Consulteca

ca rastaflauta, n m, f
es perroflauta, n m, f

Sociologia

Definició

Persona que forma part d'una tribu urbana, habitualment jove i d'aspecte descuidat, que acostuma a estar al carrer acompanyada d'un gos i a vegades tocant la flauta.

ca rastreig de persones, n f
es rastreo de personas, n m
en mantrailing, n

Protecció civil > Policia

Definició

Modalitat d'entrenament caní que consisteix a buscar persones seguint-ne el rastre.

Nota

El rastreig de persones amb gossos és utilitzat per la policia i els bombers.

ca rata, n f
ca rata de mar, n f
es rata
es rata de mar
fr rascasse blanche
fr uranoscope de l'Atlantique
en Atlantic stargazer
nc Uranoscopus scaber

Zoologia > Peixos

Definició

Peix de la família dels uranoscòpids, de 30 cm de llargada màxima, de color bru amb línies longitudinals més o menys marcades, ventre blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros cuboide i proveït d'espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hàbits bentònics, i que viu normalment colgat a la sorra.

ca rata cellarda, n f
ca liró comú, n m sin. compl.
es lirón careto, n m
es lirón común, n m
fr lérot, n m
en European garden dormouse, n
en garden dormouse, n
nc Eliomys quercinus

Zoologia > Mamífers

Definició

Mamífer rosegador de la família dels glírids, amb la cua llarga i peluda, de costums nocturns, que viu a la regió paleàrtica.

Nota

Taxonomia: Rosegadors > Glírids > Eliomys

ca rata d'herba del Nil, n f
es rata de hierba de África, n f
fr rat-roussard du Nil, n f
en African grass rate, n
en Nile rat, n
de Nil-Grasratte, n f
nc Arvicanthis niloticus

Zoologia > Mamífers

ca rata, n f
ca rata de mar, n f
es rata
es rata de mar
fr rascasse blanche
fr uranoscope de l'Atlantique
en Atlantic stargazer
nc Uranoscopus scaber

Zoologia > Peixos

Definició

Peix de la família dels uranoscòpids, de 30 cm de llargada màxima, de color bru amb línies longitudinals més o menys marcades, ventre blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros cuboide i proveït d'espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hàbits bentònics, i que viu normalment colgat a la sorra.

ca ratpenat, n m
ca muricec, n m sin. compl.
ca ratapenada, n f sin. compl.
ca ratapinyada, n f sin. compl.
es murciélago, n m
fr chauve-souris, n f
gl morcego, n m
it pipistrello, n m
pt morcergo, n m
en bat, n
de Fledermaus, n f
eu saguzar, n

Zoologia > Mamífers

Definició

Cadascun dels mamífers placentaris de l'ordre dels quiròpters, generalment crepusculars i nocturns, proveïts d'una membrana alar suportada per l'esquelet de les extremitats anteriors i posteriors que els permet volar.

Nota

1. Els ratpenats són els únics mamífers amb capacitat per volar. Més de la meitat de les espècies conegudes s'orienten per ecolocalització, és a dir, emeten sons que reboten en els obstacles i que són captats a continuació pel mateix animal mitjançant els grans pavellons auriculars de què disposa.

Els ratpenats solen descansar en grups reduïts o, de vegades, en grans colònies, generalment penjats de cap per avall de les branques dels arbres o dels sostres de cavitats naturals (balmes, coves) o artificials (mines, túnels, cases abandonades), o encabits en esquerdes de parets rocoses o forats de soques.

Segons el tipus d'alimentació, es distingeix entre espècies carnívores, insectívores, frugívores, hematòfagues, nectarívores i pol·linívores. Tenen un paper molt important en la pol·linització, la dispersió de llavors i el control de poblacions d'insectes.

Els ratpenats presenten una distribució geogràfica gairebé universal, llevat de les zones polars, les illes més remotes i el centre dels grans deserts.
2. També tenen ús en català, segons la zona geogràfica, les formes esmuriac, muriac i voliac.

ca ratpenat, n m
ca muricec, n m sin. compl.
ca ratapenada, n f sin. compl.
ca ratapinyada, n f sin. compl.
es murciélago, n m
fr chauve-souris, n f
gl morcego, n m
it pipistrello, n m
pt morcergo, n m
en bat, n
de Fledermaus, n f
eu saguzar, n

Zoologia > Mamífers

Definició

Cadascun dels mamífers placentaris de l'ordre dels quiròpters, generalment crepusculars i nocturns, proveïts d'una membrana alar suportada per l'esquelet de les extremitats anteriors i posteriors que els permet volar.

Nota

1. Els ratpenats són els únics mamífers amb capacitat per volar. Més de la meitat de les espècies conegudes s'orienten per ecolocalització, és a dir, emeten sons que reboten en els obstacles i que són captats a continuació pel mateix animal mitjançant els grans pavellons auriculars de què disposa.

Els ratpenats solen descansar en grups reduïts o, de vegades, en grans colònies, generalment penjats de cap per avall de les branques dels arbres o dels sostres de cavitats naturals (balmes, coves) o artificials (mines, túnels, cases abandonades), o encabits en esquerdes de parets rocoses o forats de soques.

Segons el tipus d'alimentació, es distingeix entre espècies carnívores, insectívores, frugívores, hematòfagues, nectarívores i pol·linívores. Tenen un paper molt important en la pol·linització, la dispersió de llavors i el control de poblacions d'insectes.

Els ratpenats presenten una distribució geogràfica gairebé universal, llevat de les zones polars, les illes més remotes i el centre dels grans deserts.
2. També tenen ús en català, segons la zona geogràfica, les formes esmuriac, muriac i voliac.

ca pipistrel·la nana, n f
ca pipistrel·la soprano, n f
ca ratapinyada nana, n f
ca ratpenat soprano, n m
es murciélago de Cabrera, n m
fr pipistrelle pygmée, n f
fr pipistrelle soprane, n f
en brown pipistrelle, n
en soprano pipistrelle, n
nc Pipistrellus pygmaeus

Zoologia > Mamífers

Definició

Taxonomia: Quiròpters > Vespertiliònids > Pipistrellus

ca ratera, n f
ca rellotge ratera, n m
es reloj ratera

Rellotgeria

Definició

Rellotge de paret amb caixa de fusta dins la qual es veuen els elements mòbils mecànics.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició