factor predisposant
factor predisposant
- ca factor predisposant, n m
- es factor de predisposición, n m
- es factor predisponente, n m
- fr facteur de vulnérabilité, n m
- fr facteur prédisposant, n m
- en predisposing cause, n
- en predisposing factor, n
Definició
Factor previ a l'inici d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies que fa augmentar la vulnerabilitat d'una persona i les possibilitats que un factor desencadenant origini el trastorn mental o el trastorn per ús de substàncies.
Nota
- Un factor predisposant pot ser, per exemple, un trauma en la infantesa. També ho pot ser la vulnerabilitat congènita.
funcionalitat
funcionalitat
- ca funcionament social, n m
- ca funcionalitat, n f sin. compl.
- es funcionamiento social, n m
- fr fonctionnement social, n m
- en social functioning, n
Definició
Capacitat d'una persona de relacionar-se amb altres individus, tenir un rol en la societat i participar-hi, assolir objectius, cuidar-se, gaudir del temps lliure i viure d'acord amb unes conductes i uns models socialment establerts de manera adaptativa, que engloba habilitats cognitives, emocionals i lingüístiques i depèn de les circumstàncies personals i de factors ambientals.
Nota
- 1. El funcionament social sovint es veu limitat a causa d'un trastorn mental o una addicció, com a resultat de la interacció entre les dificultats que tenen les persones afectades a causa del trastorn i una resposta social negativa.
- 2. Les limitacions en el funcionament social es manifesten en les activitats de la vida diària (dificultats per relacionar-se, amb tendència a l'aïllament social i a una poca cura de la salut), en la necessitat de suport familiar, en el control de la conducta davant de situacions adverses o de molt estrès, en la capacitat de realitzar un treball ordinari sense suport, en l'accés als serveis sanitaris, socials i altres serveis, i en la gestió de l'oci i el temps lliure.
funcionament social
funcionament social
- ca funcionament social, n m
- ca funcionalitat, n f sin. compl.
- es funcionamiento social, n m
- fr fonctionnement social, n m
- en social functioning, n
Definició
Capacitat d'una persona de relacionar-se amb altres individus, tenir un rol en la societat i participar-hi, assolir objectius, cuidar-se, gaudir del temps lliure i viure d'acord amb unes conductes i uns models socialment establerts de manera adaptativa, que engloba habilitats cognitives, emocionals i lingüístiques i depèn de les circumstàncies personals i de factors ambientals.
Nota
- 1. El funcionament social sovint es veu limitat a causa d'un trastorn mental o una addicció, com a resultat de la interacció entre les dificultats que tenen les persones afectades a causa del trastorn i una resposta social negativa.
- 2. Les limitacions en el funcionament social es manifesten en les activitats de la vida diària (dificultats per relacionar-se, amb tendència a l'aïllament social i a una poca cura de la salut), en la necessitat de suport familiar, en el control de la conducta davant de situacions adverses o de molt estrès, en la capacitat de realitzar un treball ordinari sense suport, en l'accés als serveis sanitaris, socials i altres serveis, i en la gestió de l'oci i el temps lliure.
fundació tutelar
fundació tutelar
- ca fundació tutelar, n f
- ca entitat tutelar, n f sin. compl.
- es entidad tutelar, n f
- es fundación tutelar, n f
Definició
Persona jurídica sense ànim de lucre en qui pot recaure l'exercici de la tutela o la curatela, especialment quan no hi ha cap persona que la pugui exercir.
Nota
- 1. La fundació tutelar té definits en la sentència de modificació de la capacitat els àmbits en què pot intervenir, per exemple la salut o l'administració patrimonial, i l'abast de les seves intervencions, que pot ser total o parcial, és a dir, pot substituir o bé complementar la capacitat d'obrar de la persona amb discapacitat.
- 2. La fundació tutelar també pot facilitar altres figures de suport i protecció de la capacitat d'obrar, com ara l'assistència o el patrimoni protegit.
