Back to top
  • ca  confluència, n f
  • ca  entroncament, n m sin. compl.
  • es  confluencia
  • en  confluence

Enginyeria del transport

Definició
Indret en què dues ^calçades^ s'uneixen per a formar-ne una de sola de sentit únic de circulació sense que hi hagi prioritats establertes entre elles i en què es produeix ^afectació de carril^.
  • ca  entubament, n m
  • ca  camisa metàl·lica, n f sin. compl.
  • ca  encamisat, n m sin. compl.
  • es  encamisado
  • es  entubación
  • en  casing
  • en  tubing

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria de la construcció

Definició
Protecció d'una excavació cilíndrica que es duu a terme mitjançant la introducció d'una canonada metàl·lica que se sol muntar per mòduls, cargolats o soldats, a mesura que s'avança i l'objectiu de la qual és evitar l'esfondrament de les parets de l'excavació.

El seu ús és habitual en l'execució de pilons excavats en terrenys amb poca estabilitat. Aquest entubament pot ser perdut o, habitualment, recuperable. Se sol introduir mitjançant vibrorotació.
  • ca  entubament, n m
  • es  ademe
  • es  entubación
  • en  casing

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Recobriment intern dels pous perforats dut a terme amb un triple objectiu: facilitar la conducció de l'aigua del pou cap a la superfície, impedir-hi l'entrada d'aigua de zones no desitjades i, a les àrees de captació, evitar l'entrada al pou de material arrossegat per l'aigua.

Només una part de l'entubament conté perforacions, que són de petit diàmetre per a impedir l'entrada de material desprès de les parets del pou.
  • ca  envelliment, n m
  • es  envejecimiento
  • en  ageing

Enginyeria de la construcció

Definició
Disminució de les propietats resistents del formigó amb el pas del temps deguda al deteriorament de la matriu del formigó per causes intrínseques a la seva composició.
  • ca  envelliment, n m
  • es  envejecimiento
  • en  ageing

Enginyeria de la construcció

Definició
Alteració de les característiques inicials d'un ^lligant hidrocarbonat^ amb el pas del temps, com a conseqüència dels processos d'oxidació (per escalfament o per l'acció de l'aire), de la radiació solar, de l'acció de l'aigua i del trànsit, etc.

Es tracta d'un procés en el qual es produeixen tant la pèrdua d'alguns components més lleugers dels lligants com alteracions substancials en la seva estructura molecular.
  • ca  epicentre, n m
  • es  epicentro
  • en  epicenter

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Punt sobre la superfície de la Terra situat a la vertical del focus d'un terratrèmol.

Se situa per les coordenades geogràfiques de longitud i de latitud.

Nota

  • Vegeu també ^àrea epicentral^.
  • ca  equació constitutiva, n f
  • es  ecuación constitutiva
  • en  constitutive equation

Enginyeria de la construcció

Definició
Equació que relaciona les tensions amb les deformacions en cada punt material del cos.
  • ca  trinomi de Bernoulli, n m
  • ca  equació de Bernoulli, n f sin. compl.
  • es  trinomio de Bernoulli
  • en  Bernoulli equation

Enginyeria hidràulica

Definició
Expressió del ^teorema de Bernoulli^ constituïda per tres sumands que representen respectivament l'energia potencial, de pressió i cinètica, totes tres per unitat de pes que té una partícula fluida en moviment.
  • ca  equació de conservació de l'acció de les ones, n f
  • es  ecuación de conservación de la acción del oleaje
  • en  wave action conservation equation

Enginyeria marítima

Definició
Equació de ^propagació d'onatge^ que fa un balanç energètic entre l'^energia d'ona^, a través de l'^acció de l'onatge^, i els termes dissipadors deguts al ^trencament de les ones^ i a la ^fricció amb el fons^.
  • ca  equació de Darcy-Weisbach, n f
  • es  ecuación de Darcy-Weisbach
  • en  Darcy-Weisbach equation

Enginyeria hidràulica

Definició
Equació que permet d'estimar les pèrdues de càrrega per fricció amb el contorn en una conducció.