reanàlisi - Diccionari de lingüística

Nota

• La reanàlisi s'ha utilitzat sobretot per a explicar la formació dels verbs modals i aspectuals, que, històricament, han passat de ser verbs principals, i aparéixer en construccions bioracionals, a ser verbs auxiliars, i trobar-se en construccions monooracionals. Per exemple, una oració com ara Va agafar les regnes respon originàriament a una estructura bioracional en què el verb anar és un verb de moviment amb semantisme ple ('desplaçar-se') i va acompanyat d'una subordinada d'infinitiu final ('amb la intenció d'agafar les regnes'): [_O Va [_O agafar les regnes]]. El procés de reanàlisi converteix aquesta estructura en monooracional, de manera que la forma va del verb anar esdevé un auxiliar amb un significat temporal de passat perfectiu: [_O [_V Va agafar] les regnes]].