tarota
tarota
- ca tarota, n f
- es tarota
- en tarota
Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, semblant a la gralla, i també de caràcter rústic, que es va utilitzar fins a finals del segle XIX.
taula de mescles
taula de mescles
- ca mesclador de so, n m
- ca mesclador d'àudio, n m sin. compl.
- ca taula de mescles, n f sin. compl.
- es mesa de mezclas
- es mezclador de audio
- es mezclador de sonido
- en audio mixer
- en mixing console
- en sound mixer
Definició
Aparell per a mesclar senyals de so procedents de micròfons i altres fonts sonores, usat tant en les gravacions musicals com en la música en directe.
taula harmònica
taula harmònica
- ca taula harmònica, n f
- es mesa armónica
- en harmonic table
Definició
Superfície elàstica, generalment de fusta, en contacte amb les cordes dels instruments cordòfons per mitjà del pont, la qual es posa en vibració i amplifica el so de la corda.
teatre
teatre
- ca teatre, n m
- es teatro
- en theatre
Definició
Edifici destinat a la representació d'obres escèniques.
teatre musical
teatre musical
- ca teatre musical, n m
- es teatro musical
- en musical theatre
Definició
Realització escènica en què es combinen música i drama amb elements d'altres arts.
tecla
tecla
- ca tecla, n f
- es tecla
- en key
Definició
En els instruments de teclat, barreta que, polsada pels dits de l'executant, actua sobre el mecanisme que produïx els sons.
teclat electrònic
teclat electrònic
- ca teclat electrònic, n m
- es teclado electrónico
- en electronic keyboard
Definició
Instrument musical de teclat que utilitza mecanismes elèctrics, electrònics o digitals per a crear els sons, i que inclou els sintetitzadors i altres instruments originàriament dissenyats per a imitar el so del piano o de l'orgue.
teclista
teclista
- ca teclista, n m, f
- es teclista
- en keyboard player
Definició
Persona que toca un instrument de teclat, especialment un instrument electrònic.
tecno
tecno
- ca tecno, adj
- es tecno
- en techno
Definició
Del tecno o que hi té relació.
tecno
tecno
- ca tecno, n m
- es tecno
- en techno
Definició
Estil de música pop caracteritzat per l'ús d'aparells electrònics sofisticats, especialment sintetitzadors.
