llarguer - Neoloteca

Nota

• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):
  
  S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:
  
  Pel que fa a llarguer:
  
  ·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;
  
  ·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;
  
  ·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
  ·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)
  
  ·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)
  
  ·té el vistiplau d'especialistes del sector.
  
  La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).
  
  
  Pel que fa a costella:
  
  ·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;
  
  ·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;
  
  ·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";
  
  ·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;
  
  ·té el vistiplau dels especialistes consultats.
  
  (1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/&gt;. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."
  
  (2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.