verb estatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb estatiu
verb estatiu
- ca verb estatiu, n m
- ca verb d'estat, n m sin. compl.
- es verbo de estado
- es verbo estativo
- fr verbe d'état
- fr verbe statif
- en stative verb
Definició
Verb que expressa un estat o una qualitat del subjecte, i no una acció realitzada per ell.
Nota
- Per exemple, agradar, pertànyer o els predicats tenir maldecap, estar malalt, etc. En general, els verbs estatius es caracteritzen sintàcticament per no admetre l'imperatiu i per subcategoritzar un subjecte que presenta normalment el paper semàntic d'experimentador o de tema.
