mort fetal - Diccionari de bioètica

Nota

• 1. Les morts fetals es poden dividir en morts fetals primerenques, quan es produeixen a partir de les 9 setmanes després de la fecundació i abans que el fetus assoleixi condicions de periviabilitat (generalment, entre les 22 i les 24 setmanes de gestació); en morts fetals intermèdies, quan tenen lloc entre el moment que el fetus assoleix condicions de periviabilitat i abans de les 28 setmanes de gestació, i en morts fetals tardanes, quan es produeixen entre les 28 setmanes de gestació i el moment del part. Dins de les morts fetals tardanes també hi ha qui distingeix entre les morts fetals avantpart (abans del part) i les morts fetals intrapart (durant el part).
• 2. Tot i que el concepte de mort fetal és ampli i pot aplicar-se a la mort d'un fetus en qualsevol moment de l'embaràs (des que l'embrió ateny la condició de fetus, a les 9 setmanes després de la fecundació, fins al moment del part), des d'un punt de vista ètic hi ha experts que prefereixen reservar el terme mort fetal per a fer referència a la mort fetal primerenca, ja que consideren que si la mort es produeix a partir de l'assoliment de les condicions de viabilitat o periviabilitat no es tracta d'una mort fetal sinó d'una mort perinatal. En canvi, amb finalitats estadístiques, el terme mort fetal se sol aplicar a la mort fetal intermèdia i tardana; concretament, en la comparació de dades internacionals, el terme mort fetal s'aplica a la mort fetal tardana.
• 3. En qualsevol setmana de gestació d'una mort fetal s'ha d'oferir a la mare gestant, al pare o a la parella no gestant una atenció orientada a les cures pal·liatives perinatals. L'acompanyament s'ha d'adaptar a les seves necessitats, demandes i circumstàncies vitals, i ha de respectar el seu sistema de valors, creences i preferències.