resposta impulsional - Neoloteca

Nota

• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme resposta impulsional, en l'àmbit general de la física i en l'àmbit de l'òptica:
  
  S'aprova la forma resposta impulsional, d'una banda en l'àmbit general de la física, referida a la resposta a qualsevol impuls, i de l'altra en l'àmbit específic de l'òptica (en aquest cas, al costat de la sigla d'origen anglès PSF), referida a la resposta a un impuls de llum, pels motius següents:
  
  ·és la forma utilitzada normalment pels especialistes per a designar aquests dos conceptes jeràrquicament relacionats (el terme d'òptica és un subordinat del terme de física);
  
  ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli resposta i el modificador impulsional, adjectiu derivat de impulsió (del llatí impulsio, -onis) a partir del sufix d'origen llatí -al, que significa 'relatiu a';
  
  ·es documenta ja en nombroses fonts catalanes, tant referida al concepte genèric de física com, específicament, aplicada a l'òptica;
  
  ·en les altres llengües es documenta la forma anàloga;
  
  ·té el vistiplau dels especialistes consultats, que asseguren que és la forma utilitzada normalment.
  
  Pel que fa a la sigla d'origen anglès PSF (de point spread functions), aplicada al concepte d'òptica, és una forma també molt estesa entre els experts, tant en català com en la resta de llengües.
  
  Com a denominació del concepte d'òptica s'han valorat també formes descriptives anàlogues a la denominació anglesa point spread function (per exemple, funció de dispersió puntual o funció de dispersió d'un punt), però s'han descartat perquè, segons els especialistes, la forma més usual és resposta impulsional. També s'ha desestimat la forma resposta impulsional òptica, terminològicament més precisa, perquè els especialistes asseguren que no té ús i que, usat en context, el superordinat resposta impulsional ja és prou precís.
  
  [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]