vocal - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
vocal
vocal
- ca vocal, n f
- ca V, n f abrev.
- es vocal
- es V abrev.
- fr voyelle
- fr V abrev.
- en vowel
- en V abrev.
Definició
Segment fònic que s'articula sense cap obstrucció a l'eixida del corrent d'aire expiratori.
Nota
- Acústicament presenta una estructura de formants clarament definida. Pel que fa a la constitució sil·làbica, la vocal és l'element nuclear. La classificació de les vocals en les distintes llengües es fa atenent als trets d'obertura, altura o mode d'articulació, al lloc d'articulació, a la labialització, a la nasalitat, a la tonicitat i a la quantitat. S'oposa a consonant i sonant.
