Back to top
  • ca  ordre, n m
  • es  orden

Música

Definició
Conjunt d'una, dues o més cordes dels instruments cordòfons que es toquen simultàniament per produir una deteminada nota.

Nota

  • Quan l'ordre inclou una sola corda s'anomena ordre senzill; si en té dues, ordre doble; si en té tres, ordre triple, etc.
  • ca  ordre d'allunyament, n f
  • es  orden de alejamiento, n f

Dret penal

Definició
Ordre judicial que prohibeix a un inculpat de residir o anar a un lloc concret, o d'apropar-se o comunicar-se amb la víctima.

Nota

  • 1. L'ordre d'allunyament es pot aplicar en delictes com ara l'intent d'homicidi, lesions, delictes contra la llibertat, delictes de tortures i contra la integritat moral o delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals, entre altres.
  • 2. L'ordre d'allunyament és una de les mesures penals que preveu l'ordre de protecció.
  • ca  ordre de cessament i desistiment, n f
  • es  carta de cese y desista, n f
  • es  cese y desista, n m
  • es  orden de cese y desista, n f
  • fr  ordonnance de cessation et d'abstention, n f
  • fr  ordonnance de cesser et de s'abstenir, n f
  • en  cease and desist direction, n
  • en  cease and desist letter, n
  • en  cease and desist order, n

Dret processal

Definició
Ordre judicial o administrativa en virtut de la qual s'exigeix a un individu o una empresa que aturi una activitat determinada i que no la reprengui més endavant.
  • ca  ordre del lloc de treball, n f
  • ca  ordre del lloc, n f sin. compl.
  • es  orden de puesto, n f
  • fr  consigne de poste, n f
  • fr  consigne du poste, n f
  • fr  ordre de poste, n f
  • fr  règlement de poste, n m
  • en  post order, n

Protecció civil

Definició
Ordre específica d'un lloc de treball de seguretat privada.
  • ca  ordre del lloc de treball, n f
  • ca  ordre del lloc, n f sin. compl.
  • es  orden de puesto, n f
  • fr  consigne de poste, n f
  • fr  consigne du poste, n f
  • fr  ordre de poste, n f
  • fr  règlement de poste, n m
  • en  post order, n

Protecció civil

Definició
Ordre específica d'un lloc de treball de seguretat privada.
  • ca  ordre doble, n m
  • es  orden doble
  • fr  double corde
  • en  double stop

Música

Definició
Tècnica d'execució musical en instruments cordòfons que consisteix a executar simultàniament dues notes.
  • ca  trompeta, n f
  • ca  trompeta de la mort, n f
  • ca  corn, n m sin. compl.
  • ca  orella, n f sin. compl.
  • ca  orella d'ase, n f sin. compl.
  • ca  orella de burro, n f sin. compl.
  • ca  orella de ruc, n f sin. compl.
  • ca  rossinyol negre, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta negra, n f sin. compl.
  • es  cuerno de la abundancia
  • es  trompeta de los muertos
  • en  black chanterelle
  • en  horn of plenty
  • nc  Craterellus cornucopioides

Botànica

Definició
Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, de color bru negrós, en forma d'embut profund amb el marge estès i de carn tenaç i aromàtica.

Nota

  • La trompeta creix als boscos de planifolis.
  • ca  fogó, n m
  • ca  orella, n f
  • es  chimenea, n f
  • es  fogón, n m
  • es  oído, n m
  • fr  lumière, n f
  • fr  lumière d'une bouche à feu, n f
  • en  touch hole, n
  • en  touch-hole, n
  • en  touchhole, n
  • en  vent, n

Defensa > Armament. Balística

Definició
Forat que algunes armes de foc tenien a la recambra per a comunicar el foc a la càrrega.
  • ca  orella, n f
  • es  áncora, n f
  • es  oreja, n f
  • fr  garant, n m
  • en  ear, n
  • en  eyelet tab, n
  • en  facing, n

Indústria > Indústria de la pell > Sabateria

Definició
Porció de pell que surt a un i altre costat d'algunes sabates per ajustar-les a l'empenya del peu.
  • ca  trompeta, n f
  • ca  trompeta de la mort, n f
  • ca  corn, n m sin. compl.
  • ca  orella, n f sin. compl.
  • ca  orella d'ase, n f sin. compl.
  • ca  orella de burro, n f sin. compl.
  • ca  orella de ruc, n f sin. compl.
  • ca  rossinyol negre, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta negra, n f sin. compl.
  • es  cuerno de la abundancia
  • es  trompeta de los muertos
  • en  black chanterelle
  • en  horn of plenty
  • nc  Craterellus cornucopioides

Botànica

Definició
Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, de color bru negrós, en forma d'embut profund amb el marge estès i de carn tenaç i aromàtica.

Nota

  • La trompeta creix als boscos de planifolis.