remolí de pols - Neoloteca

Nota

• 1. En català central també té ús, localment, la forma barrufet. Altres formes locals possibles, d'acord amb les variants del genèric remolí, serien tartalló de pols (en xipella) i torb de pols o torbera de pols (en zones del septentrional).
• 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme remolí de pols (sin. compl. bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols):
  
  S'aproven les denominacions remolí de pols, bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols, barrufet, tartalló de pols i torb de pols o torbera de pols com a sinònimes (remolí de pols com a forma principal i la resta com a sinònims complementaris, alguns dels quals, d'abast més local, consignats en nota), pels motius següents:
  
  ·remolí de pols, revolví de pols i terbolí de pols són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: el substantiu remolí (amb el significat genèric "Massa d'aire, d'aigua, etc., animada d'un ràpid moviment giratori", segons el diccionari normatiu) és supradialectal, motiu pel qual remolí de pols es proposa com a designació preferent, mentre que revolví i terbolí són formes equivalents menys generalitzades, utilitzades segons la zona del domini lingüístic;(1)
  
  ·bufarut i follet, al seu torn, són designacions ja tradicionals d'aquest concepte en zones del català central (bufarut) i del català nord-occidental i septentrional (follet);
  
  ·la forma barrufet, recollida al diccionari normatiu per a designar aquest concepte, és d'ús local (el DCVB(2) la localitza a Vilanova i la Geltrú i l'Atles lingüístic del domini català, en una zona pròxima) i, d'acord amb això, s'opta per esmentar-la en una nota a la fitxa terminològica;
  
  ·les formes tartalló de pols, torb de pols i torbera de pols, recollides també en nota, estan construïdes sobre els substantius tartalló, torb i torbera, respectivament, utilitzats localment amb el sentit genèric de 'remolí de vent';
  
  ·tenen el vistiplau dels especialistes.
  
  Pel que fa a l'origen etimològic de cada forma, l'Atles lingüístic recull el següent:
  
  -remolí és un postverbal de remolinar-se, compost del prefix re- i de molí (del llatí molinu), 'formar terbolí com les aigües en el càcol del molí';
  
  -revolví és un compost del prefix re- i d'un derivat de l'antic volvre (del llatí volvere 'girar') més el sufix diminutiu -í (del llatí -inu);
  
  -terbolí prové del llatí turbininu, derivat de de tŭrbo, -ĭnis 'remolí ', amb dissimilació n-n en l-n i metàtesi de *torbelí en terbolí;
  
  -bufarut és un derivat de bufar, a partir del sufix intensiu -ut;
  
  -follet és un diminutiu de foll i s'explica, probablement, per la relació supersticiosa popular d'aquest vent arremolinat amb el mal, igual que barrufet, modificació de berruguet, considerat un ésser diminut com una berruga, per atracció de barrufa, -ada 'vent impetuós' o de brufar 'esquitxar';
  
  -tartalló és un derivat de tartall 'tartamut', motivat, probablement, per la remor sincopada de les fulles que arremolina el vent;
  
  -torb prové de l'occità torb, del llatí turbo, que significa 'remolí'; torbera és una variant de torb.
  
  (1)Vegeu VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;
  
  (2)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002.<dcvb.iecat.net/&gt;
  
  [Acta 644, 12 de desembre de 2018]