dard de foc
dard de foc
Enginyeria química
- ca dard de foc, n m
- es dardo de fuego, n m
- en jet fire, n
Enginyeria química
Definició
Flama de gran longitud i poca amplada provocada per la ignició d'un gas o un líquid inflamables que s'alliberen a l'atmosfera de forma turbulenta a causa d'una fuita en el recipient que els conté a alta pressió.
Nota
- La forma d'un dard de foc s'assimila geomètricament a un cilindre o un con truncat.
darmstadti
darmstadti
Química inorgànica
- ca darmstadti, n m
- es darmstatio, n m
- en darmstadtium, n
- sbl Ds
Química inorgànica
Definició
Element del grup 10, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 110 i massa atòmica 281.
Nota
- Es coneixen fins a set isòtops del darmstadti, tots ells artificials i inestables.
DBO
DBO
Química analítica
- ca demanda bioquímica d'oxigen, n f
- ca demanda biològica d'oxigen, n f sin. compl.
- ca DBO, n f sigla
- es demanda biológica de oxígeno, n f
- es demanda bioquímica de oxígeno, n f
- es DBO, n f sigla
- en biochemical oxygen demand, n
- en biological oxygen demand, n
- en BOD, n sigla
Química analítica
Definició
Quantitat d'oxigen necessària per a biodegradar la matèria orgànica d'una mostra, generalment una solució aquosa.
Nota
-
La diferència entre l'oxigen dissolt en una solució abans i després de la biodegradació proporciona la demanda bioquímica d'oxigen.
La demanda bioquímica d'oxigen és un paràmetre que té molta utilitat per a conèixer les característiques d'una aigua residual. En aquest cas, el valor obtingut té interès tècnic per a conèixer, de forma aproximada, la quantitat d'oxigen que caldrà subministrar en un tractament aeròbic d'aigües residuals per a depurar-les, i té interès analític perquè dona una idea de la quantitat de matèria orgànica biodegradable de l'aigua residual.
Si l'anàlisi té una durada de cinc dies, es tracta de la demanda bioquímica d'oxigen a cinc dies (DBO5) i, si dura vint dies, és la demanda bioquímica d'oxigen a vint dies (DBO20).
La unitat de mesura de la demanda bioquímica d'oxigen és el mil·ligram d'oxigen per litre de mostra.
Vegeu també demanda química d'oxigen.
DDT
DDT
Química orgànica
- ca diclorodifeniltricloroetà, n m
- ca 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)età, n m sin. compl.
- ca DDT, n m sigla
- es 1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil)etano, n m
- es diclorodifeniltricloroetano, n m
- es DDT, n m sigla
- en 1,1,1-trichloro-2,2-di(4-chlorophenyl)ethane, n
- en dichlorodiphenyltrichloroethane, n
- en DDT, n sigla
- for C14H9Cl5
Química orgànica
Definició
Compost que es presenta en forma de sòlid en cristalls incolors o com a pols blanca.
Nota
-
El diclorodifeniltricloroetà és insoluble en aigua i soluble en dissolvents orgànics com l'acetona, l'èter, el benzè, el tetraclorur de carboni, el querosè, el dioxà i la piridina.
És el pesticida més conegut i s'ha fet servir de manera generalitzada des de 1939, si bé actualment el seu ús és molt restringit a causa dels danys que provoca en el medi ambient i en la salut de les persones. Es fa servir com a insecticida de contacte, ja que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós. Aquesta toxicitat es deu al fet que no és biodegradable, que s'acumula en part en el medi ambient i que, a més de ser insoluble en aigua, no s'elimina fàcilment del sòl per escorrentia. En canvi, precisament perquè és soluble en components bastant apolars s'acumula en els teixits adiposos, la qual cosa indueix a un augment de diclorodifeniltricloroetà en la cadena tròfica (vegeu la imatge 2).
El diclorodifeniltricloroetà és tòxic per ingestió, inhalació i absorció cutània, especialment en solució. Tot i això, sota algunes circumstàncies té molts més beneficis. S'ha calculat que gràcies a l'eficàcia del diclorodifeniltricloroetà per a controlar malalties transmeses per mosquits, s'ha evitat la mort de 75 milions de persones. La dosi letal per a l'home és de 500 mg per quilogram de pes corporal.
decà
decà
Química orgànica
- ca decà, n m
- es decano, n m
- en decane, n
- for CH3(CH2)8CH3
Química orgànica
Definició
Alcà de cadena lineal de 10 àtoms de carboni, que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 174 ºC i un punt de fusió de −30 ºC.
Nota
-
El decà és un dels components del petroli que s'obté de les fraccions líquides, particularment del querosè.
És insoluble en aigua i, a causa del seu caràcter apolar, és soluble en alcohol.
El decà és l'hidrocarbur estàndard que es fa servir com a substància de referència, com a dissolvent de compostos apolars i en síntesi orgànica.
decahidronaftalè
decahidronaftalè
Química orgànica
- ca decahidronaftalè, n m
- ca biciclo[4.4.0]decà, n m sin. compl.
- ca decalina, n f sin. compl.
- es biciclo[4.4.0]decano, n m
- es decahidronaftaleno, n m
- es decalina, n f
- en bicyclo[4.4.0]decane, n
- en decahydronaphthalene, n
- en decalin, n
- for C10H18
Química orgànica
Definició
Hidrocarbur bicíclic format per dos anells de 6 carbonis amb un costat compartit que es presenta en les formes isomèriques cis i trans.
Nota
-
En ambdós estereoisòmers, els anells del ciclohexà adopten la conformació de cadira (vegeu la imatge).
És insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. El punt d'ebullició del trans-decahidronaftalè és 185 ºC i el del cis-decahidronaftalè és 195 ºC. La forma comercial és una mescla de tots dos i fa olor de naftalè.
S'obté per la hidrogenació catalítica del naftalè. Conté 10 hidrògens més que el naftalè, i és per això que es denomina anteposant al terme naftalè el nombre d'hidrògens que s'hi addicionen. L'estructura del naftalè totalment hidrogenat és abundant en la natura.
El decahidronaftalè es fa servir sobretot com a dissolvent (d'olis, greixos, ceres, resines i cautxú).
La denominació decalina, l'equivalent castellà decalina i l'equivalent anglès decalin provenen de la marca comercial Decalin.
decaïment no radiatiu
decaïment no radiatiu
Química física
- ca desactivació no radiant, n f
- ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
- ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
- es decaimiento no radiativo, n m
- es desactivación no radiativa, n f
- en non-radiative decay, n
- en radiationless deactivation, n
- en radiationless decay, n
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia amb transferència d'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten.
Nota
- Són exemples de desactivació no radiant la conversió interna i l'encreuament entre sistemes.
decaïment radiatiu
decaïment radiatiu
Química física
- ca desactivació radiant, n f
- ca decaïment radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació radiativa, n f sin. compl.
- es decaimiento radiativo, n m
- es desactivación radiativa, n f
- en radiative deactivation, n
- en radiative decay, n
- en radiative desexcitation, n
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia amb emissió d'un fotó.
Nota
- Són exemples de desactivació radiant la fluorescència i la fosforescència.
decalina
decalina
Química orgànica
- ca decahidronaftalè, n m
- ca biciclo[4.4.0]decà, n m sin. compl.
- ca decalina, n f sin. compl.
- es biciclo[4.4.0]decano, n m
- es decahidronaftaleno, n m
- es decalina, n f
- en bicyclo[4.4.0]decane, n
- en decahydronaphthalene, n
- en decalin, n
- for C10H18
Química orgànica
Definició
Hidrocarbur bicíclic format per dos anells de 6 carbonis amb un costat compartit que es presenta en les formes isomèriques cis i trans.
Nota
-
En ambdós estereoisòmers, els anells del ciclohexà adopten la conformació de cadira (vegeu la imatge).
És insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. El punt d'ebullició del trans-decahidronaftalè és 185 ºC i el del cis-decahidronaftalè és 195 ºC. La forma comercial és una mescla de tots dos i fa olor de naftalè.
S'obté per la hidrogenació catalítica del naftalè. Conté 10 hidrògens més que el naftalè, i és per això que es denomina anteposant al terme naftalè el nombre d'hidrògens que s'hi addicionen. L'estructura del naftalè totalment hidrogenat és abundant en la natura.
El decahidronaftalè es fa servir sobretot com a dissolvent (d'olis, greixos, ceres, resines i cautxú).
La denominació decalina, l'equivalent castellà decalina i l'equivalent anglès decalin provenen de la marca comercial Decalin.
decantació
decantació
Enginyeria química
- ca decantació, n f
- es decantación, n f
- en decantation, n
- en decanting, n
Enginyeria química
Definició
Operació unitària mitjançant la qual se separen dues o més substàncies immiscibles entre elles per la força de la gravetat, sempre que tinguin densitats diferents i que almenys una d'elles sigui líquida.
