cinta magnètica
cinta magnètica
- ca cinta magnètica, n f
- es cinta magnética
- en magnetic tape
Definició
Cinta utilitzada en els sistemes de gravació magnètica d'informació.
cinta mestra
cinta mestra
- ca cinta mestra, n f
- ca màster, n m sin. compl.
- es cinta maestra
- es master
- en master
- en master tape
Definició
Cinta sonora original, una vegada muntada i mesclada, a partir de la qual es realitza el tiratge de còpies.
cistre
cistre
- ca cistre, n m
- es cistro
- en cittern
Definició
Instrument musical de cordes pinçades amb plectre, generalment dobles i metàl·liques, de mànec molt allargat, caixa piriforme i fons pla.
cítara
cítara
- ca cítara, n f
- es cítara
- en cithara
- en cithern
Definició
Instrument musical de corda de l'antiga Grècia, molt semblant a la lira, però amb una caixa de ressonància plana i de fusta, i un nombre variable de cordes.
cítara
cítara
- ca cítara, n f
- es cítara
- en cithara
- en cithern
Definició
Instrument de cordes pinçades, constituït per una sèrie de cordes paral·leles col·locades tirants sobre una caixa de ressonància, i que es toca amb plectre i amb els dits.
cítares
cítares
- ca cítares, n f pl
- es cítaras
- en cithara
- en cithern
Definició
Família d'instruments que inclou tots els cordòfons en què les cordes són paral·leles a la taula harmònica.
citarista
citarista
- ca citarista, n m, f
- es citarista
- en zither player
Definició
Persona que toca la cítara.
citaròdia
citaròdia
- ca citaròdia, n f
- es citarodia
- en kitharody
Definició
En l'antiga Grècia, cant acompanyat de cítara.
cítola
cítola
- ca cítola, n f
- es cítola
- en citole
Definició
Instrument musical medieval de la família del llaüt, molt semblant a la mandolina, de fons pla i quatre o cinc cordes que es fan sonar pinçant-les amb plectre.
clarí
clarí
- ca clarí, n m, f
- es clarín
- en bugle player
Definició
Persona que toca el clarí.
