interbloqueig
interbloqueig
Telemàtica
- ca interbloqueig, n m
- es interbloqueo
- es punto muerto
- en deadlock
Telemàtica
Definició
Bloqueig d'un sistema que es produeix quan dues o més tasques intenten accedir simultàniament a un mateix recurs del sistema.
intercomunicador
intercomunicador
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca intercomunicador, n m
- ca intèrfon, n m sin. compl.
- es intercomunicador
- es interfono
- en intercom
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Aparell que permet la comunicació en forma de conversa en veu alta entre dos o més llocs d'un mateix edifici, mitjançant un o més aparells anàlegs, enllaçats amb cables.
interconnexió
interconnexió
Telemàtica
- ca interconnexió, n f
- es interconexión
- en interconnection
Telemàtica
Definició
Connexió entre dos o més dispositius que permet la comunicació entre ordinadors, xarxes d'ordinadors o equips terminals d'usuari.
interferència
interferència
Tecnologia de comunicació
- ca interferència, n f
- es interferencia
- en interference
Tecnologia de comunicació
Definició
1. Pertorbació electromagnètica no desitjada. 2. Interacció de dues o més ones de freqüències pròximes, que dona lloc a reforçaments del camp total en algunes zones i afebliments en d'altres, segons quines siguin les direccions relatives de propagació de les ones i el seu desfasament. 3. Senyal, generalment indesitjat, present en un circuit que té un origen aliè al circuit, al qual s'acobla de maneres diverses.
interferència capacitativa
interferència capacitativa
Tecnologia electrònica
- ca interferència capacitativa, n f
- es interferencia capacitiva
- en capacitive interference
Tecnologia electrònica
Definició
Interferència que s'origina mitjançant un ^acoblament capacitatiu^ entre la font d'interferències i el circuit que n'és víctima.
interferència cocanal
interferència cocanal
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca interferència cocanal, n f
- es interferencia cocanal
- en co-channel interference
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Senyal aliè present al mateix canal que el senyal desitjat.
interferència conduïda
interferència conduïda
Tecnologia electrònica
- ca interferència conduïda, n f
- ca interferència resistiva, n f sin. compl.
- es interferencia conducida
- es interferencia resistiva
- en conducted interference
- en resistive interference
Tecnologia electrònica
Definició
Interferència que s'origina mitjançant un acoblament resistiu entre la font d'interferències i el circuit que n'és víctima.
interferència de canal adjacent
interferència de canal adjacent
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca interferència de canal adjacent, n f
- es interferencia de canal adyacente
- en adjacent channel interference
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Senyal aliè present en un canal adjacent al del senyal desitjat.
interferència entre blocs
interferència entre blocs
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca interferència entre blocs, n f
- es interferencia entre bloques
- en IBI
- en interblock interference
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Interferència que es produeix en transmissions de blocs de dades quan un dels blocs rebuts és corromput per contribucions de blocs transmesos anteriorment o posteriorment. Aquest efecte és degut principalment al fet que el temps de guarda entre la transmissió de dos blocs consecutius no és suficient per a evitar la distorsió multicamí del canal de comunicacions.
interferència inductiva
interferència inductiva
Tecnologia electrònica
- ca interferència inductiva, n f
- es interferencia inductiva
- en inductive interference
Tecnologia electrònica
Definició
Interferència que s'origina mitjançant un acoblament inductiu entre la font d'interferències i el circuit que n'és víctima.
