calç
calç
Enginyeria de la construcció
- ca calç, n f
- es cal
- en lime
Enginyeria de la construcció
Definició
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a una temperatura per damunt de 1.000 °C a 1.200 °C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 → CaO + CO2 − 42 500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç es consumeix la major quantitat de calcària. Industrialment, l'obtenció de calç s'efectua sovint en forns verticals. Per a grans produccions d'alguns centenars de tones diàries, s'empren forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç.
La calç és un sòlid blanc, d'un punt de fusió molt elevat (uns 2.600°C) i que es volatilitza al forn elèctric; té una gran afinitat per l'aigua, que la transforma en hidròxid tot desprenent una gran quantitat de calor. És emprada en construcció per a la preparació del morter. S'empra, també, per a preparar bases alcalines, carbur de calci, vidre i clorur de calç, per a depurar aigües dures, en adoberia per a depilar pells, en agricultura per a neutralitzar els sòls àcids, i, per raó del seu alt punt de fusió, com a material refractari en els recobriments de forns d'altes temperatures.
També s'anomena calç viva o calç lliure, per oposició a calç morta o calç apagada. També hi ha calç aèria, calç hidràulica, calç magra, calç grassa, etc.
Precisament en la producció de calç es consumeix la major quantitat de calcària. Industrialment, l'obtenció de calç s'efectua sovint en forns verticals. Per a grans produccions d'alguns centenars de tones diàries, s'empren forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç.
La calç és un sòlid blanc, d'un punt de fusió molt elevat (uns 2.600°C) i que es volatilitza al forn elèctric; té una gran afinitat per l'aigua, que la transforma en hidròxid tot desprenent una gran quantitat de calor. És emprada en construcció per a la preparació del morter. S'empra, també, per a preparar bases alcalines, carbur de calci, vidre i clorur de calç, per a depurar aigües dures, en adoberia per a depilar pells, en agricultura per a neutralitzar els sòls àcids, i, per raó del seu alt punt de fusió, com a material refractari en els recobriments de forns d'altes temperatures.
També s'anomena calç viva o calç lliure, per oposició a calç morta o calç apagada. També hi ha calç aèria, calç hidràulica, calç magra, calç grassa, etc.
calçada
calçada
Enginyeria del transport
- ca calçada, n f
- es calzada
- en carriageway
- en traveled way
Enginyeria del transport
Definició
Zona d'una carretera o d'un carrer destinada a la circulació de vehicles.
Es compon exclusivament de ^carrils^. Una carretera o un carrer pot tenir una única calçada o bé diverses, sia perquè estan destinades als diferents sentits de circulació o perquè constitueixen ^calçades laterals^. Les diferents calçades estan separades per una franja de terreny no destinada a la circulació o bé per mitjans físics que impedeixen el pas de l'una a l'altra.
Es compon exclusivament de ^carrils^. Una carretera o un carrer pot tenir una única calçada o bé diverses, sia perquè estan destinades als diferents sentits de circulació o perquè constitueixen ^calçades laterals^. Les diferents calçades estan separades per una franja de terreny no destinada a la circulació o bé per mitjans físics que impedeixen el pas de l'una a l'altra.
calçada anular
calçada anular
Enginyeria del transport
- ca calçada anular, n f
- es calzada anular
- en circulatory carriageway
- en circulatory roadway
Enginyeria del transport
Definició
Calçada en forma d'anell en què s'estableix una circulació rotatòria al voltant d'un o diversos ^illots^ centrals.
S'usa en ^rotondes^, en ^rotondes partides^ i en ^interseccions anulars^. A les primeres i a les segones s'estableix un sentit únic de circulació, que en els països en què se circula per la dreta té el sentit contrari al de les agulles del rellotge. A les terceres té doble sentit de circulació.
S'usa en ^rotondes^, en ^rotondes partides^ i en ^interseccions anulars^. A les primeres i a les segones s'estableix un sentit únic de circulació, que en els països en què se circula per la dreta té el sentit contrari al de les agulles del rellotge. A les terceres té doble sentit de circulació.
calçada col·lectora-distribuïdora
calçada col·lectora-distribuïdora
Enginyeria del transport
- ca calçada col·lectora-distribuïdora, n f
- ca via col·lectora-distribuïdora, n f sin. compl.
- es calzada colectora-distribuidora
- en collector-distributor road
- en link road
Enginyeria del transport
Definició
Calçada de sentit únic, sensiblement paral·lela i separada físicament de la calçada del ^tronc^ de la qual surt, generalment quan s'inicia un ^enllaç^, i a la qual torna, generalment quan s'acaba l'enllaç, i que té com a missió independitzar del tronc els ^punts de conflicte^ que es produeixen en trams amb sortides i entrades de ramals properes.
La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) considera que únicament ho són les que no tenen accessos directes a les propietats confrontants.
La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) considera que únicament ho són les que no tenen accessos directes a les propietats confrontants.
calçada lateral
calçada lateral
Enginyeria del transport
- ca calçada lateral, n f
- es calzada lateral
- en lateral carriageway
Enginyeria del transport
Definició
Calçada sensiblement paral·lela a una carretera o a una calçada principal, separada d'aquesta per una franja de terreny no destinada a la circulació o bé per mitjans físics que impedeixen el pas a la carretera o calçada principal.
Generalment la seva funció és donar accés a altres vies o bé a activitats confrontants. Pot tenir també la funció de donar suport al trànsit de pas en els casos en què la calçada principal requeriria més de quatre carrils per a absorbir tot el volum de trànsit.
Generalment la seva funció és donar accés a altres vies o bé a activitats confrontants. Pot tenir també la funció de donar suport al trànsit de pas en els casos en què la calçada principal requeriria més de quatre carrils per a absorbir tot el volum de trànsit.
calcària
calcària
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca calcària, n f
- es caliza
- en limestone
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Roca carbonàtica que conté més d'un 50 % de carbonat de calci, de fórmula CaCO3, formada essencialment per calcita i aragonita.
De vegades és associada a la dolomita, en proporcions baixes, i encara en proporcions més baixes a la siderita, a la pirita, a la matèria orgànica, etc. Sovint és associada a una fracció detrítica, com ara la sorra, el llim o l'argila, la qual forma l'esquelet de la roca. Hi intervenen també els elements fòssils d'origen orgànic, calcaris o no calcaris.
Des del punt de vista mecànic, les calcàries, quan es presenten en capes massives, són molt resistents i mostren un comportament excel·lent en les excavacions, només condicionat per la disposició de les ^discontinuïtats^. Alguns massissos calcaris han desenvolupat un ^carst^ i poden donar lloc a filtracions en els embassaments.
De vegades és associada a la dolomita, en proporcions baixes, i encara en proporcions més baixes a la siderita, a la pirita, a la matèria orgànica, etc. Sovint és associada a una fracció detrítica, com ara la sorra, el llim o l'argila, la qual forma l'esquelet de la roca. Hi intervenen també els elements fòssils d'origen orgànic, calcaris o no calcaris.
Des del punt de vista mecànic, les calcàries, quan es presenten en capes massives, són molt resistents i mostren un comportament excel·lent en les excavacions, només condicionat per la disposició de les ^discontinuïtats^. Alguns massissos calcaris han desenvolupat un ^carst^ i poden donar lloc a filtracions en els embassaments.
càlcul invers
càlcul invers
Enginyeria del transport
- ca càlcul invers, n m
- es cálculo inverso
- en inverse calculation
Enginyeria del transport
Definició
Aplicació de forma inversa d'un model de resposta basat en la teoria de l'elasticitat (^hipòtesis de Burmister^) per al càlcul de tensions i de deformacions en un ^massís multicapa^, de manera que, coneguts els gruixos de les capes i el bol de ^deflexions^ produït per l'aplicació d'una càrrega determinada, és possible obtenir el valor dels mòduls d'elasticitat dels materials que componen cada una de les capes.
calibratge
calibratge
Enginyeria hidràulica
- ca calibratge, n m
- es calibración
- en calibration
Enginyeria hidràulica
Definició
Procés de càlcul mitjançant el qual s'ajusten els paràmetres dels models matemàtics utilitzats en la descripció dels processos hidrològics o hidràulics, amb la finalitat que els valors calculats i els valors mesurats s'assemblin al màxim.
calibratge
calibratge
Enginyeria hidràulica
- ca calibratge, n m
- es calibración
- en calibration
Enginyeria hidràulica
Definició
Procediment mecànic o electrònic pel qual s'ajusten els sensors de mesura de variables hidrològiques, amb l'objectiu que reflecteixin la realitat física
cambra d'aigua
cambra d'aigua
Enginyeria hidràulica
- ca cambra de càrrega, n f
- ca cambra d'aigua, n f sin. compl.
- ca cambra de pressió, n f sin. compl.
- es cámara de carga
- en forebay
- en regulating reservoir
Enginyeria hidràulica
Definició
Estructura que se situa a l'entrada de les conduccions de pressió per a aconseguir una bona entrada en càrrega, i que consisteix en un augment de la secció del canal que hi arriba, tant en profunditat com en amplada.
En alguns casos el volum de la cambra de càrrega també s'utilitza per a disposar d'una petita capacitat de regulació. Se sol construir al final d'un ^canal^ d'una central hidroelèctrica, del qual surten les ^canonades forçades^ que condueixen l'aigua a les ^turbines^.
En alguns casos el volum de la cambra de càrrega també s'utilitza per a disposar d'una petita capacitat de regulació. Se sol construir al final d'un ^canal^ d'una central hidroelèctrica, del qual surten les ^canonades forçades^ que condueixen l'aigua a les ^turbines^.
