Vocabulari de la música

Instrument musical de vent, del grup del metall, que s'acciona per mitjà d'una colissa o de pistons, amb broquet i un tub cilíndric encorbat dos vegades.

Persona que toca el trombó.

Trombó en què la variació de notes s'obté per mitjà del moviment d'una espècie de vara, anomenada colissa, que allarga la distància que ha de recórrer l'aire en vibració.

Trombó en què la variació de notes s'obté per mitjà del joc combinat de claus o pistons.

Trombó en què la variació de notes s'obté per mitjà del moviment d'una espècie de vara, anomenada colissa, que allarga la distància que ha de recórrer l'aire en vibració.

Persona que toca el trombó.

Instrument musical de vent, del grup del metall, format per un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló.

Persona que toca la trompa.

Tub d'orgue amb sonoritat de trompa.

Instrument musical de vent, del grup del metall, format per un tub llarg, corbat generalment dos vegades, amb embocadura cònica, proveït de claus o pistons i acabat en pavelló.