionaris anglesos, però, es recull també com a adjectiu, amb el significat (probablement també nou en anglès) de 'corrent' o 'no especialitzat': "You describe someone as a citizen journalist or a citizen scientist, for example, when they are an ordinary person with no special training who does something that is usually done by professionals. Several reports are coming from citizen journalists in the area." (Collins dictionary [en línia]. London: Collins, cop. 2022. <www.collinsdictionary.com/&gt;)

    [Acta 691, 2 de maig de 2022]
  • ca  ciència de dades, n f
  • ca  datologia, n f
  • es  ciencia de datos, n f
  • es  ciencia de los datos, n f
  • es  datología, n f
  • fr  data science, n f
  • fr  datalogie, n f
  • fr  science des données, n f
  • it  data science, n f
  • it  scienza dei dati, n f
  • en  data science, n
  • en  datalogy, n
  • de  Data Science, n f
  • de  Datenwissenschaft, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Informàtica, Informàtica > Estructura de les dades, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni**

Definició
Disciplina que, mitjançant mètodes procedents de les matemàtiques, l'estadística, la informàtica i altres àmbits d'estudi, s'ocupa de l'extracció, la gestió, l'explotació, l'anàlisi i la interpretació de les dades, especialment de dades procedents del big data, amb l'objectiu d'extreure'n informació i coneixement.

Nota

  • 1. En la ciència de dades són fonamentals eines com ara la mineria de dades, l'aprenentatge automàtic o els algorismes d'intel·ligència artificial.
  • 2. La persona especialitzada en ciència de dades és l'especialista en ciència de dades.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciència de dades

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes ciència de dades i datologia, com a sinònims.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a ciència de dades:

    ·És un calc de l'anglès data science i una forma anàloga al nom d'altres disciplines com ara ciència del sòl, ciència dels aliments, ciència de materials o ciència del llenguatge, referides a camps del saber o àmbits d'estudi.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada en català, especialment en àmbits acadèmics.

    ·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats, que asseguren que és una disciplina molt important actualment, derivada, en part, de l'estadística i amb intervenció d'altres disciplines.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions equivalents.

    Pel que fa a datologia:

    ·És una forma de nova creació lingüísticament adequada, creada per composició a partir del formant dat(o)-, del llatí datum 'dada', i la forma sufixada del grec
    -logia, que significa 'paraula' o 'discurs'.

    ·És una forma anàloga al nom d'altres disciplines com ara biologia, cardiologia, psicologia i, especialment, criminologia, fibrologia, mineralogia o nivologia, en què la forma sufixada -logia s'adjunta a un formant d'origen llatí.

    ·És una forma sintètica que remet fàcilment al concepte i que, per aquestes raons, per l'analogia amb el nom d'altres disciplines i per la facilitat de generar el terme relacionat referit a la persona que s'hi dedica, pot tenir possibilitats d'implantació.

    ·En altres llengües (castellà, francès, anglès) s'ha documentat la forma anàloga, si bé té poc ús en comparació amb la forma sintagmàtica i, de vegades, apareix referida al concepte de informàtica, com a designació antiga.

    Formes desestimades

    -analítica de dades: Els contextos documentats fan pensar que l'analítica de dades és només un dels vessants de la ciència de dades, que també inclou l'emmagatzematge de les dades, la gestió, la interpretació, etc.

    -ciència de les dades: És també una forma adequada, però la forma sense article té molt més ús.

    [Acta 693, 13 de juny de 2022]
  • ca  ciència del sòl, n f
  • ca  edafologia, n f sin. compl.
  • ca  pedologia, n f sin. compl.
  • es  ciencia del suelo
  • es  edafología
  • fr  pédologie
  • fr  science du sol
  • pt  edafologia
  • pt  pedologia
  • en  soil science

Ciències de la Terra > Ciència del sòl

Definició
Ciència que tracta dels sòls com a recurs natural de la superfície de la Terra, i que inclou l'estudi de la formació, la classificació i la cartografia del sòl i de les seves propietats físiques, químiques, biològiques i de fertilitat, i també d'aquestes propietats en relació amb la producció de cultius.