oració consecutiva - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
oració consecutiva
oració consecutiva
- ca oració consecutiva, n f
- es oración consecutiva
- fr phrase consécutive
- en consecutive clause
Definició
En la gramàtica tradicional, oració coordinada o subordinada amb què s'indica la conseqüència o el resultat d'una situació expressada en l'oració precedent.
Nota
- Tradicionalment, es considera que són coordinades les oracions que presenten independència sintàctica i melòdica respecte a l'oració amb què estableixen la relació consecutiva i que apareixen introduïdes per nexes del tipus així que, de manera que: Estava cansada, així que se n'anà de seguida (o de manera que se n'anà de seguida). Així mateix, es considera que són subordinades les que no tenen independència melòdica i estan introduïdes per la conjunció que en correlació amb un constituent de caràcter quantitatiu, tal… que, tant… que, tan… que: Estava tan cansada que se n'anà de seguida. En els estudis més recents, però, és habitual considerar que es tracta d'oracions clarament diferenciades. En aquest sentit, és habitual caracteritzar les primeres com a il·latives (o consecutives no ponderatives) i les segones com a consecutives pròpiament dites (o consecutives ponderatives).