difusor
difusor
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca difusor, n m
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Dispositiu que s'utilitza per a airejar el ^líquid de mescla^ dels reactors de fangs activats.
Els difusors es dissenyen amb la finalitat d'aconseguir una transferència elevada d'oxigen al líquid, amb un cost tan reduït com sigui possible i amb unes necessitats mínimes de manteniment i de neteja. N'hi ha de formes i de materials diferents, com ara discos, doms, plaques ceràmiques, tubs de plàstic porosos i tubs de membrana perforada
Els difusors es dissenyen amb la finalitat d'aconseguir una transferència elevada d'oxigen al líquid, amb un cost tan reduït com sigui possible i amb unes necessitats mínimes de manteniment i de neteja. N'hi ha de formes i de materials diferents, com ara discos, doms, plaques ceràmiques, tubs de plàstic porosos i tubs de membrana perforada
difusor
difusor
Enginyeria hidràulica
- ca difusor, n m
- es difusor
- es tobera
- en nozzle
Enginyeria hidràulica
Definició
Dispositiu on es desaccelera un corrent de fluid, a fi d'aconseguir un augment de la pressió, mitjançant un increment gradual de la secció, en forma d'embut.
digestió anaeròbica
digestió anaeròbica
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca digestió anaeròbica, n f
- es digestión anaeróbica
- en anaerobic digestion
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés de tractament biològic del ^fang^ generat durant el tractament de les aigües residuals per mitjà del qual els microorganismes que es troben en suspensió en un ^digestor anaeròbic^ descomponen la matèria orgànica en absència d'oxigen.
La degradació de la matèria orgànica té lloc fonamentalment per fermentació. El resultat final de la digestió anaeròbica és una reducció del contingut de matèria orgànica del fang d'un 40 a un 60 % i la producció de ^biogàs^. El fang a tractar mitjançant la digestió anaeròbica ha d'estar espessit prèviament. El fang estabilitzat que s'extreu dels digestors anaeròbics se sol deshidratar per a reduir-ne el volum abans de l'abocament final. La digestió anaeròbica també s'utilitza per al tractament de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans.
La degradació de la matèria orgànica té lloc fonamentalment per fermentació. El resultat final de la digestió anaeròbica és una reducció del contingut de matèria orgànica del fang d'un 40 a un 60 % i la producció de ^biogàs^. El fang a tractar mitjançant la digestió anaeròbica ha d'estar espessit prèviament. El fang estabilitzat que s'extreu dels digestors anaeròbics se sol deshidratar per a reduir-ne el volum abans de l'abocament final. La digestió anaeròbica també s'utilitza per al tractament de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans.
digestor anaeròbic
digestor anaeròbic
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca digestor anaeròbic, n m
- es digestor anaeróbico
- en anaerobic digester
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Dipòsit per a dur a terme la ^digestió anaeròbica^.
Hi ha dos tipus de digestors, els de càrrega baixa i els de càrrega alta. Generalment, en els de càrrega baixa no s'escalfa ni es barreja el contingut del digestor i se sol operar amb temps de permanència d'entre 30 i 60 dies. En canvi, per als de càrrega alta el contingut del digestor s'escalfa, generalment a 35°C, i es barreja completament el seu contingut. Els temps de permanència són de 15 dies o menys. L'escalfament dels digestors de càrrega alta es fa mitjançant l'aprofitament del poder calorífic del biogàs.
El pH del contingut del digestor s'ha de controlar estrictament entre 6 i 8. Els digestors se solen construir amb formigó i operant amb una càrrega alta.
Hi ha dos tipus de digestors, els de càrrega baixa i els de càrrega alta. Generalment, en els de càrrega baixa no s'escalfa ni es barreja el contingut del digestor i se sol operar amb temps de permanència d'entre 30 i 60 dies. En canvi, per als de càrrega alta el contingut del digestor s'escalfa, generalment a 35°C, i es barreja completament el seu contingut. Els temps de permanència són de 15 dies o menys. L'escalfament dels digestors de càrrega alta es fa mitjançant l'aprofitament del poder calorífic del biogàs.
El pH del contingut del digestor s'ha de controlar estrictament entre 6 i 8. Els digestors se solen construir amb formigó i operant amb una càrrega alta.
dilaceració
dilaceració
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca dilaceració, n f
- es dilaceración
- en comminuting
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Operació unitària de tipus físic utilitzada en el tractament d'aigües residuals que consisteix en la trituració dels sòlids gruixuts que conté l'aigua per a aconseguir partícules de mida petita i uniforme, que s'eliminen en operacions i en processos posteriors.
El seu ús és recomanable especialment en les estacions de bombament, per a protegir les bombes d'obstruccions produïdes per objectes de mida gran.
El seu ús és recomanable especialment en les estacions de bombament, per a protegir les bombes d'obstruccions produïdes per objectes de mida gran.
dilatància
dilatància
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca dilatància, n f
- es dilatancia
- en dilatancy
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Propietat per la qual alguns sòls experimenten un augment de volum quan són sotmesos a un esforç tangencial o desviador.
Les ^discontinuïtats^ de roca també poden experimentar dilatància. Les discontinuïtats que no són planes, en sotmetre's a un esforç tallant a baixes tensions normals, experimenten una deformació tangencial i una separació de llavis.
Les ^discontinuïtats^ de roca també poden experimentar dilatància. Les discontinuïtats que no són planes, en sotmetre's a un esforç tallant a baixes tensions normals, experimenten una deformació tangencial i una separació de llavis.
dilució
dilució
Enginyeria marítima
- ca dilució, n f
- es dilución
- en dilution
Enginyeria marítima
Definició
Operació mitjançant la qual s'augmenta la proporció de solvent respecte al contaminant.
dilució inicial
dilució inicial
Enginyeria marítima
- ca dilució inicial, n f
- es dilución inicial
- en initial dilution
Enginyeria marítima
Definició
Fase del procés de ^dilució^ que comprèn des de l'instant del vessament fins just abans que l'^efluent^ arribi a la superfície del medi receptor o a qualsevol altra altura final d'elevació posat cas que es mantingui submergit per estratificació.
dimensionament
dimensionament
Enginyeria del transport
- ca dimensionament, n m
- es dimensionamiento
- en structural design
Enginyeria del transport
Definició
Definició de la naturalesa i de l'espessor de cada una de les ^capes^ que constitueixen un ferm a partir d'una sèrie de factors bàsics, com ara el trànsit, la capacitat portant de l'esplanada, els materials disponibles i les condicions climàtiques.
El dimensionament es pot dur a terme mitjançant mètodes analítics, que recolzen directament en el càlcul, a través d'un model de resposta (amb el qual es determinen tensions i deformacions) i un model de comportament (amb el qual es determinen les condicions en què es produeix l'esgotament estructural del ferm), o bé mitjançant mètodes empírics, basats fonamentalment en l'acumulació d'experiències sobre el comportament normal dels ferms en trams de carreteres amb trànsit real, en trams experimentals amb trànsit especial o en pistes d'assaig.
El dimensionament es pot dur a terme mitjançant mètodes analítics, que recolzen directament en el càlcul, a través d'un model de resposta (amb el qual es determinen tensions i deformacions) i un model de comportament (amb el qual es determinen les condicions en què es produeix l'esgotament estructural del ferm), o bé mitjançant mètodes empírics, basats fonamentalment en l'acumulació d'experiències sobre el comportament normal dels ferms en trams de carreteres amb trànsit real, en trams experimentals amb trànsit especial o en pistes d'assaig.
dinàmica litoral
dinàmica litoral
Enginyeria marítima
- ca dinàmica litoral, n f
- es dinámica litoral
- en littoral dynamics
Enginyeria marítima
Definició
Conjunt de processos físics que tenen lloc a la ^franja costanera^, incloent-hi la propagació i el trencament de les ones, els corrents, les ^marees^, el transport de sediments i l'evolució de la ^línia de costa^ i del ^perfil de platja^.
