jerarquia d'iconicitat - Diccionari de lingüística

Nota

• La iconicitat és màxima, o diagramàtica, quan el terme marcat s'obté afegint un afix al no marcat, com en l'oposició de nombre que s'estableix entre cotxe vs. cotxes (singular, no marcat, i sense marca de nombre; i plural, marcat, i amb la marca ‑s). La iconicitat és mínima, o metafòrica, quan el terme marcat té una forma o una marca diferent del no marcat, com en l'oposició de persona en vol vs. vull (la tercera persona, no marcada, i la primera, marcada, tenen formes diferents). Hi ha manca d'iconicitat (o sincretisme) quan els dos termes tenen la mateixa forma, com en l'oposició de nombre entre el llapis vs. els llapis (el singular, no marcat, i el plural, marcat, tenen la mateixa forma). Hi ha, finalment, contraiconicitat quan el terme marcat té una forma més reduïda que el no marcat, com en l'oposició de mode entre la forma de present subjuntiu del català antic (ell/ella) cant enfront de la paral·lela d'indicatiu (ell/ella) canta (el subjuntiu, marcat, no té marca, i l'indicatiu, no marcat, té l'afix ‑a). [V. terme marcat, terme no marcat]