Back to top
  • ca  trànsit atret, n m
  • es  tráfico atraído
  • en  attracted traffic

Enginyeria del transport

Definició
Trànsit captat d'altres rutes o itineraris del seu mateix mode de transport per una carretera, o per un tram de la xarxa de transports, quan aquesta es posa en servei o es millora.

És el trànsit que passa a usar la nova carretera perquè li resulta més rendible que no pas les altres que usava anteriorment. Es pot pronosticar mitjançant un ^model d'assignació^.
  • ca  trànsit conflictiu, n m
  • es  tráfico conflictivo
  • en  conflicting flow rate

Enginyeria del transport

Definició
Trànsit que té prioritat sobre un moviment secundari d'una intersecció no semaforitzada.

La intensitat de trànsit total, o suma, del trànsit conflictiu s'usa per a calcular la ^capacitat^ del moviment secundari.
  • ca  trànsit convertit, n m
  • es  tráfico convertido

Enginyeria del transport

Definició
Trànsit captat d'altres modes de transport per una carretera, o per un tram de la xarxa de transports, quan s'ha posat en servei o s'ha millorat.

És el trànsit que decideix canviar de mode de transport a causa de l'existència de la nova carretera.
  • ca  trànsit encolumnat, n m
  • es  tráfico encolumnado
  • en  traffic with platoon movement

Enginyeria del transport

Definició
Fenomen que es produeix quan els vehicles del corrent circulatori no estan distribuïts aleatòriament, sinó que avancen formant grups discontinus.

És habitual que es produeixi quan el trànsit procedeix d'una intersecció semaforitzada. Si després d'aquesta intersecció n'hi ha una altra, convé que els grups de vehicles hi arribin precisament quan el semàfor està en verd, fet que es pot assolir connectant i coordinant els ^reguladors semafòrics^ d'ambdues interseccions. La qualitat de la coordinació semafòrica s'avalua mitjançant la ^relació de columna^.
  • ca  trànsit generat, n m
  • es  tráfico generado

Enginyeria del transport

Definició
Trànsit o mobilitat que no existia enlloc i que es produeix després de posar en servei o de millorar una carretera, o un tram de la xarxa de transports, a causa de l'efecte multiplicatiu de l'activitat produït per l'existència o la millora de la carretera o del tram de la xarxa de transports.

L'existència de la nova carretera facilita la implantació d'activitats econòmiques o socials en els extrems o en el recorregut que alhora generen aquest nou trànsit.
  • ca  trànsit induït, n m
  • es  tráfico inducido
  • en  induced traffic

Enginyeria del transport

Definició
Trànsit o mobilitat que no existia enlloc i que es produeix en una carretera, o en un tram de la xarxa de transports, pel fet que s'ha posat en servei o s'ha millorat.

És la mobilitat que no es produïa i que es produeix gràcies a les oportunitats de desplaçament que ha donat la nova carretera. No inclou, però, el ^trànsit generat^ per les noves activitats econòmiques o socials que s'implanten a causa de l'existència de la nova carretera.
  • ca  trànsit pesant, n m
  • es  tráfico pesado
  • en  heavy traffic
  • en  weight traffic

Enginyeria del transport

Definició
Trànsit de vehicles pesants, és a dir, de camions i d'autocars.

Les instruccions espanyoles sobre ferms de carreteres (6.1-IC.) defineixen les categories de trànsit a usar en el dimensionament dels ferms, en funció de la intensitat mitjana diària de vehicles pesants previstos en el carril de projecte en l'any de posada en servei de la carretera.
  • ca  transitori -òria, adj
  • es  transitorio
  • en  transient

Enginyeria hidràulica

Definició
Dit del fenomen que es produeix en un fluid en moviment, amb pressió o en làmina lliure, en el qual les variables hidràuliques, com ara la velocitat, la pressió, el calat, etc., varien amb el pas del temps.
  • ca  transmissivitat, n f
  • es  transmisividad
  • en  transmissivity

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Capacitat d'un aqüífer d'assegurar el trànsit d'aigua a través seu.

En aqüífers homogenis el seu valor es determina multiplicant la ^conductivitat hidràulica^ pel gruix de la ^zona saturada^ i s'expressa en metres quadrats per segon.
  • ca  transpiració, n f
  • es  transpiración
  • en  transpiration

Enginyeria hidràulica

Definició
Procés pel qual l'aigua del sòl passa a vapor a través de les plantes.

La quantitat d'aigua transpirada pot representar fins a un 90 % de l'aigua absorbida. La transpiració és justificada per tres raons principals. En primer lloc, manté mullades les superfícies cel·lulars on es duen a terme els intercanvis gasosos de la fotosíntesi, la qual cosa és imprescindible perquè el diòxid de carboni només pot entrar a la cèl·lula en dissolució. En segon lloc, contribueix a l'ascensió de l'aigua absorbida. Finalment, té un efecte refrigerant, ja que, en evaporar-se, l'aigua sostreu calor. Una gran part de la transpiració, gairebé un 90 %, es produeix a través dels estomes, i la resta, a través de les cutícules i de les lenticel·les. La planta controla aquest procés mitjançant l'obertura i el tancament dels estomes. La intensitat de la transpiració augmenta amb la calor, amb el vent i amb la sequedat de l'aire.