redoblo
redoblo
- ca redoblo, interj
- es redoblo, interj
- fr surcontre, interj
- en redouble, interj
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Lexicalització**
Definició
Expressió posterior al doblo d'un adversari que s'utilitza per a augmentar encara més el valor de la puntuació del contracte complert o derrotat.
Nota
- Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions redobl (en baleàric), redoble (en valencià) i redobli (en septentrional).
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme redoblo
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma redoblo.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, creada per gramaticalització de la primera persona del present d'indicatiu del verb redoblar, d'acord amb l'expressió utilitzada per un jugador quan dobla el doblo d'un adversari (redoblo!).
·És paral·lela a altres interjeccions de la llengua creades igualment per gramaticalització d'un mot o una expressió, com ara bufa, visca o adeu. Des del punt de vista del mot de partida, segueix el paral·lelisme de formes com ara alto (interjecció i nom) (1), credo (2), erro (3) o veto (4), creades a partir d'una forma verbal conjugada.
·Dins el bridge s'utilitzen també les interjeccions doblo i passo, creades amb el mateix mecanisme.
·És la forma utilitzada habitualment en l'àmbit.
·Té el vistiplau dels especialistes.
·En castellà s'utilitza la designació anàloga.
(1) De l'it. alto, provinent de l'alemany halt, imperatiu del verb halten 'detenir, aturar'.
(2) Del ll. credo 'crec', del ll. crēdĕre 'creure', substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum 'Crec en un sol Déu'.
(3) Del verb errar.
(4) Del ll. veto, primera pers. del pres. d'ind. de vetare 'impedir, prohibir'.
[Acta 726, 30 de setembre de 2024]
