Neoloteca

ca aliment enriquit, n m
es alimento enriquecido
fr aliment enrichi
en fortified food
de angereicherte Nahrungsmittel

Alimentació

Definició

Aliment al qual s'han afegit determinades substàncies nutritives que n'eleven el valor alimentós.

ca aliment funcional, n m
es alimento funcional
fr alicament
fr aliment fonctionnel
fr aliment santé
it alimento funzionale
pt alimento funcional
en functional food

Alimentació

Definició

Aliment en estat natural o modificat al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.

Nota

De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la denominació nutricèutic.

ca aliment modificat genèticament, n m
es alimento genéticamente modificado
es alimento GM
es alimento modificado genéticamente
fr aliment génétiquement modifié
fr aliment modifié génétiquement
fr AGM sigla
en genetically engineered food
en genetically modified food
en genfood
en GM food
en GEF sigla
en GMF sigla

Ciències de la vida > Genètica, Indústria > Indústria alimentària

Definició

Aliment procedent d'un organisme modificat genèticament, o que inclou en la seva composició un aliment procedent d'un organisme modificat genèticament o algun derivat d'un organisme modificat genèticament.

Nota

Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, motiu pel qual les formes aliment modificat genèticament i aliment transgènic s'utilitzen de manera indistinta, com a sinònims. Estrictament, però, hi pot haver aliments modificats genèticament que no siguin transgènics. En la composició d'un aliment, d'altra banda, hi pot haver components transgènics, components que hagin estat modificats per enginyeria genètica però que no siguin transgènics i components sense modificació genètica.

ca aliment protector, n m
es alimento protector
fr aliment de protection
fr aliment protecteur
it alimento prottetivo
pt alimento protector
en protective food
de essentielle Nahrungsmittel

Alimentació

Definició

Aliment que, per la seva riquesa en substàncies nutritives essencials (vitamines o minerals), és especialment útil per a la salut i el desenvolupament físic.

ca aliment transgènic, n m
es alimento transgénico
fr aliment transgénique
en transgenic food

Ciències de la vida > Genètica, Indústria > Indústria alimentària

Definició

Aliment modificat genèticament procedent d'un organisme transgènic, o que inclou en la seva composició un aliment procedent d'un organisme transgènic o algun derivat d'un organisme transgènic.

Nota

Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, motiu pel qual les formes aliment modificat genèticament i aliment transgènic s'utilitzen de manera indistinta, com a sinònims. Estrictament, però, hi pot haver aliments modificats genèticament que no siguin transgènics. En la composició d'un aliment, d'altra banda, hi pot haver components transgènics, components que hagin estat modificats per enginyeria genètica però que no siguin transgènics i components sense modificació genètica.

ca alimentació complementària, n f
es alimentación complementaria, n f
fr alimentation complémentaire, n f
fr alimentation d'appoint, n f
fr régime additionel, n m
en additional feeding, n
en complementary feeding, n
en weaning, n
de Beikost, n f
de Zukost, n f

Alimentació infantil

Definició

Alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet materna o la llet adaptada, que se sol iniciar després dels sis primers mesos d'alletament exclusiu.

Nota

1. L'equivalent anglès weaning fa referència, específicament, al procés d'acostumar l'infant a altres aliments a més de la llet materna o la llet adaptada, i els equivalents alemanys Beikost i Zukost es refereixen als aliments que es proporcionen a l'infant en aquest tipus d'alimentació.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

S'aproven les denominacions alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta, com a sinònimes, juntament amb la forma semànticament relacionada alimentació complementària, pels motius següents:

Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

Quant a alimentació complementària a demanda,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la base alimentació complementària, d'ús habitual per a designar l'alimentació que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, també molt habitual en aquest àmbit, especialment en l'expressió alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

·és una variant geolingüística de alimentació complementària a demanda, més natural en determinades zones del domini lingüístic.

Es descarta el manlleu perquè es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta força en català i en altres llengües romàniques.

La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

Altres formes que s'han valorat, però que finalment s'han descartat en favor de alimentació complementària a demanda, han estat alimentació complementària lliure, alimentació complementària regulada pel nadó, alimentació autoregulada pel nadó, alimentació dirigida pel nadó i alimentació dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys ús que la forma aprovada.

(1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca alimentació complementària a demanda, n f
ca alimentació complementària a requesta, n f
es alimentación complementaria a demanda, n f
es alimentación complementaria autorregulada, n f
es alimentación complementaria dirigida por el bebé, n f
es alimentación complementaria regulada por el bebé, n f
fr alimentation autonome du bébé, n f
fr diversification alimentaire autonome, n f
fr sevrage au gré du nourrisson, n m
en baby-led weaning, n
en BLW, n sigla

Alimentació infantil

Definició

Mètode d'introducció de l'alimentació complementària consistent a oferir a l'infant aliments sense triturar, adequats a la seva edat i preparats d'acord amb les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï els que vol menjar i si se'ls menja amb els dits o amb coberts.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

S'aproven les denominacions alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta, com a sinònimes, juntament amb la forma semànticament relacionada alimentació complementària, pels motius següents:

Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

Quant a alimentació complementària a demanda,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la base alimentació complementària, d'ús habitual per a designar l'alimentació que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, també molt habitual en aquest àmbit, especialment en l'expressió alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

·és una variant geolingüística de alimentació complementària a demanda, més natural en determinades zones del domini lingüístic.

Es descarta el manlleu perquè es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta força en català i en altres llengües romàniques.

La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

Altres formes que s'han valorat, però que finalment s'han descartat en favor de alimentació complementària a demanda, han estat alimentació complementària lliure, alimentació complementària regulada pel nadó, alimentació autoregulada pel nadó, alimentació dirigida pel nadó i alimentació dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys ús que la forma aprovada.

(1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca alimentació complementària a demanda, n f
ca alimentació complementària a requesta, n f
es alimentación complementaria a demanda, n f
es alimentación complementaria autorregulada, n f
es alimentación complementaria dirigida por el bebé, n f
es alimentación complementaria regulada por el bebé, n f
fr alimentation autonome du bébé, n f
fr diversification alimentaire autonome, n f
fr sevrage au gré du nourrisson, n m
en baby-led weaning, n
en BLW, n sigla

Alimentació infantil

Definició

Mètode d'introducció de l'alimentació complementària consistent a oferir a l'infant aliments sense triturar, adequats a la seva edat i preparats d'acord amb les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï els que vol menjar i si se'ls menja amb els dits o amb coberts.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alimentació complementària i alimentació complementària a demanda (sin. alimentació complementària a requesta):

S'aproven les denominacions alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta, com a sinònimes, juntament amb la forma semànticament relacionada alimentació complementària, pels motius següents:

Pel que fa a la denominació de base, alimentació complementària,

·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

·s'utilitza amb normalitat entre els especialistes i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques;

·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

Quant a alimentació complementària a demanda,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès baby-led weaning, el qual està força estès entre els especialistes, però, alhora, és poc transparent per als parlants en general; (1)

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la base alimentació complementària, d'ús habitual per a designar l'alimentació que s'ofereix al lactant addicionalment a la llet de la mare (o a la llet maternitzada), amb afegiment del modificador a demanda, també molt habitual en aquest àmbit, especialment en l'expressió alletament a demanda, que es refereix a l'alletament adaptat a les necessitats de l'infant (especialment pel que fa a quantitat i a temps);

·és una denominació precisa i s'identifica sense cap problema amb el concepte;

·és una de les formes més utilitzades en català, a més del manlleu, i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats;

·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

La forma alimentació complementària a requesta, al seu torn,

·és una variant geolingüística de alimentació complementària a demanda, més natural en determinades zones del domini lingüístic.

Es descarta el manlleu perquè es considera poc entenedor i innecessari, malgrat que es documenta força en català i en altres llengües romàniques.

La forma alimentació complementària a demanda i autoregulada, proposada per alguns especialistes, s'ha descartat perquè es considera innecessàriament explicativa i llarga. També s'ha descartat, però pel motiu contrari, la forma alimentació a demanda, que no és prou precisa, ja que podria aplicar-se a l'alimentació en general, no tan sols a l'alimentació complementària, pròpia del lactant.

D'altra banda, entre alimentació complementària a demanda i alimentació complementària autoregulada s'ha preferit la primera, tenint en compte la popularitat de la forma a demanda dins d'aquest àmbit per a designar conceptes afins.

Altres formes que s'han valorat, però que finalment s'han descartat en favor de alimentació complementària a demanda, han estat alimentació complementària lliure, alimentació complementària regulada pel nadó, alimentació autoregulada pel nadó, alimentació dirigida pel nadó i alimentació dirigida per l'infant. Aquestes formes, en general, tenen menys ús que la forma aprovada.

(1) La forma anglesa weaning prové del verb to wean, que significa, específicament, 'acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna'. Concretament, segons el diccionari Merriam-Webster, "to accustom (a young child or animal) to take food otherwise than by nursing", o, segons el diccionari Collins, "to cause (a child or young animal) to become accustomed gradually to food other than its mother's milk". L'expressió completa, baby-led weaning, prové, segons diverses fonts, del títol d'un llibre anglès sobre aquest tipus d'alimentació: RAPLEY, Gill; MURKETT, Tracey. Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food. London: Vermilion, 2008. ISBN 978-0-0919-2380-8

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca alimentació de debò, n f
ca alimentació de veres, n f
es comida real, n f
en real fooding, n
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Règim alimentari basat en el consum de productes frescos i poc processats en l'elaboració dels quals s'alteren mínimament les qualitats naturals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes menjar de debò (sin. menjar de veres) i alimentació de debò (sin. alimentació de veres)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions semànticament relacionades menjar de debò amb el sinònim menjar de veres i alimentació de debò amb el sinònim alimentació de veres com a alternatives als manlleus de anglès real food i real fooding, respectivament.

Menjar de debò , menjar de veres, alimentació de debò i alimentació de veres són formacions sintagmàtiques i descriptives del concepte.

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades i descriptives.

·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 660, 12 de febrer de 2020]

ca alimentació de debò, n f
ca alimentació de veres, n f
es comida real, n f
en real fooding, n
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Règim alimentari basat en el consum de productes frescos i poc processats en l'elaboració dels quals s'alteren mínimament les qualitats naturals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes menjar de debò (sin. menjar de veres) i alimentació de debò (sin. alimentació de veres)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions semànticament relacionades menjar de debò amb el sinònim menjar de veres i alimentació de debò amb el sinònim alimentació de veres com a alternatives als manlleus de anglès real food i real fooding, respectivament.

Menjar de debò , menjar de veres, alimentació de debò i alimentació de veres són formacions sintagmàtiques i descriptives del concepte.

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades i descriptives.

·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 660, 12 de febrer de 2020]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota