profunditat de trencament
profunditat de trencament
Enginyeria marítima
- ca profunditat de trencament, n f
- es profundidad de rotura
- en breaking depth
Enginyeria marítima
Definició
Profunditat, referida al nivell d'aigua en repòs, on trenca l'ona.
profunditat relativa
profunditat relativa
Enginyeria marítima
- ca profunditat relativa, n f
- es profundidad relativa
- en relative depth
Enginyeria marítima
Definició
Relació entre la profunditat de l'aigua i la ^longitud d'ona^.
programa de pretensatge
programa de pretensatge
Enginyeria de la construcció
- ca programa de pretensatge, n m
- es programa de pretensado
Enginyeria de la construcció
Definició
Pla de treball, desenvolupat abans del tesatge de les armadures, on s'indiquen, entre altres aspectes, l'ordre de tesatge de les armadures, les etapes de tesatge, la força dels gats, l'allargament previst de l'armadura activa o la resistència requerida del formigó en el moment del tesatge, i que ha de considerar les recomanacions del fabricant del sistema de pretensatge utilitzat.
programa estratègic d'investigació de carreteres
programa estratègic d'investigació de carreteres
Enginyeria del transport
- ca programa estratègic d'investigació de carreteres, n m
- ca SHRP, n m sigla
- es programa estratégico de investigación de carreteras
- es SHRP sigla
- en strategic highway research program
- en SHRP sigla
Enginyeria del transport
Definició
Conjunt d'actuacions d'investigació sobre el comportament dels materials bituminosos emprats en la construcció de carreteres, desenvolupat als Estats Units entre el 1988 i el 1993, un dels objectius fonamentals del qual era el desenvolupament de nous assaigs i especificacions per a ^lligants hidrocarbonats^ i ^mescles bituminoses^.
Nota
- SHRP és la sigla corresponent a la denominació anglesa strategic highway research program.
programació d'obra
programació d'obra
Enginyeria de la construcció
- ca programació d'obra, n f
- es programación de obra
Enginyeria de la construcció
Definició
Realització d'un model d'una obra, dins del procés de planificació tècnica, en el qual s'introdueixen totes les dades i hipòtesis fetes sobre definició d'activitats d'obra, recursos assignats, precedències entre activitats i terminis de durada estimats per a cada activitat, de manera que al final de la programació s'obté un termini d'execució de l'obra, així com una ordenació temporal d'activitats.
Existeixen diversos sistemes de programació, com ara el Gantt, el d'espai-temps, el CPM, el PERT, el ROY, el de precedències úniques, el de precedències múltiples, etc.
Existeixen diversos sistemes de programació, com ara el Gantt, el d'espai-temps, el CPM, el PERT, el ROY, el de precedències úniques, el de precedències múltiples, etc.
projecció cartogràfica
projecció cartogràfica
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca projecció cartogràfica, n f
- es proyección cartográfica
- en map projection
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Correspondència matemàtica biunívoca entre un punt d'una esfera o d'un el·lipsoide i el seu transformat en una superfície plana.
A partir de les coordenades geogràfiques del punt, és a dir, la latitud i la longitud, se'n calculen les coordenades cartesianes en el mapa.
A partir de les coordenades geogràfiques del punt, és a dir, la latitud i la longitud, se'n calculen les coordenades cartesianes en el mapa.
projecció estereogràfica
projecció estereogràfica
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca projecció estereogràfica, n f
- es proyección estereográfica
- en stereographic projection
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Tipus de projecció zenital per a representar punts de l'esfera en un pla.
El punt centre de projecció és l'antípoda del punt de tangència de l'esfera amb el pla on es fa la projecció (figura 1). És el tipus de projecció que se sol usar en mineralogia i en reconeixements geològics per a l'estudi de l'estructura del massís rocós i l'orientació espacial de les ^discontinuïtats^. Cada pla queda representat per un cercle màxim o, complementàriament, per un pol, situat en funció del ^cabussament^ i de la direcció del pla (b i a respectivament, a la figura 1). Es pot treballar amb l'hemisferi inferior de l'esfera o bé amb el superior.
Segons les fórmules emprades, la projecció pot conservar els angles o bé mantenir la unitat de superfície per a qualsevol situació sobre l'esfera. Per a treballar gràficament amb la projecció estereogràfica, generalment al camp, es pot emprar l'anomenada plantilla estereogràfica.
El punt centre de projecció és l'antípoda del punt de tangència de l'esfera amb el pla on es fa la projecció (figura 1). És el tipus de projecció que se sol usar en mineralogia i en reconeixements geològics per a l'estudi de l'estructura del massís rocós i l'orientació espacial de les ^discontinuïtats^. Cada pla queda representat per un cercle màxim o, complementàriament, per un pol, situat en funció del ^cabussament^ i de la direcció del pla (b i a respectivament, a la figura 1). Es pot treballar amb l'hemisferi inferior de l'esfera o bé amb el superior.
Segons les fórmules emprades, la projecció pot conservar els angles o bé mantenir la unitat de superfície per a qualsevol situació sobre l'esfera. Per a treballar gràficament amb la projecció estereogràfica, generalment al camp, es pot emprar l'anomenada plantilla estereogràfica.
projecció transversal de Mercator
projecció transversal de Mercator
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca projecció transversal de Mercator, n f
- es proyección transversal de Mercator
- en transverse Mercator projection
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Tipus de projecció, obtinguda amb la mateixa transformació de coordenades que la de Mercator, però en la qual el cilindre sobre el qual es projecta és tangent al globus per dos meridians oposats, que formen l'anomenat meridià central de la projecció.
projecció universal transversal de Mercator
projecció universal transversal de Mercator
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca projecció universal transversal de Mercator, n f
- ca projecció UTM, n f sin. compl.
- ca UTM, n f sigla
- es proyección UTM
- es UTM sigla
- en UTM projection
- en UTM sigla
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Generalització de la ^projecció transversal de Mercator^ adoptada per poder donar coordenades a qualsevol punt de la Terra.
Utilitza 30 cilindres de projecció pràcticament tangents a la superfície terrestre i divideix la Terra en 60 zones, cadascuna de les quals correspon a un fus de 6º. Aquests fusos estan numerats de l'1 al 60 començant pel meridià de ^longitud^ igual a 180º W i seguint en direcció est. La península Ibèrica n'ocupa tres, el 29, el 30 i el 31. En desenvolupar cada cilindre sobre un pla, l'equador queda representat per una recta que serà l'eix de les x, i el meridià central de cada fus es transforma en una altra recta, perpendicular a l'anterior, que serà l'eix de les y. S'obtenen, doncs, 60 projeccions iguals. La distorsió lineal en cada meridià central és de 0,9996 i augmenta cap als extrems del fus fins a arribar a 1,0004.
Com que els 60 fusos són geomètricament idèntics, se'ls poden aplicar les mateixes fórmules i taules de transformació de coordenades. Per a evitar l'aparició de coordenades negatives, al punt central de cada fus se li assignen aquests valors: x = 500.000 m, y = 0 m a l'hemisferi nord i y = 10.000.000 m a l'hemisferi sud.
Utilitza 30 cilindres de projecció pràcticament tangents a la superfície terrestre i divideix la Terra en 60 zones, cadascuna de les quals correspon a un fus de 6º. Aquests fusos estan numerats de l'1 al 60 començant pel meridià de ^longitud^ igual a 180º W i seguint en direcció est. La península Ibèrica n'ocupa tres, el 29, el 30 i el 31. En desenvolupar cada cilindre sobre un pla, l'equador queda representat per una recta que serà l'eix de les x, i el meridià central de cada fus es transforma en una altra recta, perpendicular a l'anterior, que serà l'eix de les y. S'obtenen, doncs, 60 projeccions iguals. La distorsió lineal en cada meridià central és de 0,9996 i augmenta cap als extrems del fus fins a arribar a 1,0004.
Com que els 60 fusos són geomètricament idèntics, se'ls poden aplicar les mateixes fórmules i taules de transformació de coordenades. Per a evitar l'aparició de coordenades negatives, al punt central de cada fus se li assignen aquests valors: x = 500.000 m, y = 0 m a l'hemisferi nord i y = 10.000.000 m a l'hemisferi sud.
projecció UTM
projecció UTM
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca projecció universal transversal de Mercator, n f
- ca projecció UTM, n f sin. compl.
- ca UTM, n f sigla
- es proyección UTM
- es UTM sigla
- en UTM projection
- en UTM sigla
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Generalització de la ^projecció transversal de Mercator^ adoptada per poder donar coordenades a qualsevol punt de la Terra.
Utilitza 30 cilindres de projecció pràcticament tangents a la superfície terrestre i divideix la Terra en 60 zones, cadascuna de les quals correspon a un fus de 6º. Aquests fusos estan numerats de l'1 al 60 començant pel meridià de ^longitud^ igual a 180º W i seguint en direcció est. La península Ibèrica n'ocupa tres, el 29, el 30 i el 31. En desenvolupar cada cilindre sobre un pla, l'equador queda representat per una recta que serà l'eix de les x, i el meridià central de cada fus es transforma en una altra recta, perpendicular a l'anterior, que serà l'eix de les y. S'obtenen, doncs, 60 projeccions iguals. La distorsió lineal en cada meridià central és de 0,9996 i augmenta cap als extrems del fus fins a arribar a 1,0004.
Com que els 60 fusos són geomètricament idèntics, se'ls poden aplicar les mateixes fórmules i taules de transformació de coordenades. Per a evitar l'aparició de coordenades negatives, al punt central de cada fus se li assignen aquests valors: x = 500.000 m, y = 0 m a l'hemisferi nord i y = 10.000.000 m a l'hemisferi sud.
Utilitza 30 cilindres de projecció pràcticament tangents a la superfície terrestre i divideix la Terra en 60 zones, cadascuna de les quals correspon a un fus de 6º. Aquests fusos estan numerats de l'1 al 60 començant pel meridià de ^longitud^ igual a 180º W i seguint en direcció est. La península Ibèrica n'ocupa tres, el 29, el 30 i el 31. En desenvolupar cada cilindre sobre un pla, l'equador queda representat per una recta que serà l'eix de les x, i el meridià central de cada fus es transforma en una altra recta, perpendicular a l'anterior, que serà l'eix de les y. S'obtenen, doncs, 60 projeccions iguals. La distorsió lineal en cada meridià central és de 0,9996 i augmenta cap als extrems del fus fins a arribar a 1,0004.
Com que els 60 fusos són geomètricament idèntics, se'ls poden aplicar les mateixes fórmules i taules de transformació de coordenades. Per a evitar l'aparició de coordenades negatives, al punt central de cada fus se li assignen aquests valors: x = 500.000 m, y = 0 m a l'hemisferi nord i y = 10.000.000 m a l'hemisferi sud.
