geminació - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
geminació
geminació
- ca geminació, n f
- es geminación
- fr gémination
- en gemination
Definició
Fenomen articulatori consistent en la repetició, fonològicament distintiva o no, d'un so generalment consonàntic, que es realitza amb un augment de la durada i de la intensitat.
Nota
- L'articulació geminada comença amb un moment implosiu, que se sol percebre com a final de síl·laba, i acaba amb un moment explosiu, que s'interpreta com el començament de la síl·laba següent. Això no obstant, alguns lingüistes consideren aquestes realitzacions com a consonants llargues, en lloc de geminades. La consonant així articulada s'anomena geminada o doble. Per exemple, la geminació de la consonant líquida alveolar en mots com ara novel·la o guatla. En alguns dialectes del català, és típica la geminació d'oclusives en realitzacions com ara pobble.
