Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lectura de drets, n f
  • es  lectura de derechos, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Actuació en què es comuniquen els drets que té un detingut o un reu.

Nota

  • Els dos moments principals on es duu a terme la lectura de drets són abans de la detenció i abans de la declaració del reu.
  • ca  legitimació, n f
  • es  legitimación, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Possibilitat que té una persona d'actuar com a part activa o passiva en un procés judicial, la qual es confereix a partir de la posició que té envers l'objecte litigiós.

Nota

  • La legitimació es classifica, segons si correspon al demandant o recurrent o bé al demandat, en legitimació activa i legitimació passiva; i segons si correspon a una persona titular o obligada en la relació jurídica o no, en legitimació ad causam i legitimació extraordinària. La legitimació de la persona que té les condicions formals per ser part en un procés és la legitimació ad processum.
  • ca  legitimació activa, n f
  • es  legitimación activa, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació d'una persona per a actuar com a demandant o recurrent en un procés judicial.

Nota

  • 1. La legitimació activa correspon a la persona que té la titularitat d'un dret o interès legítim.
  • 2. Convé distingir la legitimació activa de la legitimació passiva, la qual correspon al demandat.
  • ca  legitimació ad causam [ad causam: la], n f
  • ca  legitimació directa, n f sin. compl.
  • ca  legitimació ordinària, n f sin. compl.
  • es  legitimación ad causam, n f
  • es  legitimación directa, n f
  • es  legitimación ordinaria, n f
  • es  legitimación propia, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació d'una persona que és titular del dret o obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Nota

  • 1. Convé distingir la legitimació ad causam de la legitimació extraordinària, la qual correspon a una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica.
  • 2. Ad causam, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'a efectes de la causa'.
  • ca  legitimació ad processum [ad processum: la], n f
  • es  legitimación ad processum, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació d'una persona que té les condicions formals per ser part en un procés.

Nota

  • Ad processum, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'per al procés'.
  • ca  legitimació ad causam [ad causam: la], n f
  • ca  legitimació directa, n f sin. compl.
  • ca  legitimació ordinària, n f sin. compl.
  • es  legitimación ad causam, n f
  • es  legitimación directa, n f
  • es  legitimación ordinaria, n f
  • es  legitimación propia, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació d'una persona que és titular del dret o obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Nota

  • 1. Convé distingir la legitimació ad causam de la legitimació extraordinària, la qual correspon a una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica.
  • 2. Ad causam, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'a efectes de la causa'.
  • ca  legitimació extraordinària, n f
  • ca  legitimació indirecta, n f sin. compl.
  • es  legitimación extraordinaria, n f
  • es  legitimación indirecta, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació d'una persona que no és titular del dret ni obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Nota

  • 1. El supòsit de legitimació extraordinària es dona quan una persona que no és titular o obligada en una relació jurídica justifica que el resultat d'aquest procés tindrà conseqüències sobre els seus interessos legítims.
  • 2. Convé distingir la legitimació extraordinària de la legitimació ad causam, la qual correspon a una persona que és titular o obligada en la relació jurídica.
  • 3. Un tipus de legitimació extraordinària és la legitimació per substitució.
  • ca  legitimació extraordinària, n f
  • ca  legitimació indirecta, n f sin. compl.
  • es  legitimación extraordinaria, n f
  • es  legitimación indirecta, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació d'una persona que no és titular del dret ni obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Nota

  • 1. El supòsit de legitimació extraordinària es dona quan una persona que no és titular o obligada en una relació jurídica justifica que el resultat d'aquest procés tindrà conseqüències sobre els seus interessos legítims.
  • 2. Convé distingir la legitimació extraordinària de la legitimació ad causam, la qual correspon a una persona que és titular o obligada en la relació jurídica.
  • 3. Un tipus de legitimació extraordinària és la legitimació per substitució.
  • ca  legitimació ad causam [ad causam: la], n f
  • ca  legitimació directa, n f sin. compl.
  • ca  legitimació ordinària, n f sin. compl.
  • es  legitimación ad causam, n f
  • es  legitimación directa, n f
  • es  legitimación ordinaria, n f
  • es  legitimación propia, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació d'una persona que és titular del dret o obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Nota

  • 1. Convé distingir la legitimació ad causam de la legitimació extraordinària, la qual correspon a una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica.
  • 2. Ad causam, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'a efectes de la causa'.
  • ca  legitimació passiva, n f
  • es  legitimación pasiva, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Legitimació del demandat per a actuar en un procés judicial.

Nota

  • Convé distingir la legitimació passiva de la legitimació activa, la qual correspon al demandant o recurrent.