llupolització
llupolització
- ca llupolització, n f
- es adición de lúpulo, n f
- es lupulización, n f
- fr aromatisation, n f
- fr houblonnage, n f
- it luppolizzazione, n f
- en hop addition, n
- en hopping, n
- de Hopfengabe, n f
Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació
Definició
Afegiment de llúpol al most durant la cocció en la cervesificació, a fi d'aromatitzar-lo i frenar els processos enzimàtics.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cocció i llupolització:
S'aproven les denominacions cocció i llupolització pels motius següents:
Pel que fa a cocció,
·és la forma utilitzada habitualment en l'àmbit;
·és una forma adequada, procedent directament del llatí (de coctio, -ōnis), i motivada semànticament, ja que després de la maceració el most se sotmet a l'acció de la calor, que és el sentit que té el verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats", segons el diccionari normatiu);
·ja es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes amb aquest sentit específic;
·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;
·té el vistiplau dels especialistes.
Quant a llupolització,
·és una forma ja utilitzada en l'àmbit;
·és lingüísticament adequada, creada sincrònicament a partir del substantiu català llúpol (del llatí lupŭlus), amb addició del sufix -itz(a)r (també d'origen llatí), que té, entre d'altres, el sentit de 'afegir' o 'comunicar';
·segueix el paral·lelisme formal d'altres designacions de la llengua amb un sentit anàleg, com ara aromatizació ('acció de comunicar aroma', segons el diccionari normatiu) o alcoholització (acció d'"afegir alcohol al vi a fi d'augmentar-ne el grau alcohòlic, o al most per a impedir-ne la fermentació", segons el diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana);
·en altres llengües romàniques també s'utilitza la designació paral·lela;
·té el vistiplau dels especialistes.
S'ha preferit la forma llupolització (creada sobre llúpol) a lupulització (creada sobre el substantiu llatí lupŭlus, del qual prové llúpol), tot i que aquesta segona forma també és perfectament adequada des del punt de vista lingüístic, perquè té molt més ús. Cal tenir present que altres llengües romàniques també han optat per construir el derivat sobre la denominació moderna (l'italià, per exemple, que fa luppolizzazione).
[Acta 579, 18 de setembre de 2014]
