Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  codi elaborat, n m
  • es  código elaborado, n m
  • fr  code élaboré, n m
  • en  elaborated code, n

Educació > Reproducció social i cultural, Cultura i identitat > Llengua i comunicació

Definició
Forma de discurs que implica l'ús deliberat i acurat de les paraules per a designar significats precisos, que pot adaptar-se a diversos entorns culturals.

Nota

  • 1. El terme codi elaborat va ser introduït pel sociòleg britànic Basil Bernstein en els seus estudis sobre l'ús del llenguatge en els centres escolars anglesos, on constata diferències socials importants i resultats escolars desiguals entre els estudiants que fan servir un codi restringit i els que fan servir un codi elaborat.
  • 2. Els estudiants que fan servir un codi restringit tenen més dificultats a l'escola, atès que els codis restringits depenen més del context i són particularistes, mentre que un codi elaborat no depèn del context i és universalista. Les formes en què els infants de classe mitjana aprenen a usar el llenguatge estan menys lligades a contextos particulars, i així s'acosten a l'ús del codi elaborat, de manera que poden generalitzar i expressar idees abstractes amb més facilitat.
  • ca  codi penal, n m
  • es  código penal, n m
  • fr  code criminel, n m
  • en  criminal code, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Dret

Definició
Text legal que defineix i regula d'una manera sistemàtica les accions i omissions que constitueixen una infracció penal, i n'assigna les penes corresponents.
  • ca  codi restringit, n m
  • es  código restringido, n m
  • fr  code restreint, n m
  • en  restricted code, n

Educació > Reproducció social i cultural, Cultura i identitat > Llengua i comunicació

Definició
Forma de discurs que es basa en una entesa cultural molt desenvolupada, de manera que moltes idees que es donen per descomptades no necessiten expressar-se en paraules.

Nota

  • Vegeu les notes al terme codi elaborat.
  • ca  coeducació, n f
  • es  coeducación, n f
  • fr  coéducation, n f
  • en  coeducation, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definició
Educació conjunta d'alumnes d'ambdós sexes en una classe o un centre educatiu, que intenta proporcionar els mitjans i les condicions perquè tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats reals i procura corregir els models sexistes.
  • ca  coeficient de correlació, n m
  • es  coeficiente de correlación, n m
  • fr  coefficient de corrélation, n m
  • en  correlation coefficient, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Mesura d'associació simètrica i lineal entre variables quantitatives que expressa la força o la intensitat de la relació entre dues variables.
  • ca  coerció, n f
  • es  coerción, n f
  • fr  coercition, n f
  • en  coercion, n

Institucionalització > Vigilància i control social

Definició
Força constrictiva, legítima o il·legítima, que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d'obligar-la a actuar d'una manera determinada.
  • ca  cogestió, n f
  • es  cogestión, n f
  • en  co-determination, n

Treball > Organització del treball

Definició
Participació dels treballadors en la gestió de l'empresa a través d'organismes propis.
  • ca  cognició, n f
  • es  cognición, n f
  • fr  cognition, n f
  • en  cognition, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Socialització > Aprenentatge i formació personal

Definició
Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informacions sobre l'entorn i les elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.
  • ca  cognitivisme, n m
  • es  cognitivismo, n m
  • fr  cognitivisme, n m
  • en  cognitivism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions psicològiques, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia

Definició
Teoria psicològica segons la qual l'adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l'individu en forma d'estímuls.
  • ca  cohabitació, n f
  • es  cohabitación, n f
  • en  cohabitation, n

Família > Llars i tipus de convivència

Definició
Situació de dues o més persones que viuen juntes.