placer
placer
- ca placer, n m
- es placer
- en placer
Enginyeria marítima
Definició
Dipòsit de mineral, amb un cert valor comercial, que es forma per l'erosió de roques terrígenes i que és transportat al mar, on es concentra en els sediments marins generalment en forma de capes, per l'acció de l'^onatge^ i dels corrents.
