Back to top
  • ca  dresina, n f
  • es  dresina
  • en  track motor car

Enginyeria del transport

Definició
Vehicle ferroviari lleuger que es fa servir per a la inspecció i la conservació de la via.
  • ca  ductilitat, n f
  • es  ductilidad
  • en  ductility

Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport

Definició
Propietat d'un material que es deforma més enllà del seu límit elàstic sense trencar-se.

La ductilitat d'un ^betum asfàltic^ es mesura per l'allargament en centímetres, en un assaig de tracció, que produeix la ruptura d'una proveta de betum asfàltic en condicions fixes de temperatura (25ºC) i de velocitat de deformació (5 cm/min), segons la norma NLT-126.
  • ca  traginadora de trabuc, n f
  • ca  dúmper, n m sin. compl.
  • es  dumper
  • en  dumper

Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport

Definició
Camió molt reforçat, la caixa del qual es pot buidar trabucant-la, projectat per a efectuar tota mena de moviments de terres, d'explotació de pedreres, etc.

Pot ser viari o extraviari, de bastidor rígid o articulat, amb càrregues màximes entre 26 i 150 tm.
  • ca  duna, n f
  • es  duna
  • en  dune

Enginyeria marítima

Definició
Acumulació d'arena en forma de cresta dissimètrica, produïda pel vent.
  • ca  duna davantera, n f
  • es  duna delantera
  • en  foredune

Enginyeria marítima

Definició
^Duna^ que es troba immediatament al darrere de la ^platja alta^.
  • ca  duna longitudinal, n f
  • es  duna longitudinal
  • en  longshore dune

Enginyeria marítima

Definició
^Duna^ disposada paral·lelament a la ^direcció del vent^.
  • ca  duna parabòlica, n f
  • es  duna parabólica
  • en  parabolic dune

Enginyeria marítima

Definició
^Duna^ en forma de mitja lluna amb les banyes que assenyalen el sentit contrari a la ^direcció del vent^.
  • ca  duna transversal, n f
  • es  duna transversal
  • en  cross-shore dune

Enginyeria marítima

Definició
^Duna^ disposada perpendicularment a la ^direcció del vent^.
  • ca  durabilitat, n f
  • es  durabilidad
  • en  durability

Enginyeria de la construcció

Definició
Qualitat dels materials i de les construccions per a mantenir de manera satisfactòria els requeriments mecànics, funcionals o estètics al llarg del període de la vida útil previst.
  • ca  duresa, n f
  • es  dureza
  • en  hardness

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Suma de les concentracions de cations metàl·lics polivalents presents a l'aigua expressada en termes d'equivalents per litre o mil·ligrams de carbonat de calci per litre.

La duresa és fonamentalment deguda al calci i al magnesi. Quan la duresa de l'aigua és elevada, els sabons són menys efectius, la roba rentada queda aspra i es formen dipòsits de precipitats en conduccions. La duresa de l'aigua es pot eliminar o reduir mitjançant processos d'estovament, com ara la ^precipitació^ i el ^bescanvi iònic^.