verb comportamental - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb comportamental
verb comportamental
- ca verb comportamental, n m
- es verbo comportamental
- fr verbe behavitif
- en behavitive verb
Definició
En la terminologia de John L. Austin, verb amb què el subjecte expressa una determinada conducta, actitud social o sentiment.
Nota
- Es tracta de verbs com ara felicitar, disculpar-se, elogiar, etc. Quan aquests verbs s'utilitzen com a performatius, es parla d'acte il·locutiu comportamental. Així, Admire les teues aptituds, T'agraïsc que hages vingut.