redundància - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
redundància
redundància
- ca redundància, n f
- es redundancia
- fr redondance
- en redundancy
Definició
Acumulació d'elements lingüístics equivalents que no són estrictament necessaris per a la interpretació correcta d'un missatge o per a la identificació d'una unitat lingüística.
Nota
- En una oració com ara Demà tornarem a sa casa, la indicació de futuritat que ja conté l'adverbi de temps és repetida de manera redundant pel temps verbal. La redundància és una de les propietats de les llengües naturals que permet assegurar la correcta interpretació dels missatges. El terme redundància, procedent de la retòrica, s'ha incorporat amb aquest sentit a la teoria de la comunicació.
