Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  protesta global, n f
  • es  protesta global, n f
  • en  global protest, n

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Globalització, Classes, grups i categories socials > Moviments polítics

Definició
Protesta social i política transnacional, que habitualment se serveix de les xarxes socials com a element de comunicació i mobilització.

Nota

  • Són exemples de protesta global les mobilitzacions de la Primavera àrab, que portaren diferents règims a sucumbir davant la pressió popular, o les protestes que es van viure simultàniament a diferents països al llarg de l'any 2011.
  • ca  protestantisme, n m
  • es  protestantismo, n m
  • en  Protestantism, n

Religió > Organitzacions religioses

Definició
Conjunt de les confessions cristianes sorgides de la Reforma al segle XVI o influïdes per ella, que neguen l'autoritat del Papa i creuen en els principis de justificació per la fe, el sacerdoci de tots els creients i la primacia de la Bíblia com a única font de veritat revelada.
  • ca  protocol, n m
  • es  protocolo, n m
  • fr  protocole, n m
  • en  etiquette, n
  • en  protocol, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Conjunt de normes i usos que estableixen i ordenen les formalitats del cerimonial.
  • ca  protocol oficial, n m
  • es  protocolo oficial, n m
  • en  official protocol, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Protocol establert per un poder legítimament constituït que s'aplica en la celebració d'actes oficials per a determinar les precedències i l'ús d'elements simbòlics.
  • ca  proxèmica, n f
  • es  proxémica, n f
  • fr  proxémique, n f
  • en  proxemics, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Estudi de la forma en què una persona, en un acte d'interacció social, adequa la positura i la distància relativa a una altra persona segons el grau d'intimitat, l'edat, el sexe i el rol social.
  • ca  psicoanàlisi, n f
  • es  psicoanálisis, n m
  • fr  psychanalyse, n f
  • en  psychoanalysis, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia

Definició
Teoria que estableix que mitjançant l'exploració de la part inconscient del psiquisme es pot arribar a descobrir els conflictes interns que són la causa dels trastorns mentals.

Nota

  • La psicoanàlisi va ser creada pel neuròleg austríac Sigmund Freud i continuada, amb algunes variacions, per Alfred Adler (psicòleg austríac) i Carl Jung (psiquiatre suís).
  • ca  psicologia, n f
  • es  psicología, n f
  • es  sicología, n f
  • en  psychology, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia

Definició
Ciència que estudia la constitució, el comportament observable, les emocions i els estats de consciència dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social, i les relacions entre grups socials.

Nota

  • Històricament, la psicologia s'ha dividit en diverses àrees d'estudi, com són la psicologia clínica, la psicologia cognitiva, la psicologia del desenvolupament, la psicologia experimental, la psicologia evolucionista, la neuropsicologia, la psicologia social i la psicologia aplicada.
  • ca  psicologia social, n f
  • ca  psicosociologia, n f sin. compl.
  • ca  sociopsicologia, n f sin. compl.
  • es  psicología social, n f
  • es  psicosociología, n f
  • es  sociopsicología, n f
  • en  psychosociology, n
  • en  social psychology, n
  • en  sociopsychology, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia

Definició
Branca de la psicologia que estudia la interacció entre individus i grups socials i els efectes de la societat en el comportament i les interaccions.
  • ca  psicologisme, n m
  • es  psicologismo, n m
  • fr  psychologisme, n m
  • en  psychologism, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Metodologia > Orientació teòrica

Definició
Doctrina que tendeix a explicar els fenòmens socials segons els factors psicològics que els determinen.
  • ca  trastorn antisocial de la personalitat, n m
  • ca  psicopatia, n f sin. compl.
  • es  psicopatía, n f
  • es  trastorno antisocial de la personalidad, n m
  • fr  psychopathie, n f
  • fr  trouble de la personnalité antisociale, n m
  • en  antisocial personality disorder, n
  • en  psychopathy, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Cicles de vida i salut > Salut i malaltia

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.