Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  condemnar, v tr
  • ca  penar, v tr sin. compl.
  • es  condenar, v tr
  • es  penalizar, v tr
  • es  penar, v tr

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Declarar una persona culpable o vençuda en un procés mitjançant el dictat d'una sentència.

Nota

  • 1. En dret processal penal, condemnar un reu comporta la imposició d'una pena; en dret processal civil, administratiu o laboral condemnar un demandat implica imposar-li l'obligació d'atendre total o parcialment les peticions del demandant.
  • 2. El sinònim penar només s'utilitza en l'àmbit penal.
  • ca  condemnat | condemnada, n m, f
  • ca  culpable, n m, f sin. compl.
  • ca  penat | penada, n m, f sin. compl.
  • ca  reu | rea, n m, f sin. compl.
  • es  condenado | condenada, n m, f
  • es  culpable, n m, f
  • es  penado | penada, n m, f
  • es  reo, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Persona física o jurídica a qui se li imposa una condemna per sentència ferma.

Nota

  • 1. En les causes civils, el condemnat és aquell a qui s'imposa una condemna de diversa naturalesa, mai privativa de llibertat, per haver-se estimat total o parcialment la demanda civil exercida contra ell. En les causes penal, la condemna consisteix en la imposició d'una pena legalment establerta per haver estat declarat culpable d'un delicte.
  • 2. Convé distingir un condemnat d'un sentenciat, sobre el qual recau una sentència que no és ferma.
  • ca  perill de mora processal, n m
  • ca  perill de retard processal, n m
  • ca  periculum in mora, n m sin. compl.
  • es  peligro de mora procesal, n m
  • es  periculum in mora, n m

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Supòsit que permet a un òrgan jurisdiccional adoptar una mesura cautelar en un procés civil si hi ha risc que la pretensió objecte del procés judicial quedi frustrada durant la tramitació del procés judicial.

Nota

  • Periculum in mora, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'perill en el retard'.
  • ca  periculum libertatis, n m
  • es  periculum libertatis, n m

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Supòsit que, juntament amb el fumus commissi delicti, permet a un òrgan jurisdiccional adoptar una mesura cautelar de privació de llibertat en un procés penal si hi ha risc que la llibertat del reu pugui comprometre el desenvolupament del procés judicial.

Nota

  • 1. El periculum libertatis es concreta en quatre possibles riscos: el risc de fuga, el risc de destrucció o alteració de proves, el risc de reiteració delictiva i el risc per a la víctima o tercers.
  • 2. Periculum libertatis, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'perill de llibertat'.
  • ca  perill de mora processal, n m
  • ca  perill de retard processal, n m
  • ca  periculum in mora, n m sin. compl.
  • es  peligro de mora procesal, n m
  • es  periculum in mora, n m

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Supòsit que permet a un òrgan jurisdiccional adoptar una mesura cautelar en un procés civil si hi ha risc que la pretensió objecte del procés judicial quedi frustrada durant la tramitació del procés judicial.

Nota

  • Periculum in mora, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'perill en el retard'.
  • ca  perill de mora processal, n m
  • ca  perill de retard processal, n m
  • ca  periculum in mora, n m sin. compl.
  • es  peligro de mora procesal, n m
  • es  periculum in mora, n m

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Supòsit que permet a un òrgan jurisdiccional adoptar una mesura cautelar en un procés civil si hi ha risc que la pretensió objecte del procés judicial quedi frustrada durant la tramitació del procés judicial.

Nota

  • Periculum in mora, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'perill en el retard'.
  • ca  fase intermèdia, n f
  • ca  període intermedi, n m sin. compl.
  • es  fase intermedia, n f
  • es  periodo intermedio, n m
  • es  período intermedio, n m

Instrucció del procés penal > Fase intermèdia

Definició
Fase posterior a la conclusió de la instrucció que es duu a terme per decidir si hi ha suficient material inculpatori en les actuacions per obrir la fase de judici oral.

Nota

  • Al finalitzar la fase intermèdia, si no s'obre el judici oral, es procedeix, segons el cas, al sobreseïment provisional o al sobreseïment lliure.
  • ca  pèrit | pèrita, n m, f
  • ca  perit | perita, n m, f sin. compl.
  • es  perito | perita, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Persona experta en una matèria artística, científica o tècnica que aporta el seus coneixements en l'anàlisi de determinats fets objecte del procés.

Nota

  • És imprescindible acudir a un pèrit per a resoldre qüestions de naturalesa extrajurídica que requereixen coneixements especialitzats de l'àmbit mèdic, arquitectònic, químic, informàtic o artístic, entre d'altres.
  • ca  perjudicat | perjudicada, n m, f
  • ca  agreujat | agreujada, n m, f sin. compl.
  • es  agraviado | agraviada, n m, f
  • es  perjudicado | perjudicada, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Persona que pateix les conseqüències derivades de la comissió d'un delicte.

Nota

  • 1. Un perjudicat pot ser tant la víctima directa del delicte com altres persones que en pateixen les conseqüències d'una manera directa o indirecta.
  • 2. El perjudicat per un delicte pot exercir l'acusació particular amb la presentació d'una querella o personant-se, en tot cas, abans de l'escrit d'acusació o de conclusions provisionals. Si es persona amb posterioritat a aquest moment però abans de l'inici del judici oral, només es pot adherir a l'escrit del fiscal. En cas que només pretengui el rescabalament per danys i perjudicis, ha d'exercir l'acció civil derivada de delicte
  • 3. Convé distingir un perjudicat d'una víctima.
  • ca  persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció, n f
  • es  persona con discapacidad necesitada de especial protección, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Persona especialment vulnerable amb discapacitat física, mental, intel·lectual o sensorial que, a causa de la naturalesa o el grau de la seva discapacitat o de circumstàncies personals, familiars o socials concurrents, requereix mesures específiques de suport, tutela o protecció per a garantir l'exercici efectiu dels seus drets i la seva inclusió plena en la societat, en condicions d'igualtat.