Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari d'enginyeria civil

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cintra, n f
  • ca  cindri, n m sin. compl.
  • es  cimbra
  • en  center
  • en  centering

Enginyeria de la construcció

Definició
Bastida de fusta o d'un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d'un arc fins després de col·locada la clau, o bé per a la subjecció de l'encofrat i el formigó fresc durant la construcció de qualsevol element estructural.
  • ca  cinta carregadora, n f
  • es  cinta transportadora
  • en  belt conveyor

Enginyeria de la construcció

Definició
Cinta sens fi que s'utilitza per a carregar material i transportar-lo dins de l'obra com, per exemple, es fa en algunes preses amb el formigó des de la planta de fabricació fins al punt de posada en obra.

També s'utilitza a les plantes de tractament d'àrids, a les de fabricació de formigons o a les d'aglomerat asfàltic.
  • ca  cintra, n f
  • ca  cindri, n m sin. compl.
  • es  cimbra
  • en  center
  • en  centering

Enginyeria de la construcció

Definició
Bastida de fusta o d'un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d'un arc fins després de col·locada la clau, o bé per a la subjecció de l'encofrat i el formigó fresc durant la construcció de qualsevol element estructural.
  • ca  circuit de retorn, n m
  • es  circuito de retorno
  • en  return circuit

Enginyeria del transport

Definició
Part del circuit elèctric de tracció que empra els carrils com a conductors, per a retornar el corrent elèctric del motor de la locomotora a la ^subestació^.
  • ca  circuit de via, n m
  • es  circuito de vía
  • en  track circuit

Enginyeria del transport

Definició
Circuit elèctric que fa servir els carrils com a conductors, de tal manera que la presència dels eixos d'un vehicle tanca el circuit i permet de detectar la presència del vehicle en un tram de via determinat.
  • ca  circulació a contravia, n f
  • es  circulación a contravía
  • en  wrong-direction running

Enginyeria del transport

Definició
Maniobra per la qual se circula en el sentit contrari al normal, en una via determinada.
  • ca  circulació contínua, n f
  • ca  circulació ininterrompuda, n f sin. compl.
  • es  circulación continua
  • es  circulación ininterrumpida
  • en  uninterrupted flow

Enginyeria del transport

Definició
Tipus de circulació que es produeix a les vies on no hi ha ^discontinuïtats de la circulació^.

Són de circulació contínua, entre d'altres, els troncs d'autopistes, les vies preferents i les carreteres convencionals no regulades amb semàfors.
  • ca  circulació discontínua, n f
  • ca  circulació interrompuda, n f sin. compl.
  • es  circulación discontinua
  • es  circulación interrumpida
  • en  interrupted flow

Enginyeria del transport

Definició
Tipus de circulació que es produeix a les vies on hi ha ^discontinuïtats de la circulació^.

Són de circulació discontínua, entre d'altres, les interseccions i les rotondes.
  • ca  circulació en poblat, n f
  • es  circulación en poblado

Enginyeria del transport

Definició
Règim de circulació que es produeix dins d'un nucli de població i que queda delimitat pels senyals d'entrada i de sortida de poblat.

A Espanya la velocitat màxima permesa en aquest règim és de 50 km/h.
  • ca  circulació estable, n f
  • es  circulación estable
  • en  stable flow

Enginyeria del transport

Definició
Règim de circulació de trànsit que es produeix en ^circulació contínua^ quan les densitats de trànsit són inferiors a la ^densitat crítica^.

En circulació estable, petites pertorbacions de trànsit es corregeixen amb una certa facilitat, de manera que es retorna al cap de poc temps als valors preexistents de les magnituds fonamentals de trànsit: intensitat, velocitat i densitat.