bretxa de falla
bretxa de falla
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca bretxa de falla, n f
- es brecha de falla
- en fault breccia
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Material produït per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Conté més d'un 50 % de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina, els quals poden estar cimentats o no.
Conté més d'un 50 % de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina, els quals poden estar cimentats o no.
brida
brida
Enginyeria del transport
- ca brida, n f
- es brida
- en fishplate
- en flange
Enginyeria del transport
Definició
Element que permet d'unir la junta entre dos carrils, generalment amb cargols passants.
brida
brida
Enginyeria hidràulica
- ca brida, n f
- es brida
- en cleat
Enginyeria hidràulica
Definició
Peça plana de forma circular o ovalada que, disposada a l'extrem d'una canonada i unida a la peça anàloga d'una altra canonada per mitjà de perns, fa d'element d'enllaç entre totes dues.
brúixola
brúixola
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca brúixola, n f
- es brújula
- en compass
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Instrument d'orientació basat en les propietats dels imants i emprat per a determinar direccions horitzontals a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix essencialment en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda de manera que pugui girar en un pla horitzontal. En geologia de camp s'empren brúixoles de butxaca per a mesurar direccions, azimuts i inclinacions, que consisteixen en la brúixola pròpiament dita, amb fre i amortidor d'oscil·lacions, i un limbe graduat mòbil per a corregir automàticament la declinació del lloc de treball. Solen tenir una alidada de pínnules abatibles i, a més, duen incorporat un clinòmetre per a mesurar inclinacions.
Consisteix essencialment en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda de manera que pugui girar en un pla horitzontal. En geologia de camp s'empren brúixoles de butxaca per a mesurar direccions, azimuts i inclinacions, que consisteixen en la brúixola pròpiament dita, amb fre i amortidor d'oscil·lacions, i un limbe graduat mòbil per a corregir automàticament la declinació del lloc de treball. Solen tenir una alidada de pínnules abatibles i, a més, duen incorporat un clinòmetre per a mesurar inclinacions.
bufador
bufador
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca bufador, n m
- es soplante
- en blower
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Bomba d'aire que subministra cabals variables en intervals de pressió molt limitats i que s'utilitza en el tractament biològic d'aigües residuals per a oxigenar l'aigua.
Hi ha dos tipus de bufadors: els centrífugs, que se solen controlar amb l'estrenyiment de la secció d'aspiració o amb l'ús de difusors de descàrrega variable, i els de desplaçament positiu, que s'utilitzen amb motors de velocitat variable.
Hi ha dos tipus de bufadors: els centrífugs, que se solen controlar amb l'estrenyiment de la secció d'aspiració o amb l'ús de difusors de descàrrega variable, i els de desplaçament positiu, que s'utilitzen amb motors de velocitat variable.
buits en àrids
buits en àrids
Enginyeria del transport
- ca buits en àrids, n m pl
- es huecos en áridos
- en voids in aggregates
Enginyeria del transport
Definició
Espais entre les partícules de la massa de l'^àrid^ no ocupats per la matèria mineral sòlida, sense incloure-hi els buits dins de les partícules de l'àrid, tant permeables com impermeables.
En les ^mescles bituminoses^ compactades els buits en àrids representen la diferència entre el volum aparent de la mescla compactada i el volum teòric ocupat pels àrids compactats en l'esmentada mescla.
En les ^mescles bituminoses^ compactades els buits en àrids representen la diferència entre el volum aparent de la mescla compactada i el volum teòric ocupat pels àrids compactats en l'esmentada mescla.
buits en mescla
buits en mescla
Enginyeria del transport
- ca buits en mescla, n m pl
- es huecos en mezcla
- en voids in mix
Enginyeria del transport
Definició
Espais plens d'aire que queden en una ^mescla bituminosa^ després de la seva compactació i que representen la diferència entre el volum aparent de la mescla i el volum teòric ocupat pel betum i pels àrids.
buldòzer
buldòzer
Enginyeria de la construcció
- ca buldòzer, n m
- ca esplanadora d'erugues, n f sin. compl.
- es bulldozer
- es cuchilla empujadora
- en bulldozer
Enginyeria de la construcció
Definició
Màquina constituïda per un tractor d'erugues proveït a la part anterior d'una fulla recta o lleugerament còncava disposada perpendicularment a l'eix longitudinal del vehicle i dotada, mitjançant dos braços articulats, d'un moviment de pujada i baixada, i eventualment d'un d'inclinació respecte a l'horitzontal, que li permet d'arrencar la terra i d'estendre-la en capes de gruix diferent segons la separació entre el seu caire inferior i el sòl.
El buldòzer és la màquina més adient per a l'excavació i el moviment de terres a distàncies curtes, i és utilitzat en feines de desmunt, d'un primer anivellament i de consolidació de terres, per a emplenar barrancs, etc. Per a poder treballar en terrenys durs, cal d'antuvi una escarificació del sòl.
El buldòzer és la màquina més adient per a l'excavació i el moviment de terres a distàncies curtes, i és utilitzat en feines de desmunt, d'un primer anivellament i de consolidació de terres, per a emplenar barrancs, etc. Per a poder treballar en terrenys durs, cal d'antuvi una escarificació del sòl.
