Back to top
  • ca  ordre europea de detenció, n f
  • ca  euroordre, n f sin. compl.
  • ca  ordre europea de detenció i entrega, n f sin. compl.
  • ca  ordre europea de detenció i lliurament, n f sin. compl.
  • ca  OEDE, n f sigla
  • es  euroorden, n f
  • es  orden de detención europea, n f
  • es  orden europea de detención y entrega, n f
  • es  OED, n f sigla
  • es  OEDE, n f sigla

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Resolució judicial emesa per una autoritat judicial d'un estat membre de la Unió Europea que sol·licita a un altre estat membre la detenció i l'entrega d'un reu per a ser jutjat o complir una condemna.

Nota

  • 1. L'ordre europea de detenció i entrega es dicta en el marc de cooperació judicial entre els estats membres de la Unió Europea.
  • 2. La denominació euroordre s'utilitza especialment en contextos col·loquials o periodístics.
  • ca  ordre europea de detenció, n f
  • ca  euroordre, n f sin. compl.
  • ca  ordre europea de detenció i entrega, n f sin. compl.
  • ca  ordre europea de detenció i lliurament, n f sin. compl.
  • ca  OEDE, n f sigla
  • es  euroorden, n f
  • es  orden de detención europea, n f
  • es  orden europea de detención y entrega, n f
  • es  OED, n f sigla
  • es  OEDE, n f sigla

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Resolució judicial emesa per una autoritat judicial d'un estat membre de la Unió Europea que sol·licita a un altre estat membre la detenció i l'entrega d'un reu per a ser jutjat o complir una condemna.

Nota

  • 1. L'ordre europea de detenció i entrega es dicta en el marc de cooperació judicial entre els estats membres de la Unió Europea.
  • 2. La denominació euroordre s'utilitza especialment en contextos col·loquials o periodístics.
  • ca  ordre jurisdiccional, n m
  • es  orden jurisdiccional, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Conjunt d'òrgans jurisdiccionals de la jurisdicció ordinària que tenen competències en un determinat àmbit jurídic.

Nota

  • Hi ha quatre ordres jurisdiccionals: l'ordre jurisdiccional civil, l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, l'ordre jurisdiccional penal i l'ordre jurisdiccional social.
  • ca  ordre jurisdiccional civil, n m
  • ca  jurisdicció civil, n f sin. compl.
  • es  jurisdicción civil, n f
  • es  orden jurisdiccional civil, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Ordre jurisdiccional encarregat dels litigis que tracten de matèries del dret civil i mercantil, i de qualsevol altre litigi catalogat com a comú.
  • ca  ordre jurisdiccional contenciós administratiu, n m
  • ca  jurisdicció contenciosa administrativa, n f sin. compl.
  • es  orden jurisdiccional contencioso-administrativa, n m
  • es  jurisdicción contencioso-administrativa, n f sin. compl.

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Ordre jurisdiccional encarregat dels litigis en l'àmbit de l'actuació de les administracions públiques.
  • ca  ordre jurisdiccional penal, n m
  • ca  jurisdicció penal, n f sin. compl.
  • es  orden jurisdiccional penal, n m
  • es  jurisdicción penal, n f sin. compl.

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Ordre jurisdiccional encarregat de les causes i els judicis penals, amb l'excepció dels que corresponen als tribunals militars.
  • ca  ordre jurisdiccional social, n m
  • ca  jurisdicció social, n f sin. compl.
  • es  orden jurisdiccional social, n m
  • es  jurisdicción social, n f sin. compl.

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Ordre jurisdiccional encarregat dels litigis de la branca social del dret.
  • ca  òrgan jurisdiccional, n m
  • ca  òrgan judicial, n m sin. compl.
  • es  órgano judicial, n m
  • es  órgano jurisdiccional, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Cadascuna de les seccions i tribunals que desenvolupen la funció jurisdiccional.

Nota

  • Els òrgans jurisdiccionals es classifiquen, segons el nombre de membres de la judicatura que en formen part, en òrgans jurisdiccionals col·legiats i òrgans jurisdiccionals unipersonals.
  • ca  òrgan jurisdiccional col·legiat, n m
  • ca  òrgan judicial col·legiat, n m sin. compl.
  • es  órgano judicial colegiado, n m
  • es  órgano jurisdiccional colegiado, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Òrgan jurisdiccional constituït per una pluralitat de membres de la judicatura que desenvolupen conjuntament la funció jurisdiccional.

Nota

  • 1. Són exemples d'òrgans jurisdiccionals col·legiats les audiències provincials, el tribunal central d'instància, els tribunals d'instància, els tribunals superiors de justícia i el Tribunal Suprem.
  • 2. Convé distingir un òrgan jurisdiccional col·legiat d'un òrgan jurisdiccional unipersonal, el qual està constituït per un membre de la judicatura.
  • ca  òrgan jurisdiccional unipersonal, n m
  • ca  òrgan judicial unipersonal, n m sin. compl.
  • es  órgano judicial unipersonal, n m
  • es  órgano jurisdiccional unipersonal, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Òrgan jurisdiccional constituït per un membre de la judicatura que desenvolupa la funció jurisdiccional.

Nota

  • 1. Convé distingir un òrgan jurisdiccional unipersonal d'un òrgan jurisdiccional col·legiat, el qual està constituït per una pluralitat de membres de la judicatura.
  • 2. Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, els òrgans jurisdiccionals unipersonals han deixat d'existir a l'Estat espanyol.