Vocabulari de la música

Música elaborada al marge de l'àmbit religiós.

Música inspirada en elements no musicals, tals com arguments literaris o temes pictòrics, fenòmens de la naturalesa, etc.

Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada cantada a una veu o a diferents veus, i a la música instrumental que usa o no els textos litúrgics, com també a les composicions d'inspiració religiosa destinades als concerts.

Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada cantada a una veu o a diferents veus, i a la música instrumental que usa o no els textos litúrgics, com també a les composicions d'inspiració religiosa destinades als concerts.

Música basada en l'harmonia tonal o tonalitat, vigent com a forma exclusiva de composició musical des de l'any 1600 fins al 1900.

Música de tipus monòdic, creada pels trobadors per a acompanyar les seues poesies.

Música destinada a ser cantada.

Obra cinematogràfica o teatral en què s'inclou un gran nombre de peces musicals i cançons enllaçades en la trama de l'obra.

De la música o que hi té relació.

Harmoniós, melodiós.