cancel·lador d'ecos - Diccionari de telecomunicacions

Filtre adaptatiu que s'utilitza en telefonia per a cancel·lar les reflexions produïdes a l'extrem receptor i impedir-ne la propagació en direcció al terminal transmissor en forma d'eco. Aquestes reflexions són degudes al comportament no ideal de la ^bobina híbrida^, així com al retorn d'una part del senyal radiat pel mateix micròfon en sistemes ^de mans lliures^. Aquest dispositiu resulta imprescindible per a garantir la intel·ligibilitat de la comunicació en el cas d'enllaços continentals o per satèl·lit en què els retards de propagació són elevats. Així mateix, el cancel·lador d'ecos és també indispensable en la transmissió de dades en què la presència d'ecos pot reduir considerablement la capacitat de l'enllaç. Vegeu també ^efecte Larsen^.