lunistici - Neoloteca

Nota

• 1. Cada 13,6 dies té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim relatiu. Cada 9,3 anys té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim absolut.
• 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lunistici:
  
  S'aprova el substantiu lunistici pels motius següents:
  
  ·és una designació motivada, creada per analogia formal i semàntica amb el substantiu solstici,(1) del llatí solstitium, compost de sol i status, participi de stare 'estar dret, aguantar-se';
  
  ·malgrat que, a diferència del referent solstici, no té un origen llatí directe, pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, creada a partir del substantiu lun(a) (forma llatina de lluna) + la vocal d'enllaç i, habitual davant de formes sufixades llatines començades en consonant+ -stici (del llatí status); formalment és també una denominació paral·lela a armistici;
  
  ·pot identificar-se sense problema amb el concepte;
  
  ·ja es documenta en alguns contextos catalans;
  
  ·en altres llengües també es documenta la denominació anàloga amb aquest mateix sentit.
  
  Es descarta la forma llunastici, a partir del substantiu català lluna, perquè lingüísticament es considera preferible recórrer a una solució creada amb dos formants d'origen culte. El Consell Supervisor creu, a més, que el fet que en aquest cas el concepte sigui molt especialitzat justifica de manera clara la preferència per una solució d'aquest tipus, més acostada al llatí.
  
  Per motius similars s'ha desestimat també la forma llunistici, creada també sobre lluna però amb substitució de la vocal final del substantiu per la vocal d'enllaç habitual davant els formants llatins (i).
  
  També s'ha descartat la forma lunastici (del llatí luna + -stici), perquè en la formació de mots sol ser preferible partir de l'arrel del mot (lun-, en aquest cas) i no del mot complet (luna). El fet, a més, que ja existeixi armistici (del llatí armistitium, a partir de arm(a) + i + -stici) fa pensar que és preferible optar per la denominació paral·lela lunistici.
  
  S'han valorat igualment les denominacions de tipus descriptiu aturada lunar o aturada de la Lluna (calcs de l'anglès lunar standstill), punt mort lunar, lluna fixa i lluna estacionària, però s'han desestimat perquè no es consideren del tot adequades semànticament i tampoc tenen l'aval dels especialistes.
  
  (1) "Punt de l'eclíptica separat 90°, sobre el pla d'aquesta, del punt de l'equinocci", segons el diccionari normatiu.
  
  
  [Acta 581, 23 d'octubre de 2014]