planta asfàltica - Diccionari d'enginyeria civil

Instal·lació per a la fabricació de ^mescles bituminoses^, constituïda per una sèrie d'unitats que s'adapten a cada fase de la producció.

En el cas de fabricació de mescles en calent, les unitats que la constitueixen són: a) sistemes d'alimentació i de dosificació dels àrids en fred; b) un assecador d'àrids i un col·lector de pols; c) una unitat de crivellatge i d'emmagatzemament dels àrids calents; d) sitges i un sistema d'alimentació de fíl·ler; e) dipòsits i sistemes d'escalfament i d'alimentació de betums i d'additius; f) una unitat de dosificació de materials un cop calents; g un mesclador; h) sistemes d'alimentació de mescla i descàrrega sobre camió; i) una unitat elèctrica de subministrament a tota la instal·lació; j) unitats auxiliars, com ara cintes transportadores i elevadors de catúfols, dipòsits de fuel i sistemes d'alimentació al cremador de l'assecador i al de l'escalfament del betum, etc.

Hi ha dos tipus de centrals, en funció de la forma de treball del mesclador: centrals contínues, en les quals el temps de mescla és el que transcorre en el pas dels materials d'un extrem a l'altre del mesclador, i centrals discontínues, en les quals és el temps després del qual es buida totalment el mesclador. Un tipus particular de central contínua és la de tambor assecador-mesclador, en la qual el tambor assecador reuneix, en una primera fase, les funcions pròpies d'un assecador d'àrids, i en una segona fase, la mescla dels àrids i el betum. En el cas de fabricació de mescles en fred, com que no és necessari l'escalfament dels àrids, les instal·lacions se simplifiquen considerablement.