Back to top
  • ca  disseminació vírica, n f
  • es  diseminación viral, n f
  • es  diseminación vírica, n f
  • fr  dissémination virale, n f
  • en  viral dissemination, n

Bioseguretat i biocontenció

Definició
Acció mitjançant la qual els virus arriben fins a teixits situats lluny del seu focus d'infecció inicial.
  • ca  divisió, n f
  • es  division, n f
  • es  filo, n m
  • fr  division, n f
  • fr  embranchement, n m
  • fr  phylum, n m
  • en  division, n
  • en  phylum, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Categoria taxonòmica que agrupa diverses classes de virus amb característiques estructurals, genètiques i biològiques comunes.

Nota

  • 1. En la classificació biològica clàssica, el terme divisió s'utilitza especialment en botànica per situar-se per sobre de la classe i per sota del regne. En virologia, seguint la jerarquia proposada per l'ICTV, l'equivalent funcional seria el fílum (-viricota), que agrupa diverses classes de virus amb característiques comunes del genoma i de la replicació.
  • 2. Segons l'ICTV, els noms de les divisions víriques, quan s'utilitzen, s'escriuen amb majúscula inicial i en cursiva, i solen acabar amb el sufix -viricota (per exemple, Negarnaviricota).
  • ca  àcid desoxiribonucleic, n m
  • ca  ADN, n m
  • ca  DNA, n m sigla
  • es  ácido desoxirribonucleico, n m
  • es  DNA, n m sigla
  • fr  acide désoxyribonucléique, n m
  • fr  DNA, n m sigla
  • en  deoxyribonucleic acid, n
  • en  desoxyribonucleic acid, n
  • en  DNA, n sigla

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'herència biològica.

Nota

  • 1. La sigla ADN té un ús divulgatiu, mentre que en àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa DNA.
  • 2. La recomanació per a la sigla DNA és aplicable també a la sigla RNA, atès que són les formes clarament identificables dins la comunitat científica internacional. Anàlogament, les sigles creades a partir d'aquestes formes segueixen preferentment l'ordre internacional (mtDNA, rDNA, tRNA....), i només secundàriament i en un àmbit divulgatiu es formen a partir de l'ordre romànic ADN i ARN (ADNmt, ADNr, ARNt...).
  • ca  DNA bicatenari, n m
  • ca  DNA de cadena doble, n m
  • es  ADN bicatenario, n m
  • es  ADN de cadena doble, n m
  • fr  ADN bicaténaire, n m
  • fr  ADN double brin, n m
  • en  double-stranded DNA, n
  • en  duplex DNA, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Molècula d'àcid desoxiribonucleic formada per dues cadenes complementàries de DNA disposades en una estructura de doble hèlix.

Nota

  • 1. El DNA bicatenari constitueix el genoma de molts virus, així com de tots els organismes cel·lulars. En els virus, la presència de DNA bicatenari determina en gran part els mecanismes de replicació i transcripció, ja que permet la síntesi de l'ARN missatger a partir d'un motlle estable. Aquest tipus de DNA proporciona estabilitat estructural i facilita la reparació de lesions genètiques gràcies a la complementarietat de les dues cadenes. Alguns exemples de virus amb DNA bicatenari inclouen els virus de la família Herpesviridae i Adenoviridae.
  • 2. Alguns exemples de virus amb DNA bicatenari són els virus de les famílies Herpesviridae i Adenoviridae.
  • ca  DNA bicatenari, n m
  • ca  DNA de cadena doble, n m
  • es  ADN bicatenario, n m
  • es  ADN de cadena doble, n m
  • fr  ADN bicaténaire, n m
  • fr  ADN double brin, n m
  • en  double-stranded DNA, n
  • en  duplex DNA, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Molècula d'àcid desoxiribonucleic formada per dues cadenes complementàries de DNA disposades en una estructura de doble hèlix.

Nota

  • 1. El DNA bicatenari constitueix el genoma de molts virus, així com de tots els organismes cel·lulars. En els virus, la presència de DNA bicatenari determina en gran part els mecanismes de replicació i transcripció, ja que permet la síntesi de l'ARN missatger a partir d'un motlle estable. Aquest tipus de DNA proporciona estabilitat estructural i facilita la reparació de lesions genètiques gràcies a la complementarietat de les dues cadenes. Alguns exemples de virus amb DNA bicatenari inclouen els virus de la família Herpesviridae i Adenoviridae.
  • 2. Alguns exemples de virus amb DNA bicatenari són els virus de les famílies Herpesviridae i Adenoviridae.
  • ca  DNA monocatenari, n m
  • ca  DNA de cadena senzilla, n m sin. compl.
  • es  ADN de cadena simple, n m
  • es  ADN monocatenario, n m
  • fr  ADN monocaténaire, n m
  • fr  ADN simple brin, n m
  • en  single-stranded DNA, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Molècula d'àcid desoxiribonucleic formada per una sola cadena de nucleòtids, sense la complementarietat pròpia de la doble hèlix del DNA bicatenari.

Nota

  • 1. El DNA monocatenar necessita replicar-se generant primer una cadena complementària per formar temporalment una estructura bicatenària que serveixi de motlle per a la síntesi de nous genomes i d'ARN missatger. La seva estructura simple fa que sigui més susceptible a mutacions i limita la capacitat de reparació genètica en comparació amb el DNA bicatenari.
  • 2. constitueix el genoma d'alguns virus, com els de les famílies Parvoviridae i Circoviridae.
  • ca  DNA monocatenari, n m
  • ca  DNA de cadena senzilla, n m sin. compl.
  • es  ADN de cadena simple, n m
  • es  ADN monocatenario, n m
  • fr  ADN monocaténaire, n m
  • fr  ADN simple brin, n m
  • en  single-stranded DNA, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definició
Molècula d'àcid desoxiribonucleic formada per una sola cadena de nucleòtids, sense la complementarietat pròpia de la doble hèlix del DNA bicatenari.

Nota

  • 1. El DNA monocatenar necessita replicar-se generant primer una cadena complementària per formar temporalment una estructura bicatenària que serveixi de motlle per a la síntesi de nous genomes i d'ARN missatger. La seva estructura simple fa que sigui més susceptible a mutacions i limita la capacitat de reparació genètica en comparació amb el DNA bicatenari.
  • 2. constitueix el genoma d'alguns virus, com els de les famílies Parvoviridae i Circoviridae.
  • ca  DNA-polimerasa dirigida per RNA, n f
  • ca  transcriptasa inversa, n f
  • ca  retrotranscriptasa, n f sin. compl.
  • es  ADN-polimerasa dirigida por ARN, n f
  • es  retrotranscriptasa, n f
  • es  transcriptasa inversa, n f
  • fr  ADN-polymérase ARN-dépendante, n f
  • fr  transcriptase inverse, n f
  • fr  transcriptase réverse, n f
  • en  reverse transcriptase, n
  • en  RNA-directed DNA polymerase, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definició
Enzim responsable de la síntesi de DNA a partir d'un genoma d'RNA que és utilitzat com a motlle.

Nota

  • La Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular recomana l'ús del terme DNA-polimerasa dirigida per RNA com a nom comú de l'enzim. Les formes transcriptasa inversa o retrotranscriptasa són, però, les més esteses entre els especialistes.
  • ca  DNA/RNA genòmic, n m
  • ca  ADN/ARN genòmic, n m sin. compl.
  • es  ADN/ARN genómico, n m
  • fr  ADN/ARN génomique, n m
  • en  DNA/RNA genomic, n

Aplicacions dels virus > Biotecnologia

Definició
Relació quantitativa entre la quantitat de DNA i la quantitat d'RNA genòmics presents en una preparació vírica, utilitzada habitualment com a indicador de qualitat, integritat o puresa d'un producte víric o d'un vector víric.

Nota

  • La relació DNA/RNA genòmic és un paràmetre que permet detectar contaminació amb fragments d'àcid nucleic incomplets, partícules defectuoses o impureses derivades d'un procés de producció, per exemple de vacunes.
  • ca  ús dual, n m
  • ca  doble ús, n m sin. compl.
  • es  uso dual, n m
  • fr  usage dual, n m
  • en  dual use, n

Bioseguretat i biocontenció

Definició
Utilització de coneixements, materials, tecnologies o resultats de recerca creats amb finalitats legítimes que poden ser aplicats també a propòsits nocius, hostils o contraris a l'interès públic.

Nota

  • 1. L'ús dual és rellevant en ciències de la vida, particularment en recerca virològica, perquè certs resultats són susceptibles de tenir un mal ús intencional o accidental.
  • 2. La gestió de l'ús dual està regulada en marcs com les normatives corresponents de la UE, la legislació d'exportació i transferència de tecnologia i les directrius de diversos països sobre DURC i bioseguretat.